Més de 6.600 migrants van morir l'any passat intentant entrar a Espanya, més del doble que el 2022
Caminando Fronteras denuncia la falta de mitjans públics per auxiliar els nàufrags
BarcelonaEl 2023 ha tancat com l'any més mortífer en les rutes migratòries entre l'Àfrica i Espanya, segons els registres que es fan des de fa 18 anys. L'entitat Caminando Fronteras ha comptabilitzat la mort d'almenys 6.618 persones en l'intent d'arribar a l'Estat, de les quals 6.007 van morir de camí a les Canàries. La xifra representa un augment del 177% respecte a l'exercici anterior (2.400 persones mortes) i suposa de mitjana 18 persones mortes cada dia. L'organització alerta, a més, que té constància que fins a 84 embarcacions van desaparèixer al mig del mar sense que s'hagi recuperat cap cadàver dels ocupants. "Malgrat que les xifres són terribles, sabem que són més morts", ha indicat la directora de l'ONG, Helena Maleno, que ha denunciat un altre cop que les polítiques europees vulneren drets humans i provoquen mort.
Les xifres ja de per si són terribles, però si es compara amb els 11.000 ofegats que es van registrar en el quinquenni entre el 2018 i el 2022, revelen fins a quin punt l'any passat va demostrar que la inestabilitat politicosocial, la pobresa o els conflictes a l'Àfrica subsahariana són el gran revulsiu perquè milers de joves marxin dels seus països per trobar una vida millor per a ells i les seves famílies. Només l'any passat van morir 384 criatures, mentre que el total dels cinc anys anteriors va ser de 377.
Del total de morts, que procedien de fins a 17 països, la gran majoria, 6.007, es van produir a la ruta atlàntica fins a les Canàries, la més transitada, llarga i mortífera del món, que ha tingut un repunt del trànsit des de les revoltes de l'estiu al Senegal. Segons el ministeri de l'Interior, l'any passat van arribar gairebé 57.000 persones de forma irregular als ports de l'arxipèlag, un 82% més que en l'exercici anterior, superant així l'anomenada crisi dels cayucos de fa dues dècades. Per darrere, 434 persones van perdre la vida a la ruta algeriana de la Mediterrània occidental (que arriba fins a les Balears); 147 migrants a l'estret de Gibraltar i 30 a la ruta d'Alborán.
A la presentació de l'informe Dret a la vida 2023, Maleno ha responsabilitzat de l'augment dels morts al mar el fet que els governs europeus prioritzen el control de les fronteres, amb patrulles de guàrdies i encarregant-ne el control a tercers països, en lloc d'anar a l'auxili. Tampoc es preocupen de buscar si hi ha possibles supervivents o intentar recollir els cadàvers, segons l'ONG, que denuncia un augment de l'ús de mètodes de cerques passives, consistents a emetre una alerta als vaixells comercials i d'esbarjo que patrullen la zona per si localitzen l'embarcació, en detriment de l'activació de mitjans propis. Per a Maleno, aquestes pràctiques suposen que l'omissió del deure d'auxili sigui la política de "control migratori" que regeix a Espanya. Així, ha insistit que quan es detecta un naufragi o una embarcació en risc i s'alerta del perill les autoritats espanyoles o marroquines, aquestes sovint "no activen els mitjans de cerca i rescat" i quan ho fan, "és massa tard" per poder salvar els nàufrags.
En aquest sentit, l'activista ha subratllat la diferència de tractament entre els naufragis d'embarcacions amb migrants a bord i altres accidents, com els de vaixells ordinaris o avions. "Un cayuco amb 300 persones és com un accident d'avió, però, en canvi, no es fa el mateix operatiu per a uns i altres", ha denunciat, i ha assegurat que "la capacitat de salvar vides hi és", però és qüestió de prioritats. Per a Caminando Fronteras, és vital establir rutes migratòries segures, com informar les ambaixades i consolats de tercers països sobre els drets d'asil, perquè no es condemni els migrants a haver de jugar-se la vida i invertir milers d'euros per travessar el mar i arribar a Espanya.
En la presentació també hi ha participat l'activista senegalès Pape Sarr, que ha criticat que Europa faci "els ulls grossos" a la situació política del seu país per l'interès econòmic que existeix a la zona, "mentre envien Frontex a donar suport als guardacostes" senegalesos per impedir les sortides de les pasteres", informa Efe.