"M'han curat un càncer, però no em donen permís per treballar"

BarcelonaRecuperat d’un càncer de còlon, Yassin el Yakoubi només pensa ara a tenir una feina. Però les seves ganes i la necessitat vital de guanyar-se la vida, de moment, les frena que només té una autorització de residència, però no se li permet treballar. El seu cas és un dels milers que corroboren la incongruència de la llei d’estrangeria espanyola, que és capaç de fer que un migrant rebi tractament mèdic en un centre públic, però alhora no li permet ser un contribuent a la hisenda. De fet, la norma lliga la sort i els drets dels migrants no comunitaris a un contracte de treball.

Fa un any i mig a El Yakoubi, de 39 anys, li van diagnosticar un càncer de còlon quan feia pocs mesos que vivia a Catalunya. En aquell moment treballava en un restaurant sense contracte perquè, amb la llei a la mà qualsevol immigrant ha d’esperar tres anys en situació irregular per fer l’arrelament social i, a partir d’aquí, pot optar al permís de residència si té una oferta laboral d’un any i 40 hores a la setmana. Arran de la malaltia va perdre la feina i es va veure sobrevivint al carrer, on tornava després de cada sessió de quimioteràpia fins que l’Ajuntament de Barcelona el va derivar a una pensió després que la premsa denunciés el seu cas.

Ara es troba “bé”, sobretot des que a mitjans del mes de març li van retirar la bossa recol·lectora de la colostomia i pot fer una vida més normalitzada. El Yakoubi ha rebut el tractament oncològic a l’hospital Clínic de Barcelona gràcies a la cobertura universal de la sanitat, i encara està en seguiment mèdic. També està molt "agraït" al tracte que ha permès que es curi, però enmig de les bones notícies, està amoïnat. “Jo vull treballar, no he vingut aquí per res més que per treballar, no entenc aquesta llei”, proclama. Al Marroc viuen la seva esposa i una filla menor d’edat, a les quals no ha vist perquè li fa por que la policia espanyola el bloquegi a la frontera i no el deixi tornar.

 La llei d’estrangeria preveu autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons humanitàries, entre altres casos, per malaltia sobrevinguda un cop a territori espanyol. Originari de Tànger, l’home té autorització administrativa fins a mitjans del mes de desembre d’aquest any. En aquest temps si aconsegueix una oferta laboral per un any a jornada completa podrà sol·licitar al departament de Treball de la Generalitat la “modificació” per sumar l’autorització de treball, mentre que si, al contrari, rep l’alta mèdica sense l’oferta, tornarà a ser un immigrant en situació administrativa irregular.

Ofertes que cauen

De moment, El Yakoubi només s’ha trobat amb petits empresaris que s’interessen per contractar-lo, segons relata, però que quan diu que no té papers llavors es desdiuen i li retiren l’oferta de feina. És un fet habitual, confirmen algunes fonts consultades per l’ARA, perquè els ocupadors els fa mandra o por iniciar els tràmits amb l’administració i s’estimen més contractar algú amb la documentació en regla per estalviar-se el temps d’espera.

És “una llei absurda”, afirma Albert Parés, advocat especialitzat en estrangeria i fundador de l’entitat Noves Vies. “Absurda –continua– perquè posa traves” per a la regularització dels que viuen aquí. A banda dels requisits legals, cal tenir en compte també els temps de resposta de l’administració. Si l’oficina d’estrangeria, que depèn del govern espanyol, triga mesos a resoldre un tràmit, la de Treball “encara és més lenta”, critica l’advocat, que també incideix en el fet que la Generalitat tramita des d’un registre general i no d’un d’específic. “Calen lleis més àgils”, subratlla.

Mentre li arriba l’oferta de feina, El Yakoubi està fent un curs de cuina en una entitat del Prat per millorar el seu currículum. “No puc estar assegut tot el dia sense fer res, perquè em vull buscar la vida”, afirma l’home. Per ara viu al mateix hostal, on té unes condicions dignes.