La consellera de Drets Socials reclama a l'empresariat que combati el racisme
Mònica Martínez Bravo defensa en un acte al Cercle d'Economia invertir en l'acollida i la inclusió laboral dels nouvinguts per millorar l'economia
BarcelonaLa titular de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, ha reclamat a l’empresariat català que segueixi l’exemple dels seus col·legues alemanys i s’uneixin per combatre els discursos d’odi contra la immigració. En un acte al Cercle d’Economia, la consellera ha fet una defensa del valor de les persones migrants, tant en l'àmbit social, perquè han aconseguit remuntar la pèrdua de la població natural de Catalunya, com a escala econòmica. En aquest sentit, ha recalcat que calen polítiques socials eficients i també una arribada ordenada de la migració, però alhora ha subratllat que el país ha de ser capaç de protegir els migrants dels qui els acusen de gastar massa. A Alemanya –ha explicat– una “aliança de trenta grans consorcis empresarials han unit esforços per conscienciar la societat i fer campanya activa contra l’extrema dreta i els discursos racistes”. En aquest grup hi ha, entre altres, Siemens i Deutsche Bank. “Aquesta és la mena de compromís que necessitem a Catalunya”, ha insistit la consellera.
En el seu discurs, Martínez Bravo ha afirmat que Catalunya necessita l’arribada de la migració i fins i tot ha assegurat que és “una sort” que sigui un país “atractiu”. Altrament, ha dit, si no hi hagués un flux d’entrada constant, hi hauria una “crisi important” per l’envelliment demogràfic. Amb les dades a la mà, l’economia catalana ha crescut un 3,8% interanual al tercer trimestre del 2024, i s'ha situat per sobre d’Espanya i també del de la Unió Europea i, a més, té una taxa d’atur al mínim històric. De fet, segons les estimacions del Banc d’Espanya, l’Estat necessitaria acollir 24 milions de migrants en els pròxims vint anys si vol mantenir el sistema de pensions actual.
Reforçar l'estat del benestar
La jornada en què ha participat la consellera forma part del cicle sobre la migració que organitza el Cercle amb especialistes que debaten sobre com s’ha de gestionar. En aquest capítol relacionat amb l’empresa, Martínez Bravo ha afirmat que per a un bon encaix de la migració és imprescindible reforçar l’estat del benestar. L’objectiu és que “tothom” i no només la població que viu “en l’exclusió més extrema”, tingui una bona cobertura social. Si no hi ha aquesta universalització –ha avisat la consellera–, és quan es produeix el conflicte i els greuges amb els quals se senten discriminats.
Com es poden evitar aquests greuges? Martínez Bravo ha afirmat que la migració necessita inversions per a l’acollida i per a la inserció social. “No és una despesa, és una inversió”, ha subratllat, i fent números ha indicat que un pla d’incursió té un cost anual de 3.000 euros per persona, però quan es guanya el salari mínim durant vint anys, genera retorn de 160.000 euros per a les arques públiques. “No és només qüestió de justícia social sinó que és essencial perquè l’economia funcioni bé”, ha indicat.
Per la seva banda, el director del Cercle, Miquel Nadal, ha recollit les paraules de la consellera, i ha coincidit en la necessitat de Catalunya de tenir més mà d’obra estrangera, però també ha afirmat que “si no es gestiona bé, la migració pot ser un problema”.
Al mateix acte, l’exconseller de Drets Carles Campuzano, que va donar el relleu a Martínez Bravo, s’ha mostrat a favor d’obrir “vies legals i segures per al mercat laboral” i ha recordat que fa cinquanta anys a Catalunya ja hi havia una gran migració de població provinent d’Espanya. “I ens ha funcionat prou bé”, ha dit.
Al mateix acte, la investigadora sènior del CIDOB, Blanca Garcés, ha alertat que deixar la gestió de la migració “només al mercat, més que caos, és del laissez faire, es pot pagar molt car perquè crea desigualtats socials” greus i, per tant, conflicte.
Advertint que no hi ha models miraculosos ni una sola recepta, Sergi Pardos-Prado, catedràtic de ciència política de la Universitat de Glasgow, ha apostat per aplicar el que ha anomenat model síndria: una regulació externa dels migrants, que incorpori selecció (per qualificació d'estudis, contractes en origen), però un cop a dins tinguin igualtat de drets comparable als autòctons.
