Més de 5.000 persones han mort des del gener intentant arribar en 'cayuco' a les costes espanyoles
L'ONG Caminando Fronteres, que acompanya els nàufrags i les seves famílies, alerta que és la xifra més alta en dues dècades
BarcelonaMai com fins en aquests primers cinc mesos del 2024 havien mort tantes persones ofegades al mar mentre intentaven arribar a territori espanyol: 33 persones cada dia o 5.054 entre gener i maig. Del total de víctimes, 154 eren dones, 50 criatures i 4.850 homes. Són unes xifres inèdites en els últims 20 anys i que el col·lectiu Caminando Fronteras ha presentat aquest dimecres com a producte de les "polítiques de la mort" de la UE. Es compti com es compti, es tracta d'una tragèdia que evidencia el fracàs de les polítiques de control de la immigració procedent del Sud global perquè, lluny de frenar el moviment, provoca més mortalitat.
La xifra provisional de l'ONG amenaça de fer miques la de 6.618 amb què va acabar el 2023, el més mortífer fins ara. I, un altre cop, l'entitat ha denunciat la falta de mitjans tècnics i humans en els dispositius de rescat del govern espanyol per trobar amb vida les embarcacions a la deriva. De fet, es té constància que, en aquest període, 47 pasteres han desaparegut sense deixar rastre dels seus ocupants.
L'ONG recull les dades a partir de la monitorització que fa de les sortides de les embarcacions, a través de les alertes que rep dels mateixos viatgers quan naufraguen o de les seves famílies quan no tenen notícies dels que s'hi han embarcat. Un altre any, i com ja ha constatat en diferents ocasions l'agència per a les migracions de les Nacions Unides, l'anomenada ruta atlàntica o canària es confirma com la més perillosa del món: concentra el 95% de les víctimes del recompte, amb 4.808 persones mortes confirmades.
En aquest sentit, si aquestes dades de mortalitat es creuen amb les de migrants que han aconseguit arribar a les Canàries —17.117 fins al 31 de maig, segons l'estadística del ministeri de l'Interior—, en aquests cinc primers mesos de l'any ha mort o desaparegut mar endins una persona per cada 3,5 que va poder ser rescatades. En canvi, el 2023, amb un rècord d'arribades a causa de la inestabilitat política del Senegal, la taxa va ser d'un mort per cada 6,6 supervivents.
A la reducció de sortides de cayucos del Senegal, però, l'ha seguit l'augment de les embarcacions des de la costa de Mauritània. Fins i tot en els mesos d'hivern, el flux migratori per l'Atlàntic s'ha mantingut en xifres molt elevades (superiors als 880 morts en tots els casos), a diferència del que passava en anys anteriors, quan el gruix de sortides es concentraven a l'estiu, segons expliquen des de l'entitat que presideix l'activista Helena Maleno. Als morts de la ruta canària s'han de sumar els 175 registrats a la ruta algeriana (des d'Algèria cap a les Balears i la costa valenciana), els 47 al mar d'Alborán (a la costa d'Andalusia) i els 24 a l'estret de Gibraltar.
L'organització ha tornat a carregar contra la falta de compromís de les autoritats espanyoles per la protecció de la vida dels immigrants, ja que tota l'activitat se centra en el control migratori i no en el salvament. En aquest sentit, denuncien les demores en l'activació de mitjans de cerca i rescat quan les embarcacions llancen un SOS donant les seves "posicions exactes" al mig del mar; així com l'escassetat de vaixells i avions destinats a localitzar els nàufrags.
Segons afirma Caminando Fronteras, els dispositius primen més les cerques passives, i alerten els vaixells de càrrega que hi ha per la zona i que puguin albirar una embarcació neumàtica. Això fa que la sort dels migrants estigui molts cops en mans de la interpretació "unilateral i discriminatòria" que fan els equips de salvament de les convencions internacionals.
Pèrdua de talent
Per a la investigadora del Grup de Recerca sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra (Gritim-UPF), Gemma Pinyol-Jiménez, l'augment tant dels fluxos migratoris com de les morts al mar té diverses causes, com la inestabilitat política i social dels països d'origen. Ara bé, també assenyala la responsabilitat dels països de la Unió Europea per haver externalitzat el control de fronteres a tercers països, com Turquia o el Marroc, a través d'acords bilaterals que deixen fora altres estats. Això està creant "una competició entre països perquè el que vol estar a la mateixa taula pot afavorir els fluxos migratoris" quan li convé per aconseguir més rèdits en una negociació, afirma l'experta.
A la banda europea, Pinyol-Jiménez hi veu una "competició per veure quin és el país que més restringeix" l'entrada de la migració seguint els postulats de l'extrema dreta, que acaben tenint un efecte negatiu perquè, segons diu, Europa "perd capacitat de talent" de persones migrants que renuncien a instal·lar-s'hi perquè temen ser discriminades i atacades per actituds xenòfobes.
Mentre es militaritzen les fronteres de la Unió, no s'ofereix cap alternativa o una via legal que faciliti la migració sense que s'hagi de posar en risc la vida. Però més enllà del control, per a Pinyol-Jiménez és important no centrar tot el debat en les arribades de migrants per mar perquè acaben alimentant el discurs de la por i l'odi de l'extrema dreta i, per contra, apunta que cal posar el focus en l'acollida i la inclusió. "Si bé les xifres de migració a les Canàries són ridícules per a la Unió Europea o Espanya, no ho són per la capacitat d'unes illes", assenyala, per incidir que calen polítiques i sobretot inversions milionàries per a l'acompanyament d'aquestes persones nouvingudes. "Cal ajudar els que arriben i els que acullen per poder lluitar contra el racisme", conclou.