Els alcaldes demanen ajuda per acollir estrangers (o per deixar de fer-ho)

BarcelonaXavier García Albiol, del PP i alcalde de Badalona, una ciutat de 224.000 habitants amb un 16% d'immigració. Jaume Ars, de Junts i batlle de Guissona, un poble de 7.500 habitants amb un 53% d'estrangers, el percentatge més alt de Catalunya. Eva Menor, del PSC i alcaldessa de Badia del Vallès, una localitat de 13.000 habitants amb un 5,71% d'immigrants. I Marc Aloy, d'ERC i alcalde Manresa, una ciutat de 78.000 habitants amb un 18,9% de ciutadans estrangers. Aquest dimecres, quatre responsables municipals de quatre poblacions singulars i que formen part de quatre partits diferents han conversat amb l'objectiu de trobar punts de trobada en una complexa pregunta que ha formulat el Cercle d'Economia: com es gestiona la immigració?

El consens ha arribat per demanar més competències municipals per gestionar l'arribada de nouvinguts. "Ens estem acostumant a fer-ho tot", ha lamentat Menor. "Hem d'adaptar el moviment migratori a cada localitat", ha afegit Ars. "Els ajuntaments estem desprotegits", ha criticat Albiol. Tots volen més diners i més competències, però divergeixen en què fer amb elles.

Albiol s'ha mostrat obertament en contra de la "multiculturalitat". "Qui vulgui venir a viure a Badalona que s’adapti als nostres valors", ha afirmat. Al seu costat, Eva Menor ha fet ganyotes: "Sempre pensem que nosaltres som els bons". "No he dit això", ha murmurat Albiol. Jaume Ars ha apostat per buscar la manera de fer "corresponsables" els nouvinguts. És a dir, "que compleixin els seus deures sense dir-los que els han de complir". I això com es fa? "Nosaltres per les festes majors busquem grups que els estrangers escoltin", ha exemplificat Aloy.

Tots quatre han assumit que la immigració és positiva. "Però endreçada", ha insistit l'alcalde de Badalona. Ho és perquè si no la societat catalana cada vegada estaria més envellida. Ars ha volgut posar l'exemple de Guissona com a excepció. Allà on els immigrants són més de la meitat de la població, la piràmide s'inverteix: el 45% de la població té entre zero i trenta anys. I també és "positiva" perquè fan feines que "no volen assumir", en paraules d'Aloy, les persones autòctones. Les dades ho confirmen: tres de cada quatre estrangers fan feines elementals, són operadors de maquinària o bé treballen en l’agricultura, la restauració i la construcció. 

Treballar i català

La clau, doncs, és que treballin i, per treballar, han de tenir papers. Fins i tot Albiol, en contra d'acollir tothom, ho ha dit: "Si hem d’acollir tothom, siguem coherents i donem-los papers". Aloy ha demanat una reforma d'una llei d'estrangeria, que "impedeix que les persones que venen puguin tenir habitatge o papers". Albiol li ha recordat que ara ERC "mana molt". L'alcalde republicà ha respost que aquesta llei ve de la presidència d'Aznar i l'alcaldessa del PSC ha puntualitzat que les competències en l'àmbit social són autonòmiques.

Els retrets no han trencat la serenitat d'un debat que ha acabat sent fructífer i ha arribat a una conclusió de consens: per integrar és important el català. El mateix Albiol ha defensat, per exemple, que els taxistes l'hagin de saber per tenir llicències. La llengua ha sigut el punt de trobada de quatre polítics que han coincidit en una última cosa. Abans de tornar els seus municipis per carreteres encara amb retencions per les mobilitzacions dels pagesos, han fet cua per asseure's un moment al costat de l'expresident Jordi Pujol, present en l'acte d'aquest dimecres, i comentar cinc minuts el país que ve.