Esperes de fins a un any per aconseguir cita per demanar l'asil

BarcelonaLa Comissió Catalana d'Acció per al Refugi (CCAR) ha denunciat aquest dimecres les traves amb què es troben els migrants que volen demanar la protecció de l'asil. Passat el periple migratori i un cop a territori espanyol, se'ls obre tota una cursa plena d'entrebancs burocràtics que arrenquen amb el simple tràmit, sobre el paper, d'obtenir una cita a la Policia Nacional. Des de la CCAR denuncien que el telèfon està "col·lapsat" i comunicant permanentment, i titllen la situació de "maltractament institucional" que provoca un "desgast emocional molt fort". Així, aconseguir hora per a l'entrevista personal pot arribar a suposar esperes de nou mesos o fins i tot un any, segons l'entitat, mentre que la llei marca un màxim de sis mesos per a aquest primer pas.

Altres bastons a les rodes que es troben els migrants i refugiats són les traves a l'empadronament que posen molts dels ajuntaments catalans de tots els colors. "Tant la diversitat de criteris d'empadronament entre municipis com les pràctiques abusives al mercat de l'habitatge poden distorsionar la fiabilitat del padró en relació amb les persones més vulnerables", afirma l'entitat, que s'afegeix a les crides d'altres organismes a "no excloure ni retardar desproporcionadament" aquests col·lectius vulnerables dels padrons. Fer-ho és deixar-los sense drets bàsics com la targeta sanitària o l'educació de les criatures.

Pocs menors

En aquest context de dificultats, la codirectora de la CCAR, Dilara Ekmen, assenyala la situació dels 2.300 menors sols tutelats per la DGAIA –la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència– com el paradigma d'aquesta debilitat del sistema. De totes aquestes criatures, només 83 van sol·licitar protecció de refugiat, quan l'any anterior van ser 64 i el 2021, 44.

Segons Ekmen, tot i els esforços per a la detecció de possibles sol·licitants, les autoritats catalanes no estan posant tot l'èmfasi en trobar sol·licitants d'asil o de refugi entre les criatures tutelades i, per tant, no estan donant una bona atenció. El mateix passa a Espanya, amb 230 demandes d'asil respecte als 10.738 menors que estan sota la cura de governs. Per a l'entitat, són xifres massa baixes tenint en compte que l'any passat va acabar amb el rècord de 14.775 demandes i un panorama internacional amb un esclat de conflictes bèl·lics que no es veia des del final de la Segona Guerra Mundial.

El cas català no és aliè a la dinàmica d'Espanya, que amb 163.220 va ser el tercer país de la Unió Europea que més peticions d'asil va rebre el 2023 i, per contra, el que menys protecció internacional va concedir. Només el 12% dels demandants van obtenir protecció internacional, una xifra 40 punts per sota de la mitjana europea. Tot plegat confirma la tradició històrica espanyola de "la denegació perquè no reconeix situacions de vulneració de drets humans", ha insistit Ekmen. Les causes de la fugida dels països d'origen són diverses: des de la persecució ideològica, religiosa, LGTBI o violència política fins a la crisi climàtica que impedeix sobreviure en una zona.