“Els dipòsits de cadàvers de les Balears guarden molts migrants sense identificar”

PalmaCentenars de persones desapareixen cada any entre Algèria i les illes Balears, però ni tan sols la troballa i identificació dels cadàvers garanteix a les famílies poder enterrar els seus morts. "Hem detectat casos com el d'una família que va venir a les Balears, amb un visat, a denunciar la desaparició d'un germà. El cos havia estat identificat, i la policia els havia de prendre les mostres d'ADN per comparar-les. Els van dir que els cridarien, però aquestes persones no poden esperar tres mesos perquè han de tornar als seus països". Aquesta és una de les principals reivindicacions de l'informe Un mur d'indiferència. La ruta algeriana de la Mediterrània Occidental, elaborat pel col·lectiu Ca-minando Fronteras, sobre les persones que inicien el trajecte migratori des d'Algèria cap a les Illes Balears, el País Valencià i Andalusia oriental, i que ha presentat la doctora honoris causa per la UIB Helena Maleno aquest dimarts a Palma.

Només el 2022, 464 persones van morir o desaparèixer en la ruta algeriana, segons el balanç de Ca-minando Fronteras. Aquesta xifra ascendeix a les 1.562 persones si se sumen les dades dels darrers cinc anys, és a dir, entre el 2018 i el 2022. Ara bé, "existeix una realitat de desaparicions molt més àmplia del que tenim capacitat de comptar fins al moment", ha advertit Maleno durant la presentació de l'informe. A banda de la investigació quantitativa de prop de cinc anys, un estudi qualitatiu d'un any –en què han parlat amb les famílies algerianes que han perdut membres en la ruta migratòria– permet concloure que falten recursos perquè no quedin cossos sense identificar als dipòsits de cadàvers, ni mares, pares o germans sense saber on són els seus familiars.

En el cas de les Balears, Maleno ha reconegut que no han pogut quantificar el nombre de cadàvers no identificats que existeixen: "Hi ha un dipòsit de cadàvers a Mallorca, un altre a Eivissa... I a quin any ens remuntem per comptar-los? Hi ha cossos que ja han estat enterrats en cementiris, tot i que sempre queda un ADN guardat". En qualsevol cas, l'activista pels drets humans ha insistit en el greuge comparatiu entre el naufragi d'una pastera i el de qualsevol altra embarcació. "Per exemple, si un iot amb americans naufragués, quants dies estaríem buscant els cossos? En canvi, quan són migrants i es troba un cos al mar, es considera un mort en frontera", ha lamentat.

Juntament amb això, Maleno ha assenyalat també que "les associacions de forenses denuncien que estan sobrepassats" per les "dificultats que presenten aquestes morts". "No tenen informació ante mortem, només post mortem. Per això necessiten que les famílies aportin aquesta informació: que telefonin, aportin fotos i posin la denúncia", ha assenyalat. No obstant això, actualment els canals no estan funcionant com tocaria. "Les famílies haurien de poder anar al consolat d'Espanya a fer-se un test d'ADN. Però el ministeri d'Exteriors no ho està fent", ha criticat.

L'informe també posa damunt la taula la falta de recursos que es destinen a la recerca i investigació d'aquestes morts. "Almenys 12 embarcacions han desaparegut a la ruta algeriana des de finals del 2021 perquè no es van activar els serveis de rescat", ha exposat. Per actuar davant d'aquesta situació, Ca-minando Fronteras s'ha reunit aquests dies amb la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, i la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo. "Els hem dit que aquestes famílies tenen una situació de vulnerabilitat especial, i que aquestes desaparicions comporten una sèrie de vulneracions de drets humans", ha informat.

Cerques passives i mitjans insuficients

En aquest sentit ha destacat que ara com ara "és molt difícil que s'activin cerques de migrants, i s'ha optat per la cerca passiva, és a dir, avisar les embarcacions de la zona perquè comuniquin si veuen res a la mar". "Fan falta més mitjans, sobretot en una ruta com les Balears. Un mitjà aeri és importantíssim, cal fer recerques immediates quan les famílies alerten i que els cossos policials tinguin aquesta informació", ha exigit Maleno. Segons la investigadora, la resposta que han obtingut de la delegació del govern espanyol als seus reclams ha estat que "investigarien que estava passant".

De fet, una de les principals conclusions de l'informe és que el trajecte cap a l'arxipèlag balear és el més perillós de la ruta. A més, aquesta ruta ha anat esdevenint més important any rere any, a mesura que se superaven les xifres d'arribades, fins a consolidar-se el 2022. Així, s'ha passat de 41 embarcacions amb 507 persones el 2019 a 176 embarcacions amb 2.637 persones el 2022, i l'increment més gran va ser el 2020, amb una pujada del 180% respecte de l'any anterior, amb 1.464 persones.

El trajecte més perillós

“La gent pren més riscos, i per això la ruta balear ha augmentat en els darrers dos anys. Abans la gent prenia camins més curts, però ara poden fer els més de 300 quilòmetres de distància fins a les Illes”, ha argumentat. La majoria de les embarcacions arribades al territori balear provenien de la regió costanera d’Algèria, concretament de ciutats com Alger, Tipasa, Sersell, Bugia, Dellys i Gíger. Una altra de les tendències que han detectat és l’augment de dones entre els tripulants de les embarcacions i de persones d’altres nacionalitats, fet que no passava anys enrere.

Així mateix, l'informe constata que la ruta algeriana no només "és la més invisibilitzada, sinó la més estigmatitzada", atès que s'identifica amb el concepte de menors estrangers no acompanyats i delinqüència, així com amb els taxis pastera, els quals realment representen una part molt petita del total. La realitat, en contra d'aquestes assumpcions, és que es tracta també d'un trajecte de "refugiats i de dones que fugen de violències masclistes o tortures", així com de "famílies senceres, o barris, que intenten partir amb mètodes molt casolans". És el segon trajecte més perillós per a la immigració nord-sud, després de la que va de la costa oest africana a les Canàries. "S'organitzen molt a través de les xarxes socials. A Facebook és fàcil trobar grups com ara Harraga Desapareguts. Molts altres són a TikTok, on es pengen vídeos pujant amb només una gorra, sense armilles salvavides, a les embarcacions", que –lamenta Maleno– "moltes vegades desapareixen".