Migració

Alguns ajuntaments contractaran sensepapers per primer cop

El programa ACOL de la Generalitat facilita la residència legal a més de 900 persones a través d'un pla de treball

Chambi fent anar la màquina al taller que el Sindicat Manter té a Can Batlló.

BarcelonaEl Servei Català d’Ocupació, el SOC, i la secretaria de Migracions van engegar el 2018 el programa ACOL, que subvenciona entitats sense ànim de lucre per regularitzar persones sense papers a través d'un contracte laboral. La novetat és que aquest any s'hi incorporen per primer cop ajuntaments i consells comarcals, avança la subdirectora de polítiques actives d’ocupació de la Generalitat, Susana Díaz. “És una primera empenta perquè passat aquest any de contracte puguin continuar en el mercat de treball”, afirma.

El procés dura mesos, perquè les entitats han de fer una cerca de candidats que encaixin amb els exigents criteris de selecció del SOC: acreditar una residència de com a mínim tres anys a Espanya i 24 mesos empadronats sense interrupcions a Catalunya, un problema per a les persones que viuen en els municipis que neguen l’empadronament als que no tenen documentació. En el cas dels ajuntaments participants, han hagut de fer una convocatòria especial per salvar la legislació que limita les contractacions. 

Els seleccionats per al programa aconsegueixen un contracte d’un any a temps complet, retribuït amb el sou mínim interprofessional, que els permet tenir documentació durant tres anys. Subvencionat pel Fons de Cohesió Social i la Generalitat, les entitats no posen res de la seva butxaca, tret que vulguin complementar el salari per la seva banda, diu Díaz, del SOC, i afegeix que també se subvenciona l’acompanyament individualitzat. En total, s'inverteixen 21.500 euros per participant. 

Queden eliminats de la tria els estrangers amb antecedents penals o policials –també amb ordre d’expulsió– i, per contra, reben punts per tenir fills o familiars amb discapacitat a càrrec o una situació de vulnerabilitat habitacional, i també les dones víctimes de la violència masclista. A més, han hagut de seguir els mòduls (català, ciutadania i dret laboral) de primera acollida, enumera la responsable de l'entitat La Fundició de l'Hospitalet, Mariló Fernández, que subratlla la “il·lusió i també la desesperació” perquè aquest any un home de Ghana amb 17 anys de residència aconsegueixi entrar-hi.

Entrar a l’ACOL ha suposat per a la boliviana Helly Chambi, administrativa de formació, no només tenir un número de NIE (el document d’identitat per a estrangers) sinó, i sobretot, aconseguir el passaport per portar el seu fill, que va haver de deixar quan tenia sis anys i mig. “M’he perdut els anys que sempre havia cregut que serien els millors”, lamenta en un pati del complex de Can Batlló de Barcelona, en un descans que fa al taller del Sindicat Manter. 

Chambi va arribar a Catalunya el juliol del 2016, animada per una de les seves germanes i amb la confiança que en un any ja tindria la nova vida encarrilada. Res no va ser com havia planejat, i no va passar de feines sense contracte, perquè quan va voler seguir amb els estudis reglats, homologar la seva formació o treure’s el carnet de conduir, ja es va trobar amb una negativa: necessitava el NIE. 

Élida Hernández i Humberto Luna treballant a la cuina del menjador social que gestiona La Fundició de l'Hospitalet.

A Élida Hernádez també li queden tot just dos mesos de contracte a la cuina de La Fundició, que gestiona un parell de menjadors socials a l'Hospitalet. Nicaragüenca de 32 anys, la seva és la història d’una supervivent de la violència masclista que va fugir amb el seu fill i que també es va topar amb la realitat de la irregularitat. “Sempre havia de demanar a Càritas o a les amigues que em donessin un cop de mà”, admet, i assegura que el contracte li ha canviat “molt” la vida, tot i que el sou no li arriba per a res més que per llogar una habitació. “Quan em van donar la residència vaig plorar d’alegria”, rememora. 

Per al mexicà Humberto Luna, de 30 anys, passar de no tenir-ne a tenir papers suposa “deixar de tenir l’estigma i la pressió de ser un sensepapers”. Músic de professió, va aterrar el novembre del 2016 per fer un màster. “No m'imaginava que em seria tan difícil”, explica. Contractat també per La Fundició com a pagès i ajudant de cuina, confia que amb els dos anys de coll que li queden aparegui una oferta relacionada amb la música.

Un centenar d'entitats i ajuntaments

L’ACOL ha anat creixent a cada convocatòria: dels 94 contractes i 47 entitats el 2018 a una previsió per a aquest any de 411 en 102 associacions i administracions públiques. En total, hi hauran passat més de 900 persones. Fins ara, en un percentatge lleugerament superior són homes, d'entre 30 i 44 anys, i en un 20% dels casos tenen estudis mitjans o superiors.

La burocràcia i els rígids requisits, que també admet la responsable de Treball, són la gran queixa de les entitats, sovint sense prou personal per assumir la feina extra. Ho sap Fernández, que descriu com un malson la “pressió per no equivocar-se” o de presentar un candidat que incompleixi algun requisit perquè llavors la plaça quedarà buida. De vegades els candidats no hi donen importància o “amaguen” informació sensible perquè veuen el programa com una gran oportunitat i al final "hi perd tothom", diu.

“La primera necessitat és tenir papers”, insisteix Aziz Faye, que va regularitzar la seva situació gràcies a l'ACOL del 2018 després d'onze anys de residència. Senegalès de 38 anys, és el portaveu del Sindicat Manter, una entitat que neix el 2015 precisament com una plataforma per lluitar contra l'estigma dels manters i per legalitzar les seves situacions. Faye continua vinculat al taller de l'entitat, que té 25 persones contractades, i és d'on surten els objectes que es vendran a la botiga del sindicat. Admet que tot va canviar amb els papers, però es mostra crític amb el funcionament del programa del SOC per l'exigència dels requisits i les dificultats, per exemple, de trobar els cursos de formació obligatoris. "Al final tenir papers és com una loteria", conclou.

stats