Un any després de la massacre a Melilla no se sap ni quanta gent va morir

BarcelonaUna caravana solidària amb centenars d'activistes de tot l'Estat es dona cita aquest dissabte a Melilla per commemorar el primer aniversari de la pitjor tragèdia dels últims 25 anys a la frontera sud amb la intervenció directa de forces de seguretat. Oficialment, el Marroc reconeix 23 morts en el salt a la tanca, però Amnistia Internacional parla de més d'un centenar. Un any després de la massacre encara hi ha buits en el relat d'un cas que il·lustra la política de la gestió migratòria d'Espanya i la Unió Europea, molt diferent de la resposta del juny del 2018, quan, tot just acabat de nomenar, Pedro Sánchez va obrir el port de València per donar refugi als 629 rescatats al Mediterrani central per l'Aquarius.

24 de juny del 2022: força contra el salt a la tanca

Poc després de les 8 del matí, entre 1.300 i 2.000 persones salten la tanca de Melilla, una enorme barrera que fa de frontera amb el Marroc. La reacció de policies marroquins i espanyols és el llançament de gasos lacrimògens, bales de goma i pedres. Centenars de persones queden ferides i sense atenció durant hores. El balanç humà és de 23 morts, segons les xifres oficials del Marroc, i 37 desapareguts, però les ONG assenyalen que en són més. El Defensor del Poble estima que 470 persones van ser tornades al Marroc sense garanties, un gest il·legal en el dret internacional que demana atendre un per un els casos. A més, es calcula que 87 dels que van saltar són en presons marroquines. "Els agents espanyols no van moure un dit per auxiliar els ferits tot i saber que, segons el cadastre i els mapes oficials, es trobaven en territori espanyol", explica Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Espanya. 

Sense investigació i traves a les famílies

El ministeri que dirigeix Marlaska sempre ha sostingut que les morts s'haguessin produït dins de la frontera i, sis mesos després, la Fiscalia va arxivar les diligències a l'apreciar una "resposta proporcionada a la gravetat" dels fets, i només fent un petit retret a dos guàrdies civils per les pedres llançades. L'ONU ha reclamat als dos països que investiguin què va passar aquell dia i, per evitar la impunitat de la tragèdia, cinc ONG han presentat una querella per exigir depurar responsabilitats. La caravana solidària exigeix una investigació "transparent, exhaustiva i independent" i justícia per a les víctimes, en paraules de Sani Ladan, president de l'associació Elin, que denuncia que el Marroc impedeix que els familiars puguin identificar els morts. De fet, dels 23 morts reconeguts, només se n'ha enterrat un, per la insistència de la seva família sudanesa, resident al Regne Unit. Familiars i entitats denuncien la falta de col·laboració i les traves de Rabat per identificar les víctimes al negar-se a acceptar mostres d'ADN. Per a Álvarez, la causa ha de continuar oberta mentre hi hagi "desaparicions forçades".

Sense possibilitats de demanar asil

El ministre Marlaska assegura que els que busquen protecció internacional a Espanya tenen altres vies diferents del salt de la tanca. Però el cert és que organismes internacionals, ONG i els mateixos migrants denuncien que als països d'origen els consolats i les ambaixades no accepten peticions d'asil i, un cop al Marroc, es troben amb una frontera militaritzada. Des d'Amnistia, Álvarez subratlla la "incongruència" del govern espanyol, que, per una banda, intenta evitar que demandants d'asil entrin, però per l'altra, quan hi són, la immensa majoria reben la protecció.

Fronteres externalitzades

En les fronteres amb el sud global, els estats europeus han consensuat externalitzar la vigilància i gestió migratòria a tercers països, com Turquia, Líbia o el Marroc. "El que passa a Melilla respon a una política racista i racialitzada i al termòmetre diplomàtic", a l'estat de les relacions entre Madrid i Rabat, incideix Ladan, per a qui en última instància els migrants són "utilitzats i instrumentalitzats" . Així, Gemma Pinyol, directora d'Instrategies i investigadora del GRITIM-UPF, retreu als socis comunitaris que hagin "normalitzat la lògica d'una política migratòria centrada en la frontera", és a dir, defensiva, i, en canvi, s'oposin a obrir vies segures, com ha passat amb els refugiats ucraïnesos. L'externalització de la gestió de fluxos, diu, deixa el camí lliure perquè el Marroc o Turquia "actuïn per treure el màxim benefici" sent més rígids o flexibles al deixar passar els migrants.

Melilla, una ciutat morta i aïllada 

Un any després, Melilla és una ciutat "morta i empobrida", descriu el veterà activista José Palazón, president de PRODEIN. El blindatge de la frontera ha tallat en sec el tràfec constant entre marroquins que venien a treballar i residents de Melilla que anaven a veure les famílies perquè s'han imposat els visats. Els ciutadans s'han acostumat a la presència de molta policia i a veure els agents marroquins armats: "És una tranquil·litat on es percep la força i sabem que la pau d'aquí és la pau dels cementiris, la guerra al Marroc per als migrants".

L''Aquarius' o esperant la vida digna

L'atzar ha fet coincidir la massacre de Melilla amb la imatge de l'arribada de les gairebé 700 persones rescatades en la seva ruta des de Líbia cap a Itàlia pel vaixell Aquarius, a les quals, després de dies a bord sense autorització per al desembarcament, Pedró Sánchez va acceptar donar-los entrada al port de València. Aquell va ser un gest aplaudit per les ONG, perquè suposava un gir en la política espanyola i europea, però cinc anys després, la majoria dels migrants encara es troben en situació irregular i esperant una "vida digna", malgrat que van entrar a Espanya "convidats i de forma legal", subratlla Mosses von Kallon, el president dels Supervivents de l'Aquarius. Procedent de Sierra Leone, va aconseguir regularitzar la seva situació per arrelament laboral fa dos anys. "Jo i la resta ens sentim valencians", proclama per exigir que s'agilitzin les regularitzacions i "ningú es quedi enrere".