Centenars de persones es concentren a Barcelona en favor de l'acollida de refugiats

BarcelonaUnes 500 persones s'han concentrat aquest divendres a l'Estació del Nord de Barcelona en una concentració amb el lema 'Aquí sí, Catalunya acull', en favor de l'acollida de refugiats i com a resposta a les desenes de milers de persones que les darreres setmanes intenten entrar a Europa. De fet, els manifestants han omplert l'espai que hi ha entre el carrer Nàpols i l'edifici de l'antiga estació.

Beatriz Guarro, portaveu de Stop Mare Nostrum, l'entitat convocant de la manifestació, insta l'estat espanyol a acceptar immigrants sense les quotes pactades amb els diversos països de la Unió Europea, i que canviïn de forma més genèrica les polítiques d'estrangeria. A més, demana que la condició de "refugiat s'apliqui a qualsevol persona que demani asil".

També demana que la Generalitat de Catalunya destini més diners a l'acollida, que els consistoris agilitzin els tràmits d'empadronament i que creïn i s'uneixin en una xarxa de municipis catalans que es posicionin com a pobles disposats a acollir refugiats, on se'ls empadroni i se'ls doni accés "a tots els serveis bàsics". També que s'ampliï de sis mesos a dos anys el termini en què un refugiat pot disposar d'habitatge facilitat per l'administració. Totes aquestes demandes les concretaran en una moció que presentaran als ajuntaments i que publicaran properament, i que ja han entregat al Front Català de Cooperació al Desenvolupament.

En la concentració, tot i la pluja, s'han posat espelmes en record dels homes i dones morts en el seu intent d'arribar a Europa.

Un passat ben present

Al costat de les espelmes algunes persones han escrit diversos lemes, com 'Prou genocidi', 'Ailan viu' (amb referència al nen siri mort a les platges de Turquia la imatge del qual ha fet la volta al món) i 'Recordeu 1939'. Diversos dels manifestants consideraven una "gran incoherència" l'actitud reticent del govern espanyol atès que el país va viure també, la segona meitat dels anys 30 del segle passat, un gran èxode de gent cap a d'altres països.

Això ho tenia ben present (ja que és també la seva història) una de les assistents, Hilma, una dona mexicana de pares aragonesos, els quals es van escapar per Catalunya per evitar la repressió franquista. Hilma creu que amb al seva actitud l'estat mostra una gran "desmemòria".