El Congrés discutirà si dona papers a 500.000 estrangers que viuen a Espanya

BarcelonaEl ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària del mig milió de persones originàries de països extracomunitaris que resideixen a l'Estat espanyol (uns 100.000 a Catalunya) sense documentació. Fins a l'últim minut, els promotors del text han temut que la petició s'arxivés i la cambra baixa fos el final del tràmit. Finalment, però, el PSOE i el PP s'han sumat a les esquerres (Sumar, ERC, Bildu i BNG), el PNB i Junts per donar suport a la iniciativa, tot i que amb matisos, i només l'extrema dreta n'ha quedat al marge.

Es tracta d'una iniciativa que en l'anterior legislatura van registrar més de 800 entitats socials (inclosa la Conferència Episcopal), que pretén donar documentació legal per residir als immigrants que estiguin vivint a l'Estat des d'abans de l'1 de novembre del 2021, com ja s'ha fet en anteriors ocasions. La ILP és una figura reconeguda constitucionalment per la qual la ciutadania pot presentar propostes legislatives al Congrés si presenta com a mínim mig milió de signatures. En aquest cas, se n'han reunit més de 660.000 a través de la iniciativa conjunta batejada com a Essencials, per evidenciar el paper essencial en l'àmbit econòmic i social que juga el col·lectiu d'estrangers extracomunitaris.

En la seva intervenció, la socialista Elisa Garrido ha afirmat que la legitimitat de les signatures que avalen la proposta fa que "no es pugui fer una altra cosa que donar suport a la presa de consideració de la ILP", tot i que ja ha avisat que el PSOE introduirà esmenes quan la iniciativa faci al salt a la comissió de migració del Congrés. Un cop aquí, es discutirà entre els grups parlamentaris, s'introduiran les esmenes o canvis i es votarà un dictamen final que tornaria al ple de la cambra baixa espanyola per ser votat definitivament.

Per la seva banda, la diputada popular Sofía Acedo ha justificat el seu sí a tirar endavant la ILP pel fet que els hi ha demanat una entitat com Càritas, que "sempre està on ha d'estar", ha dit. El PP també busca obrir el debat de la gestió migratòria per "retratar el govern" espanyol, a qui ha responsabilitzat de "la irregularitat sobrevinguda" per haver desmantellat les oficines d'estrangeria i haver deixat de controlar les fronteres per on entren cada dia immigrants en situació irregular.

En clau catalana, des de Junts el diputat Josep Maria Cervera ha evitat entrar en el fons de la ILP i aclarir la seva postura en la posterior etapa del tràmit i s'ha limitat a justificar que la formació sempre ha defensat que "als Parlaments s'ha de poder parlar de tot, també al de Catalunya". Mentrestant, el republicà Jordi Salvador ha subratllat que la regularització dels migrants serà positiva no només per als mateixos afectats, que aconseguiran drets, sinó també per a l'economia i la societat. Així, ha assegurat que suposarà un augment de les contribucions a la Seguretat Social i Hisenda.

Més de la meitat, dones i criatures

La meitat dels 500.000 estrangers en situació irregular són dones i al voltant de 125.000, menors d'edat. Són dos dels grups amb més vulnerabilitat social, segons denuncien insistentment les entitats socials que, com que les administracions públiques no poden atendre aquestes persones, són les que se'n fan càrrec amb suport de tot tipus: des de l'alimentació i la roba fins a beques menjador per a les criatures.

La irregularitat administrativa aboca aquest col·lectiu a treballar en feines sense contracte ni assegurances o en condicions d'explotació. La falta d'una autorització de residència també els dificulta l'empadronament en una gran part dels ajuntaments catalans, que retarden la inscripció al padró municipal, o fins i tot el fet de poder llogar un habitatge. La por de ser detinguts o el desconeixement dels mecanismes administratius i legals complica, a més, que puguin denunciar els abusos amb què es topen en el seu dia a dia. Tampoc poden votar, lògicament, així que poden viure durant anys al país, però no tenen el dret d'escollir els seus representants polítics ni a fer sentir la seva veu. A l'estat espanyol hi ha hagut fins a nou regularitzacions extraordinàries com la que busca aquesta ILP, l'última de les quals va ser fa dues dècades.