Quan el racisme perjudica la salut mental

BarcelonaLa pena s'apodera del discurs de Tom Diarra quan relata com es va jugar la vida per sortir del seu país, Mali, atret per les històries d'èxit que li explicaven els amics que havien emigrat abans que ell i per les ganes de fugir de la inseguretat. Era el 2018 i es pensava que tot seria fàcil per a un jove fort de 25 anys, amb bon francès i un anglès acceptable après d'altres companys de viatge. Li fa pena veure's "sense res", i admet que en moltes ocasions es descobreix parlant tot sol mentre camina. Li pot la ràbia també quan un vianant li clava alguna mirada "de por i fins i tot fàstic". El "pitjor", però, és quan de la mirada es passa a un "ves al teu país" o algú s'allunya en passar pel seu costat. Aquests comportaments li provoquen tristesa i desesperança i confessa que també hi ha cops que se "sent molt sol".

També Melly Pávez defineix el seu estat anímic d'"esgotament emocional" perquè cinc anys després d'arribar de Bolívia no ha trobat les oportunitats ni "la sort" per poder tirar endavant amb el marit i dos fills adolescents. Ara només treballa el marit, que sense poder accedir a un contracte per falta del permís de residència, només fa feines esporàdiques de paleta i jardiner. "Estic fet un sac de nervis, no hi ha manera que dormi i em pot l'ansietat", relata aquesta dona de 45 anys. De la visita a l'ambulatori s'ha endut un ansiolític i uns tranquil·litzants que la deixen sense esma durant el dia. Tant, que només té ganes de plorar perquè sent que està "fallant" la família. "I a sobre hem de sentir que venim aquí a viure de les ajudes, però el que passa és que no ens deixen treballar i viure honradament", es queixa.

El racisme, que menysprea una persona per considerar-la inferior per la seva procedència, impacta directament en la salut mental dels receptors. Ho constata la Societat Espanyola d'Epidemiologia, que en un document assegura que el racisme augmenta la morbiditat [la freqüència de malalties] i la mortalitat prematura en col·lectius com els que representen Pávez i Diarra. Per denunciar situacions com aquestes, l'ONU commemora cada 21 de març el Dia Internacional per a l'Eliminació del Racisme, que recorda l'assassinat a trets de la policia de 69 ciutadans negres a Shaperville el 1960 durant l'apartheid de Sud-àfrica.

L'hora de deconstruir el racista que portes dins

A la consulta de Psicomigra, la psicòloga Maria Ngolong Bonilla atén persones migrants i racialitzades que pateixen directament violència racista de particulars i també de la mateixa administració. Ho manifesten en tristesa, depressió, ansietat, estrès agut, autoestima baixa o frustració. Però adverteix que no és només una qüestió personal: "El racisme té un impacte en la salut mental individual, però no únicament. S'individualitza, però té un fort impacte col·lectiu", explica. Per això, combinen la teràpia individual amb la grupal, perquè parlant i compartint experiències s'adonen que el problema no el tenen només ells, sinó que hi ha un fort component racial.

Les causes del racisme

La violència racista té diverses fonts. Segons l'informe que presenta SOS Racisme aprofitant l'efemèride, l'any passat un terç dels 105 casos nous que va rebre (un cada tres dies) respon a un conflicte entre particulars, seguit per la discriminació a drets socials (habitatge o salut), el discurs de l'odi amplificat per mitjans de comunicació, xarxes socials o els polítics, el racisme laboral o les discriminacions en transport públic, bancs i altres serveis provats. Mentre que les agressions entre veïns s'ha incrementat en un 10%, l'entitat afirma que es manté la baixa denúncia pels abusos de la policia per la por de represàlies.

Amb dades com aquestes, Ngolong aposta per "canviar el sistema" que fixa l'atenció en la persona que pateix el racisme i no per qui perpetra i perpetua les agressions racistes. Així, la psicòloga afirma que el racisme, com el masclisme, funciona a través de la "deshumanització i homogeneïtzació de les persones", fins al punt que a les persones migrants se les caracteritza només com a migrants, com si la seva biografia anterior no tingués cap valor i la vida "comencés de zero" un cop aquí.

"A SOS Racisme ens plantegem tancar uns mesos per falta de diners"

En les consultes mèdiques es tendeix també a "infantilitzar" els migrants o a minimitzar el seu malestar perquè els professionals ni tenen temps ni estan formats per tractar la diferència, sosté Ngolong. El sistema públic de salut mental està saturat, i no hi ha cites i es tendeix a la sobremedicació, segons els experts, però en el cas dels migrants a tots aquests components se suma el fet que sovint no coneixen el sistema o tenen altres maneres de fer o creences que, des de la psicologia clàssica occidental, no s'entenen i s'interpreten com una malaltia i, per tant, es medica. "No se sap acompanyar i sovint es transmet als migrants que han d'estar agraïts d'estar aquí", conclou Ngolong.