Bouziane, l'home detingut a Ripoll: "Només he dormit una nit al carrer a Catalunya"

GironaTé 34 anys, es diu Bouziane i és la persona que la nit del 17 al 18 de juliol dormia, al ras, en ple centre de Ripoll. Assegura que era la primera vegada que trepitjava la localitat. I es va sorprendre quan la policia el va despertar, segons explica a l'ARA, amb puntades de peu a les cames. Era en ple centre de la població, la Devesa del Pla. Una zona verda, arranjada fa pocs anys, que es forma quan el riu Freser i el Ter s'ajunten a l'altura de Ripoll. En Bouziane explica que estava de pas i el seu objectiu era arribar a Itàlia, on té família. Així ho constaten a aquesta redacció tant ell com veïns i organitzacions que hi han tractat. Des de l'Ajuntament, governat des del 17 de juny per l'extrema dreta d'Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant, van decidir compartir una foto d'ell tapat dormint a terra. En un gest sense precedents al municipi, la Policia Local va denunciar la seva situació a la Policia Nacional, que li va obrir un expedient d'expulsió perquè no tenia papers.

"A Espanya hi ha molt de racisme", explica per telèfon des d'Itàlia, demanant que se'n faci el màxim de difusió entre els mitjans. Després de la detenció i de passar uns quants dies a Barcelona, va arribar a Bèrgam amb cotxe acompanyat per familiars. "Aquí m'he trobat una molt bona acollida, mentre que a Ripoll no vaig trobar ajuda, només males mirades i comentaris", assegura. I puntualitza que no és un sensesostre: "Només he dormit una nit al carrer a Catalunya". Va ser la nit a Ripoll. Procedent del Marroc, on durant molts anys va viure de fer contraban amb Melilla, va saltar la tanca per entrar a Espanya fa vuit mesos. "Melilla ja està tota tancada i no tenia de què viure", afegeix. Un temps va ser a València, però des de Ripoll volia passar a França, segons explica, per anar fins a casa d'uns cosins al nord d'Itàlia.

Aquesta és la història rere el polèmic tuit de l'Ajuntament de Ripoll. La corroboren a l'ARA veïns i també SOS Racisme i la Fundació Arrels, que va posar-s'hi en contacte un cop va sortir de la comissaria de la Policia Nacional de Camprodon (Ripollès). A Ripoll mateix no hi ha comissaria de la policia espanyola. Allà se li va prendre declaració, se li va obrir un expedient d'expulsió –on consta que té antecedents per un robatori amb força, pel qual va passar un temps a la presó de Melilla– i, un cop a fora, va viatjar a Barcelona. No se'l va detenir i traslladar a un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), el que passa amb persones en situació irregular que fa menys de tres mesos que són a l'Estat o bé que tenen antecedents penals greus.

Les competències de la Policia Local

Més enllà de la història personal, la Fundació Arrels denuncia que aquell dia l'Ajuntament de Ripoll va traspassar una línia amb el polèmic tuit. "L'Ajuntament de Ripoll no va garantir el benestar d'una persona en situació de carrer que requeria atenció –denuncia la responsable de l'equip jurídic, Beatriz Fernàndez–. Dormir al carrer no és una infracció tipificada a l'ordenança de convivència del municipi". És més, des de la Generalitat, la directora general de Migracions i Antiracisme del departament d'Igualtat, Eunice Romero, va subratllar a Catalunya Ràdio que no era legal denunciar a la policia espanyola, que té les competències en matèria d'estrangeria, la presència d'un immigrant en situació irregular al carrer perquè l'expulsin. L'ordenança de civisme i convivència ciutadana de l'Ajuntament de Ripoll no té un apartat que inclogui dormir al carrer. Però sí que estableix que, en situacions de mendicitat, "els agents de l'autoritat podran sol·licitar la documentació a les persones que l'exerceixin i adoptaran, en cada cas, les mesures que siguin procedents en coordinació amb els Serveis Socials o, si escau, amb altres institucions públiques o socials d'interès públic".

Des de SOS Racisme Catalunya, el jurista Karlos Castilla destaca que és molt important "deixar clar que qualsevol ajuntament no té competències en matèria d'expulsió i que la policia espanyola només pot actuar en prevenció d'un possible delicte". Ara bé, lamenta que "per desgràcia moltes decisions en relació amb la llei d'estrangeria i de seguretat ciutadana queden a discreció de l'agent que porti el cas". "Tanta discrecionalitat dona marge a l'arbitrarietat", afegeix. Hi ha un precedent semblant que va acabar al Defensor del Poble el 2020. Durant el confinament, un veí de Lloret de Mar va avisar la Policia Local pel soroll que feien unes veïnes. Eren tres mares monoparentals d'origen hondureny que estaven en situació irregular. La Policia Local va entrar a la casa i va citar-les a anar a la Policia Nacional. La queixa era per sorolls i en cap cas per la situació administrativa, així que el Defensor del Poble va recomanar a l'Ajuntament de Lloret de Mar "millorar els protocols policials i reforçar la protecció de les persones, independentment del seu origen i la situació administrativa".

Moció de condemna al "racisme institucional"

¿Si no és legal avisar la Policia Nacional per aquests motius, com es pot denunciar? Dimarts, el ple de Ripoll va aprovar una moció de la CUP (sense efectes vinculants) en contra del "racisme institucional" arran de la piulada de l'Ajuntament. El text insta el consistori a fer una investigació "exhaustiva, independent i transparent" sobre els fets per prendre "les mesures disciplinàries o legals necessàries". "Ens sembla repugnant que l'Ajuntament faci servir les seves xarxes socials per difondre una ideologia concreta", assenyala a l'ARA el portaveu de la CUP, Daniel Vilaseca. "No podem deshumanitzar d'aquesta manera una persona sense llar", afegeix. Durant el ple, Orriols va puntualitzar que no va donar cap ordre concreta a la Policia Local per actuar, però en aquest sentit sí que va defensar que els agents s'havien "cenyit escrupolosament a la legalitat vigent" i que "no van faltar al respecte ni van fer cap discriminació per raó de raça". Ara bé, sí que va afegir que un cop elegida alcaldessa va dir al cos que hi havia d'haver "tolerància zero amb la immigració il·legal".

En l'ordre d'expulsió de la Policia Nacional, a la qual ha tingut accés aquest diari, no s'esmenta en cap moment que la Policia Local de Ripoll els va alertar. De fet, detalla que dos agents de la policia espanyola van identificar el jove marroquí sense papers "a conseqüència dels serveis de vigilància i control del règim d'estrangeria". L'ordre detalla que en el moment de la detenció anava indocumentat i que "no comptava amb mitjans de vida suficients per sufragar les despeses de manutenció i allotjament". Per aquestes dues raons, constataven que havia infringit l'apartat A de l'article 53.1 de la llei d'estrangeria, per trobar-se de manera irregular en territori espanyol, cosa que ja de per si es considera una infracció administrativa greu que pot comportar l'expulsió.