Catalunya rebutja la distribució obligatòria de menors migrants sols pactada per les Canàries i l'Estat

BarcelonaEls governs canari i espanyol han pactat una reforma urgent de la llei d'estrangeria per distribuir els menors immigrants no acompanyats arribats tant a l'arxipèlag com a Ceuta i Melilla. L'objectiu és alleugerir els centres d'acollida d'aquests tres territoris, que actualment estan sobresaturats, i repartir aquestes criatures per la resta de comunitats en funció de les seves poblacions i els seus PIB. A diferència d'ara, la distribució estarà inclosa en una llei i s'activarà quan els territoris declarin estar en “emergència migratòria”, cosa que voldrà dir que els centres d'acollida estiguin per sobre del 150% de la seva capacitat; una situació que, a hores d'ara, ja es compleix als tres punts de la frontera sud.

Davant del fracàs del model de repartiment voluntari, les Canàries han pressionat perquè la distribució sigui obligatòria i l'atenció dels menors no recaigui només en els territoris on arriben per qüestions geogràfiques, ja que ni les illes ni les places africanes acostumen a ser la destinació final dels itineraris migratoris. A partir de 3.000 menors en acollida es poden començar les derivacions i, per tant, amb els 5.500 que hi ha actualment als seus centres, les 16 comunitats haurien d'assumir unes 2.500 criatures. Com es faria? Tenint en compte la seva població i la riquesa, criteris que les autonomies ja van pactar el 2022, però que és una fórmula que no ha acabat de funcionar.

Seguint aquesta regla, a Catalunya li pertocaria atendre 191 menors i rebria una compensació estatal per fer-se'n càrrec, segons ha avançat El País. En l'últim repartiment acordat de l'any 2023, en van ser 33. La Generalitat, que rebaixa aquesta xifra a un centenar, ha tornat a mostrar la seva disconformitat amb l'acord perquè no té en compte "l'esforç real d'acollida" i ha insistit que el pacte ha d'incloure un finançament proporcional al nombre d'acollides reals. “Volem acollir i ho estem fent; de fet, ara mateix som el territori que n'acull més sense ser porta d'entrada”, indiquen fonts del departament de Drets Socials, que assenyalen que ara hi ha al sistema de protecció català 6.627 joves migrants sols, dels quals 4.200 ja són majors d'edat legalment.

Un cop aquests menors arriben a la majoria d'edat, la Generalitat se'n fa càrrec fins que fan 23 anys (com passa amb la resta de criatures extutelades, indistintament de la nacionalitat). Ara bé, la Generalitat reclama un “repartiment més just”, un “finançament proporcional” i també transparència amb els fluxos migratoris, ja que fins a Catalunya han arribat durant el primer trimestre d'aquest any 891 menors no acompanyats des d'Andalusia o Canàries, fora de la distribució oficial.

Diferències tècniques

En una roda de premsa, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el president canari, Fernando Clavijo, han mostrat sintonia, tot i que totes dues parts presenten diferències tècniques sobre el procediment que cal seguir a l'hora de promoure la reforma legislativa de l'article 35 de la llei d'estrangeria. Per una banda, l'executiu espanyol aposta per fer-la a través d'una proposició de llei, confiant en l'aval de tots els grups del Congrés, tret del de Vox. Per als canaris, aquesta solució és massa lenta i pretenen que la modificació es faci via un reial decret que entraria en vigor l'endemà de l'aprovació del consell de ministres.

La voluntat dels governs canari i estatal és que la iniciativa estigui en vigor després de l'estiu. Abans de la seva aprovació, serà debatuda en una conferència sectorial amb totes les comunitats autònomes, tot i que Torres ja ha advertit que la llei habilitarà el govern central a imposar el repartiment dels menors i procedir a traslladar-los si no hi hagués acord. “És de sentit comú i justícia. Hi haurà una negociació política perquè no anirem a un decret llei que fracassarà. Hem d'aturar la sagnia en aquest moment per evitar que el problema se segueixi agreujant amb el pas del temps”, ha indicat el president canari.