Amnistia Internacional denuncia una doble vara de mesurar en la gestió dels refugiats
L'informe anual de l'entitat també recull la impunitat en la gestió del covid de les residències i el manteniment de la 'llei mordassa'
BarcelonaEl govern espanyol ha sigut capaç d'articular una resposta àgil per acollir els milers de refugiats de la guerra d'Ucraïna o de l'Afganistan, però és incapaç de gestionar de la mateixa manera la crisi migratòria a la frontera sud. És la principal conclusió de l'informe sobre drets humans del 2021 d'Amnistia Internacional, que denuncia la doble vara de mesurar de les polítiques d'asil de l'Estat. El document també recull la impunitat en què han quedat les morts a les residències durant la crisi del coronavirus i denuncia que es continuï aplicant la controvertida llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a llei mordassa, per frenar els drets de reunió i manifestació.
Segons Amnistia Internacional, el conflicte d'Ucraïna ha evidenciat, no tan sols a Espanya sinó a la majoria d'Europa, l'existència de refugiats de primera i segona classe. L'informe destaca que l'Estat ha sigut capaç de donar una resposta "àgil" a les persones que han arribat fugint de la guerra d'Ucraïna i de l'Afganistan. Per exemple, després que els talibans arribessin al poder, va evacuar 2.026 persones del país i, "per primera vegada", va permetre que afganesos demanessin asil a l'ambaixada d'Espanya al Pakistan. En canvi, l'entitat contraposa aquesta política de gestió de la crisi migratòria amb "l'amuntegament i la precarietat" dels centres que reben els immigrants que arriben a la frontera sud i a les illes Canàries, i ho atribueix a la "mala gestió" del govern espanyol.
“No podem un dia acollir amb els braços oberts els que escapen de la guerra i l'endemà colpejar amb extrema brutalitat les persones que salten la tanca a Melilla. No és coherent exigir una resposta coordinada i oberta per a les persones refugiades a la Unió Europea, i després dur a terme devolucions en calent, fins i tot de menors, i justificar-ho tot amb el control migratori. Les autoritats espanyoles han de prendre una decisió sobre si volen complir amb el dret internacional a les seves fronteres, o si només ho faran quan els interessi”, assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.
L'informe assegura que les condicions amb què s'atén les persones que arriben amb pastera a les Canàries o que fan el salt a Ceuta i Melilla els "causa un patiment innecessari" afegit, especialment en el cas dels menors estrangers no acompanyats. Al setembre un miler de menes encara estaven pendents que les autoritats espanyoles avaluessin la seva situació, destaca l'entitat, que subratlla dos episodis crítics en la gestió de la immigració a Ceuta: la devolució "il·legal" al Marroc de 2.700 persones de les 8.000 que van entrar al maig saltant els punts de control de Ceuta, i l'intent de retorn forçat de 55 menors no acompanyats al Marroc a l'agost, que un jutjat va acabar suspenent.
"Impunitat" per les morts a les residències
Amnistia també és especialment crítica amb la gestió que el govern espanyol va fer de les morts a les residències de persones grans durant la crisi del coronavirus, i recorda que el 2021 no va prosperar cap de les investigacions impulsades pels familiars que buscaven que les autoritats assumissin responsabilitats per les defuncions. "L'any 2021 és l'any de la impunitat: ni una sola persona ha estat declarada culpable per la discriminació patida per les persones grans a les residències, i, tot i això, cap dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats ha donat suport de moment a l'obertura d'una comissió per la veritat", lamenta Beltrán.
L'informe destaca la "pressió sense precedents" que va patir el sistema sanitari i també denuncia les conseqüències de "l'altra pandèmia": la manca d'accés a l'atenció sanitària de les persones amb malalties cròniques o de salut mental, especialment en el cas de les dones migrants.
Pel que fa a l'expressió dels drets fonamentals, l'informe condemna que no s'hagi modificat la llei de seguretat ciutadana o llei mordassa i que basant-se en aquesta normativa s'hagin sancionat manifestants que exercien el seu dret a la llibertat d'expressió. També denuncia l'empresonament del raper Pablo Hasél o el fet que diverses persones hagin patit lesions a causa de l'ús de projectils de foam per part dels Mossos d'Esquadra, entre ells la jove que va perdre un ull a Barcelona en una protesta per l'empresonament del raper, un cas que està judicialitzat.