La falta de cites a Estrangeria deixa un terç dels migrants als llimbs legals

BarcelonaFins i tot s'ha instal·lat una aplicació al mòbil que truca contínuament al telèfon d'Estrangeria per demanar hora. Fracàs rotund. "No hi ha manera que et respongui ningú, no hi ha cites", es queixa la Lidia, una dona colombiana que va arribar a Barcelona l'estiu passat amb el seu fill menor i que, des de llavors, està pendent d'aconseguir una cita per sol·licitar l'asil. Va aterrar amb un visat de turista a l'aeroport de Madrid amb la intenció de sol·licitar allà mateix asil perquè —explica— al seu país és víctima de persecució per motius polítics, però una funcionària li va assegurar que fora, a qualsevol comissaria, trobaria més facilitats, perquè en aquell moment les oficines de Barajas estaven saturades de demandants. Passats uns mesos, quan va vèncer la vigència del permís de turista, ha passat a estar als llimbs legals i en una gran vulnerabilitat, sense papers ni el resguard que l'acredita com a demandant de protecció internacional. De fet, Colòmbia és el país que més sol·licitants d'asil atén el Saier, el servei municipal de Barcelona d'atenció als migrants i el refugi, que aquest dilluns ha inaugurat nous locals al número 173 del carrer Tarragona.

La impossibilitat d'aconseguir una cita no és nova, però poques vegades hi ha dades per reflectir l'angoixa en què viuen milers de persones migrants que fugen dels seus països d'origen i, un cop aquí, tampoc no troben una solució ràpida. En el cas de Lidia, l'ajut de la família i dels seus "estalvis" d'un càrrec intermedi en una gran empresa colombiana l'han "salvat" aquest any: viu en una habitació amb la mare, el fill petit, el seu germà, la cunyada i un nebot també menor. Set persones que es troben a l'espera d'una cita. "Cada dia és una lluita perquè els diners s'acaben i no pots fer res, a més, sempre amb l'ai al cor que no t'aturi la policia", relata a l'ARA. Com el cas de la família de la Lidia, el Saier n'ha vist 6.000 de persones que estan a l'espera de la cita amb Estrangeria, cosa que suposa el 31% dels 19.509 migrants atesos en el primer semestre d'aquest any.

La majoria dels atesos pel Saier, un 55%, són persones en situació administrativa irregular i un 14% tenen permís de residència. Menjar i habitatge són les demandes més comunes, juntament amb l'empadronament municipal, però també hi ha qui busca en aquestes oficines orientació jurídica per saber quins són els passos que han de seguir per regularitzar la seva situació a Espanya o com ho han de fer per homologar els títols educatius del seu país. Ara bé, la falta de cites per demanar l'asil provoca que any rere any baixin els sol·licitants d'asil que s'adrecen al Saier, que han passat de suposar el 30% dels atesos en els primers sis mesos del 2023 al 18% un any després. "La demanda de cites està sobrepassant totalment l'oferta del ministeri", ha apuntat el director de serveis d'immigració i refugi de l'Ajuntament, Xavier Cubells, que ha destacat que no saben quanta gent hi ha esperant que els responguin el telèfon.

Menjar i habitatge

El 60% de les atencions són només per informació. La resta, després d'una entrevista individualitzada, es deriven a serveis especialitzats. El fet que la majoria no tinguin papers exclou aquestes persones de poder entrar a serveis socials bàsics o a la taula de l'habitatge. Moltes recorren a la xarxa familiar o d'amistats, o, com la Lidia, aconsegueixen llogar una habitació o un pis. Ara bé, un 20% dels atesos (3.700 persones en el primer semestre de l'any) passen a estar al carrer o en algun assentament informal o nau ocupada. Així, un 70% dels sense llars de Barcelona són estrangers.

Per a la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, no sempre és fàcil que els demandants d'asil, perseguits als seus països d'origen per diversos motius, "verbalitzin el trauma" viscut. També ha assegurat que només s'obren a explicar-se quan s'estableix una relació de confiança amb els tècnics que li fan l'entrevista i senten que el Saier és un lloc segur. Molts es "culpabilitzen" de la seva situació, per ser del col·lectiu LGTBI o estar al carrer i, sense voler-ho, acaben perjudicant els seus interessos perquè també neguen la seva condició.

L'arribada a Barcelona de migrants des de les Canàries ha ajudat, segons els responsables municipals, a un canvi de tendència del perfil de persones ateses al Saier, ja que s'ha "masculinitzat": s'ha passat del 47% dels homes del primer semestre del 2023 al 49% actual. En la primera meitat de l'any, el Saier ha detectat 92 menors d'edat migrants sense referents, que han passat al servei municipal corresponent perquè els derivi a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, per fer-se càrrec de la seva tutela.