Així tracten els delinqüents estrangers a França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia
L'auge de l'extrema dreta a tot Europa s'ha fet notar en l'enduriment de la legislació de diversos països
París, Londres, Brussel·les i RomaEl pacte in extremisde Junts amb el PSOE, que prometia ampliar les competències en política migratòria per a Catalunya, ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la immigració. Dijous el secretari general de Junts, Jordi Turull, obria la porta –sense concretar– al fet que la Generalitat pogués fixar les condicions per decidir si expulsava "immigrants en situació irregular reincidents". Unes paraules que arriben en un context d’enduriment de la legislació migratòria, tant a les institucions europees com en diversos països del nostre entorn, on darrerament ha augmentat la severitat de les condicions per als estrangers, a remolc d'una extrema dreta que ha aconseguit imposar la retòrica antiimmigració.
Tot seguit repassem quina és la legislació dels principals estats veïns en relació amb els immigrants que delinqueixen (tant si tenen els papers en regla com si no).
França: expulsió per als condemnats a cinc anys de presó o els que són "una amenaça"
A França la llei permet l’expulsió d’immigrants no només en situació irregular sinó també dels estrangers que tenen permís de residència o són demandants d’asil. L’estat els pot retornar al seu país d’origen si han comès delictes penats amb almenys cinc anys de presó –i tenen una condemna ferma– o en els casos que se’ls consideri “una amenaça per a l’ordre públic”. Aquest darrer concepte és prou ambigu per permetre fer fora gairebé qualsevol estranger encara que ni tan sols estigui condemnat i deixa molt marge a l’arbitrarietat, segons denuncien ONGs.
França ha utilitzat la llei sobretot per expulsar persones radicalitzades o acusades de terrorisme, però també per delictes de violència masclista. L’any passat es van fer fora 4.686 estrangers delinqüents, un 30% més que el 2022, segons dades del ministeri de l’Interior. Milers d’immigrants més estan tancats en centres de retenció administrativa, on esperen que els tornin al seu país d’origen o els alliberin. La llei també permet retirar la nacionalitat francesa a persones que tinguin dues nacionalitats sempre que no siguin francesos de naixement: des del 2019, França ha retirat la nacionalitat a una vintena de persones.
Fins ara hi havia excepcions que impedien l'expulsió d'algunes persones –menors, estrangers que haguessin arribat a França abans dels 13 anys, casats amb francesos o que tinguessin fills de nacionalitat francesa–, però la reforma d’immigració aprovada al desembre per l’Assemblea Nacional gràcies als vots de l’extrema dreta les ha esborrat gairebé totes. L'entrada en vigor de la nova llei està pendent de l’avaluació del Consell Constitucional.
“És un gran avenç per a la seguretat dels francesos: la supressió, per la petició del govern, de mesures de protecció que permetin reenviar al seu país d’origen 4.000 estrangers delinqüents addicionals cada any”, va assegurar a X el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, la figura més conservadora del govern d’Emmanuel Macron, sobre la nova norma. Darmanin és una de les apostes del president de la República per intentar contrarestar el discurs de Marine Le Pen –que ha convertit la immigració en el centre de la seva retòrica política– i ha mantingut la cartera en el nou govern capitanejat pel primer ministre, Gabriel Attal, nomenat aquesta setmana.
Regne Unit: "interès públic" de la deportació dels criminals estrangers
La llei de fronteres del Regne Unit dicta des del 2007 –quan encara hi havia un govern laborista– que a un estranger condemnat a un any de presó o més se l'ha d'expulsar automàticament del país, per "interès públic". Si la condemna és superior a l'any, se'l pot fer fora al país d'origen, sempre que aquest ho accepti, fins que falti un any perquè compleixi la pena. Una reforma que s'està tramitant pretén que el termini per permetre l'expulsió no s'acabi fins que falti mig any per complir la condemna.
La llei del 2007, però, tenia unes limitacions derivades de la Convenció Europea de Drets Humans. Per exemple, que la deportació impliqués el desarrelament d'un menor que fos britànic o que hagués passat almenys set anys al país i que, amb l'expulsió del o els progenitors, a qui hauria d'acompanyar, s'agreugés la seva situació; o que es perjudiqués la parella del deportat. En aquest cas, "l'interès públic" de la deportació quedava superat pel respecte als drets humans. Aquestes traves legals van provocar un seguit d'apel·lacions a les ordres de deportació. Amb tot, entre el 2007 i el 2015, el nombre de persones que van evitar l'expulsió no va arribar al 30%. Del 2013 al 2019, el Regne Unit va retornar entre 5.000 i 6.500 delinqüents estrangers cada any als seus països d'origen.
La creixent retòrica antiimmigració, en el context de la llavors imminent batalla del Brexit, va fer que l'aleshores ministra de l'Interior, Theresa May, introduís el 2012 una reforma legislativa que donava més via lliure a les ordres de deportació. Des d'aleshores, als condemnats a menys d'un any de presó també se'ls pot deportar, sobretot si són multireincidents. Un altre dels efectes de la reforma és que "l'interès públic" de la deportació se situa per davant del respecte als drets humans.
Del nombre de reclusos totals que hi ha al Regne Unit (88.225, d'acord amb dades del ministeri de Justícia), uns 10.500 són estrangers. Deportar-los ha estat, sobretot, una manera dels governs britànics d'alleugerir els centres penitenciaris. Superada la pandèmia, entre el setembre del 2021 i del 2022, 2.958 delinqüents amb nacionalitat estrangera van ser expulsats del Regne Unit. El grup més nombrós (807) eren albanesos, seguits de 638 romanesos i 284 polonesos. L'any passat, fins a l'1 de juny, es van deportar 690 persones. D'aquestes, d'acord amb les dades del ministeri de l'Interior, més de 450 havien estat condemnades per delictes greus com ara violació, tràfic de drogues, segrest i tinença d'armes de foc.
A més, el Regne Unit ha decidit tractar els sol·licitants d'asil com a criminals, fent de l'entrada sense papers al país un delicte i una causa immeditada de deportació. Els vols de la vergonya a Ruanda, una batalla legal a hores d'ara, que la setmana vinent torna a debatre's en comissió al Parlament, són un exemple.
Alemanya: la socialdemocràcia que vol més deportacions i més de pressa
El discurs de l’extrema dreta també va quallant a Alemanya, fins al punt que ha aconseguit, i molt, influir en les polítiques migratòries del govern socialdemòcrata d’Olaf Scholz. En aquest sentit, l’última reforma sobre immigració de Berlín, aprovada l’any passat, preveu endurir i facilitar la deportació dels nouvinguts que no tinguin permís legal per viure al país o que puguin suposar un perill, sobretot en matèria de terrorisme o per multireincidència.
Segons l'executiu, que també està format per ecologistes i liberals, l’objectiu de la nova llei és que es facin més deportacions i més de pressa. Per aquest motiu, entre altres mesures que van aixecar molta polseguera, la normativa allarga, de 10 a 28 dies, la duració màxima de la detenció d’un nouvingut mentre s’analitza el seu cas. D’aquesta manera, es pretén donar més temps a les autoritats per avaluar de manera correcta i a fons cada entrada d’un immigrant il·legal. A més, la policia pot fins i tot entrar en un habitatge, sense avisar abans, si creu que hi viuen migrants il·legals. Tampoc és un requisit anunciar amb anticipació la deportació d’una persona. Només en queden exemptes les famílies amb nens menors de 12 anys.
El partit d'esquerres Die Linke i diferents organitzacions no governamentals critiquen que aquestes mesures no resolen el problema de fons i tracten el repte migratori en clau electoralista. Demanen més recursos per a la rebuda i integració dels nouvinguts. A més, recorden que sovint els estats dels quals provenen els immigrants no accepten la deportació i, per tant, a l’hora de la veritat la impossibiliten. De fet, per aquesta raó les xifres de retorns són tan baixes.
Així doncs, i malgrat que ara hi governen els socialdemòcrates, el país més gran de la Unió Europea i un dels que reben més refugiats de tot el món també està endurint les polítiques migratòries. Cal recordar que l’extrema dreta alemanya tampoc no para de créixer; igual com passa a tot Europa, Alemanya també vol blindar les fronteres i deixar entrar només concretament la mà d’obra que convingui. “Hem d'expulsar d’una vegada a gran escala els que no tenen dret a estar-se a Alemanya”, va dir Scholz en una entrevista a Der Spiegel.
Itàlia: expulsió dels immigrants condemnats per delictes greus
Els immigrants estrangers que volen quedar-se a Itàlia més de tres mesos estan obligats a demanar un permís de residència. Però si se'ls condemna per un delicte que es considera greu, es pot impedir la renovació del permís o, fins i tot, revocar-lo. Es tracta, per exemple, de delictes com el tràfic de drogues i persones, i la prostitució de menors. El líder de la Lliga, Matteo Salvini, va impulsar com a ministre de l'Interior, entre el 2018 i el 2019, un decret llei que ampliava la llista de delictes i n'hi va incloure d'altres com la venda ambulant.
Però el Tribunal Constitucional va sentenciar el 2023 que la sol·licitud de renovació del permís de residència per raons de feina no es pot rebutjar automàticament perquè a l'estranger se l'hagi condemnat per un delicte menor. A més, va declarar inconstitucionals alguns articles de la norma i va determinar que la decisió sobre la renovació dels permisos corresponia a la policia, que ha d'avaluar la perillositat de cada sol·licitant. El tribunal va prendre aquesta decisió arran dels recursos de dos estrangers, a qui negaven la renovació del permís de residència perquè a un l'havien condemnat per vendre productes falsificats i a l'altre, perquè tenia 19 grams d'haixix.
La decisió del Constitucional va ser un revés a la política impulsada pel líder de la Lliga, els polèmics decrets del qual ja havien quedat cancel·lats, en part, després de la caiguda de l'executiu de què formava part. Així, per exemple, el 2020 es va recuperar la protecció per motius humanitaris que l'anomenat decret Salvini havia eliminat.
En qualsevol cas, els immigrants irregulars –o regularitzats– que cometen un delicte greu poden ser expulsats, tot i que això passa poc sovint, per la manca d'acords d'extradició d'Itàlia amb la majoria dels països d'on venen. A més, l'expulsió és un procés llarg i costós, que teòricament s'emprèn quan ja hi ha sentència ferma, sense possibilitat d'apel·lació, de manera que es pot allargar més de cinc anys. Hi ha una excepció: en casos de terrorisme, o en què es consideri l'estranger perillós per a la societat, se'l pot expulsar immediatament, sense que pugui seure davant d'un tribunal.