El Hierro es converteix en una nova ruta per als 'cayucos' per evitar que els interceptin

BarcelonaDe vuit persones ateses a més de 3.400 en només tres mesos. L’illa d’El Hierro s’ha convertit en aquest estiu en la segona de l’arxipèlag canari que més immigració rep a través de les tres rutes marítimes actives en aquest moment: la que surt del sud del Marroc, la de Mauritània i la del Senegal. Fins aleshores s’havien vist poquíssims cayucos, però en els últims dies cada dia hi arriben embarcacions amb més persones a bord, fins a sumar xifres rècord. En les primeres hores d'aquest divendres, més de 600 persones.

Per què ara i per què El Hierro? Per una banda, per la desestabilització del Senegal, que fa que molts joves vulguin fugir-ne, i, per una altra, la presència dels guardacostes del Senegal i Mauritània ha obligat les embarcacions a canviar de plans per estalviar-se els controls i ser retornats a terra ferma perquè s'ha abandonat la ruta en paral·lel per la costa fins que es veia el perfil del Teide, a l'illa de Tenerife, a uns 8.000 quilòmetres, per endinsar-se cap a l'Atlàntic. El nou rumb els dirigeix ara cap a El Hierro, l'illa més occidental de l'arxipèlag i última terra abans de l'immens oceà, amb el risc que els forts corrents els arrosseguin les barques fins a les platges del Carib, respon el consultor i periodista especialitzat en migracions Txema Santana.

El Hierro no és una excepció a les Canàries, on després d'un primer semestre amb un flux a la baixa, la tendència ha canviat a partir de l'estiu i les arribades s'han multiplicat per cinc fins a sumar més de 15.000 persones en total, segons el recompte del ministeri de l'Interior. La novetat també és que ja no es tracta d'embarcacions casolanes i neumàtiques molt fràgils, sinó que, com apunta Santana, s'han detectat grans barques amb potents motors i amb més capacitat. La pressió migratòria no ha afluixat a Lanzarote, que acumula 5.142 arribades (el 29% del total), però El Hierro ja ha superat Gran Canària, i també Tenerife ha fet un gran salt, que el posa per sobre de Fuerteventura, segons dades de la Creu Roja recollides per Efe. Són dades que igualen les del 2006, quan l'anomenada crisi dels cayucos. Un de cada cinc migrants (1.000 a El Hierro) són menors d'edat, la majoria dels quals viatgen sense cap adult de referència.

Però malgrat les xifres de migrants arribats a una illa com El Hierro, amb 11.000 residents, Santana rebutja que sigui una situació comparable amb la que es viu a l'illa italiana de Lampedusa o la grega de Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades des de fa mesos o fins i tot anys. El consultor assegura que malgrat totes les mancances i que en algun moment els serveis d'acollida i hospitalaris s'han pogut desbordar al superar-se la seva capacitat d'atenció, "el govern espanyol no és com l'italià" de la ultradretana Giorgia Meloni, i el sistema d'acollida canari funciona a nivell "d'un país, no com una illa". Així, els migrants es redistribueixen cap a Tenerife o altres illes més grans i, per tant, amb més atenció en alguns casos en menys de 24 hores si presenten un bon estat de salut. En aquest sentit, Santana afirma que a El Hierro els migrants s'estan al voltant d'un mes abans de ser traslladats a la Península, cosa que fa que el nombre d'entrades no superi el de sortides.

Ara bé, l'expert adverteix que la situació es pot "deteriorar" i convertir-se en carnassa per alimentar els postulats xenòfobs. "L'únic perill que ens convertim en Lampedusa és que des de les autoritats peninsulars es vegin les illes com a presons", alerta.

La situació a El Hierro ha fet que el vicepresident del govern canari, el popular Manuel Domínguez, hagi reclamat al president espanyol que respongui "com si passés a Catalunya" i no a les Canàries, on ha denunciat, els ciutadans reben un tracte “de segona”. Entre els arribats, mig miler són menors d’edat, tot i que tres quartes parts ja estan en dependències d’altres illes perquè no hi ha espai per a tanta gent. De fet, l’executiu canari exigeix que es limiti a 40 la xifra màxima de menors no acompanyats que s’atenguin en aquesta illa, informa Efe.

La canària és la més mortífera de totes les rutes migratòries que hi ha al món i, després d'uns anys en què la migració que volia anar cap a Europa gairebé la va deixar de fer servir perquè és molt llarga i perillosa, es va reactivar després de la pandèmia per les dificultats que les embarcacions troben en les travesses pel Mediterrani central.