Catalunya acull 2.000 migrants procedents de les Canàries

BarcelonaL'octubre marca a les Canàries un punt d'inflexió amb més de 10.500 migrants arribats des de la costa africana i amb tota seguretat se superaran les xifres rècord de la gran crisi dels cayucos del 2006. En les dues primeres setmanes del mes hi han arribat més de 10.500 persones, i des del començament d'any la xifra de supervivents augmenta a unes 29.000 persones, entre les quals milers de menors d'edat. Com fa sempre el govern espanyol quan hi ha arribades excessives en un punt, fa setmanes que està distribuint aquestes persones per les Canàries i també per la Península. De moment, ja són 1.988 les que s'han traslladat fins a Catalunya per ser ateses per entitats integrades en l'anomenat sistema d'acollida estatal. A banda, hi ha una trentena de menors d'edat que anaven sense cap adult de referència que han entrat als centres per passar a ser tutelats per la DGAIA.

Un altre cop, la migració irregular torna a ser utilitzada com una arma política entre partits i dirigents, tant del PP com de l'extrema dreta, que han fet declaracions racistes i xenòfobes atribuint, sense cap mena de prova ni evidència, a aquests migrants que arriben des de les Canàries la transmissió de malalties o la comissió de delictes com ara violacions.

Aquest octubre està trencant la tendència clarament a la baixa del flux migratori cap a les Canàries dels mesos previs. Hi ha diversos factors que expliquen la reactivació d'aquesta ruta que fins a la pandèmia havia decaigut: d'una banda, els controls i dificultats que hi ha al Mediterrani central o a l'estret de Gibraltar i, de l'altra, l'esclat de revoltes polítiques i socials al Senegal. Aquest país, un dels més estables de la regió, pateix els estralls de la crisi turística i l'enfonsament de la seva indústria pesquera pels acords favorables de la Unió Europea per explotar els caladors africans en detriment dels pescadors locals. Això ha fet que milers de joves es quedin sense feina i vulguin provar sort a la rica Europa. Amb tot, les arribades a les Canàries són molt inferiors a les que es van produir l'hivern i la primavera del 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna i van entrar per la frontera milers de refugiats fugint de les bombes. Segons l'ACNUR, al maig en quedaven uns 180.000, que tenen un règim de protecció especial.

Bàsicament la situació s'explica perquè la concentració d'arribades s'està fent en molt poc temps i inesperadament a la petita illa d'El Hierro, amb 11.000 habitants, que ha vist superada la seva capacitat d'acollida, perquè tradicionalment era una illa que quedava al marge de la ruta. Però el reforç de les guàrdies costaneres de Mauritània i el Marroc ha fet desviar les embarcacions per una via que s'endinsa per les aigües de l'oceà Atlàntic i topa amb aquesta illa, la més occidental de l'arxipèlag. El govern de les Canàries que dirigeix Fernando Clavijo (Coalició Canària) ja fa setmanes que demana que les comunitats autònomes s'involucrin en la distribució d'aquestes persones.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions en funcions, José Luis Escrivá, ha apuntat que s'han traslladat a la Península entre 5.000 i 6.000 migrants, una xifra que cada dia va en augment perquè els trasllats són continus. D'aquests, 2.000 ja es troben a Catalunya, la comunitat que més n'acull, quasi el triple que els 700 que han arribat a Andalusia i cinc cops més que les 400 persones traslladades a Madrid.

El sistema d'acollida té dos canals diferenciats. Per una banda, els menors d'edat que van sense acompanyant queden sota la tutela de l'administració autonòmica, és a dir, la Generalitat, que es fa càrrec de mantenir-los, escolaritzar-los i proporcionar-los una llar en les mateixes condicions que altres criatures que han hagut de ser apartades del seu nucli familiar. L'altre circuit és el dels majors d'edat, i són les entitats contractades pel govern espanyol (Creu Roja, Cecar, etc.) les que han de proporcionar-los assistència temporal. En aquest temps, mentre són en alguns dels centres, els migrants han de passar l'entrevista personal per saber si són susceptibles de demanar l'asil i el refugi i, per tant, se'ls pot atorgar la protecció internacional.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha sumat aquest divendres a criticar la gestió migratòria del govern en funcions de Pedro Sánchez, seguint el camí iniciat per altres dirigents del seu partit, com la president madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que ha retret que l'executiu reparteixi els migrants "amb nocturnitat" només per "treure-se'ls de sobre". Feijóo ha afirmat que són traslladats amb avió a la Península i "deixats en parades d'autobusos de pobles i ciutats d'Espanya". En realitat, la distribució es fa amb l'acompanyament de personal de les ONG del sistema d'acollida. El ministre Escrivá ha acusat els populars de ser uns irresponsables i ha respost que hi ha un "sistema integral, és a dir, una xarxa de centres d'acollida", i les persones que arriben es reparteixen "examinant la millor ubicació, també en funció dels perfils de les persones que van arribant".

A més, Feijóo ha demanat la repatriació immediata dels migrants, cosa que no es pot fer perquè la majoria procedeixen del Senegal i el seu govern no admet ara el retorn dels seus compatriotes. Tot i que en més d'una ocasió s'ha acusat el govern espanyol de fer devolucions en calent a la frontera de Ceuta i Melilla, que són il·legals perquè van en contra de la legislació, el dret penal internacional exigeix als països d'acollida que segueixin els tràmits legals per protegir els migrants, sobretot si són menors d'edat, amb un grau de protecció superior.

Els insults a les persones migrades que arriben a les Canàries s'han succeït aquests últims dies i dirigents del PP i de l'extrema dreta els han atribuït sense cap prova ser portadors del tifus, d'estar al darrere de violacions de dones o de l'increment de la violència a l'arxipèlag. Les autoritats han reiterat que no hi ha res de cert en aquestes afirmacions.

Cal destacar que no hi ha dades de quantes persones moren intentant arribar a territori europeu. Les dades d'arribades corresponen als desembarcaments o salvament dels cayucos. La gran dificultat del viatge, que pot durar dues setmanes en condicions molt extremes (sense aigua, aliments, a la intempèrie en un espai minúscul ple de gom a gom), fa que es localitzin cadàvers dins les barques. Si no porten documentació per poder identificar-les, perquè se'ls ha mullat o perdut al mig de l'oceà, se'ls enterra anònimament. L'últim d'aquests enterraments es va fer dimarts passat en un cementiri canari. El taüt es va enterrar en una fossa municipal, identificada amb una senzilla placa que contenia T1 (per tripulant 1) 2.28 hores del 24 d'octubre del 2023, l'hora a què va arribar al port.