Un any perdut en el programa del SOC per regularitzar sensepapers

BarcelonaEn l'equador del setembre, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) encara no ha publicat la convocatòria d'aquest any de l'ACOL, el programa finançat amb fons europeus que facilita la regularització de 650 migrants extracomunitaris a través d'un contracte laboral d'un any. Encara que l'anunci es faci abans d'acabar aquest trimestre, tal com preveu el Govern, els nous beneficiaris no començaran a treballar fins al febrer o el març del 2025 per poder complir tots els tràmits necessaris. “És un any perdut, sense nous contractes per a un col·lectiu molt vulnerable”, lamenten algunes entitats del tercer sector, que són les encarregades de seleccionar i preparar els candidats perquè encaixin en els estrictes criteris establerts. Per exemple, s'exclouen els qui tinguin un simple antecedent policial –que podria ser que anys enrere els haguessin aturat per demanar-los una documentació que no tenen–, o els que no acreditin un empadronament ininterromput de tres anys, un termini sovint impossible per les dificultats que imposen els ajuntaments a persones sense papers o sense domicili fix. 

El SOC atribueix aquest retard en l'aprovació del programa per la necessitat d'"ajustar” detalls tècnics i per les converses amb la Unió Europea per mantenir els 19 milions d'euros de finançament del programa. Aquests diners serveixen per sufragar el salari d'un any del contracte a temps complet dels 650 beneficiaris i el seu acompanyament tècnic durant els 12 mesos que dura el pla.

L'ACOL es va posar en marxa el 2018 per donar resposta a aquests migrants que no havien aconseguit regularitzar la seva situació a través de la fórmula de l'arrelament social. En la convocatòria del 2021, després de sis anys d'estar en territori espanyol en situació irregular, a la peruana Doris (nom fictici) entrar al programa li va “canviar la vida” quan ja es veia condemnada a tota una vida malvivint. “A mi l'ACOL em va donar una segona oportunitat”, exclama aquesta dona de 47 anys. A Catalunya més de 100.000 persones es troben en aquesta situació confiant que la iniciativa legislativa popular que va entrar al Congrés fa uns mesos prosperi. Molts d'ells estan atrapats en un cercle enverinat, ja que la llei d'estrangeria els obliga a estar com a mínim els tres primers anys de residència a l'Estat sense papers, i a partir d'aquí només poden regularitzar la situació administrativa amb una oferta laboral d'un any. “Arribes i, amb sort, pots netejar cases o cuidar gent gran, però poca cosa més”, afirma la Dori, que destaca que totes les empreses que li havien ofert feina quan no tenia permís de residència se'n desdeien quan s'adonaven que havien d'iniciar els tràmits des de zero. Massa burocràcia i temps d'espera, quan urgeix cobrir una vacant. 

6 de cada 10 beneficiaris continuen treballant

Per això l'ACOL va ser rebuda com una bona palanca per donar una empenta a aquest col·lectiu amb dificultats per passar al mercat laboral legal. Segons el mateix SOC, el 60% dels beneficiaris han continuat treballant els sis mesos posteriors a acabar el programa. A partir d'aquí ja se'ls perd la pista perquè passen a estar en les estadístiques ordinàries de la població ocupada o a l'atur. Amb el contracte laboral també se'ls ofereix el permís de residència per a tres anys, però després per fer la renovació és imprescindible que estiguin treballant amb contracte. En aquest punt és en el qual està la Doris, que confia estar en actiu quan d'aquí a uns mesos li toqui renovar l'autorització.

Però el retard no és l'únic obstacle de l'ACOL. En la convocatòria anticipada que s'ha presentat, el SOC ha decidit excloure les entitats sense personal contractat. El criteri, que ja es va plantejar fa dos anys i finalment es va retirar, ha estat contestat per un centenar d'organitzacions (des de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya fins als sindicats de manters o l'USTEC i LaFede.cat). Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres critica que, precisament, s'excloguin les entitats de base, quan "són les que coneixen i acompanyen les persones migrants" i els ajuden a superar els problemes burocràtics en l'empadronament o en les classes de llengua, i també són les que "creen xarxa" i faciliten "la integració i la inclusió" d'aquestes persones.

Fonts del SOC minimitzen l'impacte i asseguren que la restricció afecta només sis de les 292 entitats que hi participen. En tot cas, l'organisme argumenta que la decisió obeeix a les directrius del Fons Social Europeu per poder donar un mínim assessorament a la persona migrada, i afirma que s'ha convidat les petites ONG a participar en la definició de les polítiques per a les persones migrants a través del projecte SALAM de la UE per a la inclusió laboral dels migrants sense documentació.