Immigració

"Espanya diu que persegueix la màfia migratòria, però tanca a la presó pescadors pobres"

Un advocat denuncia que a les Canàries la Fiscalia empeny els migrants a declarar-se culpables de fer negoci amb les barques

Un grup de joves subsaharians arriben al port d'El Hierro, rescatats per Salvament Marítim.
4 min
5
Regala aquest article

BarcelonaA l’advocat Daniel Arencibia el va sorprendre que els capellans que anaven a les presons on ingressen els joves migrants que arriben a les Canàries acusats de pertànyer a una màfia de tràfic de persones no entenien ni sabien per què hi eren. “Els deien si volien estar tres o vuit anys presos i clar, amb aquesta pregunta, és fàcil saber què trien”, relata. Arencibia col·labora amb el secretariat d’emigració de la Diòcesi de Canàries i, de tant sentir aquesta història de joves indefensos, sense accés a un advocat ni a explicacions, va decidir endinsar-se en l’estudi de les sentències que condemnen a aquests migrants, la majoria procedents de països subsaharians. De l’anàlisi n’extreu una “sistemàtica” que no només li grinyola a ell, sinó també a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que ha retret a l’Estat que se centri en la persecució dels patrons de les embarcacions –a qui els atribueix ser organitzadors del viatge i tenir ànim de lucre– com a única via per lluitar contra les organitzacions criminals.

Cada any aproximadament uns 300 homes subsaharians acaben a la presó sota l’acusació de formar part d’una suposada màfia de tràfic de persones. Per a l’advocat Daniel Arencibia, el procés està viciat perquè les úniques proves inculpatòries amb què compta la Fiscalia per plantejar el cas són les “denúncies que es recullen en vídeo de la resta de viatgers de la barca” i que assenyalen un d’ells com a patró de l’embarcació. Aquesta acusació envia directament l’inculpat a presó provisional, a l’espera d’un judici que pot trigar un any. Però en realitat són pocs els que arriben a estar davant d’un tribunal perquè arriben a una conformitat amb la Fiscalia.

Daniel Arencibia

"Com que els migrants són negres i pobres, no calen proves per jutjar-los"

Daniel Arencibia.

Segons les sentències estudiades, entre el 80% i el 90% dels processats es van declarar culpables abans de l’inici de la vista oral i van pactar una pena mínima amb la Fiscalia. Arencibia afirma que aquesta assumpció de responsabilitats és un mal menor per a aquestes persones que s’han jugat la vida travessant l’Atlàntic perquè l’alternativa és arriscar-se a passar molts anys entre reixes.

La Fiscalia General de l’Estat aplica l’atenuant de l’article 318 bis 6 del Codi Penal per al patró de l’embarcació que també emigra, i a qui rebaixa la pena màxima establerta de vuit anys a un mínim de tres. En canvi, quan el migrant rebutja el pacte, el mateix ministeri públic apuja la petició a entre set i vuit anys amb l’agreujant d’haver fet negoci. En aquest sentit, l’advocat canari posa en context que els joves acusats no entenen l’idioma ni els procediments legals, han passat mesos a la presó i s’autoculpabilitzen per poder sortir al més aviat possible per guanyar-se la vida.

Un grup de joves migrants descansant al centre temporal on ingressen després d'arribar a la costa.

A més, Arencibia indica que la fiscalia no aconsegueix cap altra prova que la denúncia de la resta de passatgers de l’embarcació, i que a l’hora del judici aquests ja no es troben a les Canàries i no tornen a declarar. “A l’acusat li diuen que o signa la conformitat o passarà molts anys a la presó perquè existeixen testimonis que l’assenyalen com al patró”, afirma l’advocat. En els desembarcaments dels migrants també assenyala que mai s’han trobat diners en efectiu que puguin ser proves d’una organització criminal, mentre –subratlla– que aquest és un element central en una investigació per corrupció “entre ciutadans blancs”, ja que s’exigeix documentació sobre les irregularitats per tirar-la endavant. “Com que els migrants són negres i pobres, no calen proves”, diu.

Fons europeus

Segons dades provisionals del ministeri de l’Interior, fins al 15 de desembre d’aquest any, 60.212 persones van entrar a l’Estat per mar de manera irregular, un 14% més que el 2023. A les Canàries se n’han comptabilitzat 43.727, un 18,6% més que en el mateix període del 2023. Espanya té una de les fronteres externes de la Unió Europea i rep fons comunitaris per evitar la immigració irregular i lluitar contra les màfies organitzades.

Però Arencibia es mostra crític amb el fet que aquestes partides es destinin a aquests objectius i assegura que la policia renuncia a investigar el rastre dels diners i de les trucades dels telèfons que porten els migrants. “Espanya diu que persegueix la màfia i en realitat tanca a la presó pescadors pobres per enviar un missatge tranquil·litzador”, afirma, i retreu una “política de control de cartró pedra”.

En un informe del 2022, l’Oficina de Nacions Unides contra les Drogues i el Delicte (UNODC) qüestiona l’estratègia espanyola de centrar els esforços en determinar qui és el patró, perquè en comptades ocasions pertany a la màfia. Descartat l’afany de lucre, els relators de l’ONU avalen la versió dels advocats defensors que asseguren que els acusats de dur el timó ho han fet per substituir el pilot principal, mort durant la travessa. Arencibia afirma que els membres de la màfia “no s’embarquen i es queden a l’Àfrica”.

De l'estudi de les sentències, Arencibia ha detectat una "asimetria" entre les Canàries i la resta de territoris on arriben migrants per la via marítima, com Balears, Múrcia o Andalusia. Allà, el pacte de conformitat de la fiscalia és de dos anys i no de tres i els estalvia entrar a presó. Si es tracta de desmotivar els candidats a emigrar –destaca l'advocat–, el missatge no arriba al Senegal, on els joves pescadors afectats pels abusius acords amb tercers països continuen embarcant-se cap a Europa.

stats