La imatge més enigmàtica de l’Univers és a 13.500 milions d’anys llum

BarcelonaLi han posat de nom HD1 i no se sap ben bé què és, més enllà d’un punt lluminós en una imatge de l’Univers profund a la banda de l’infraroig. L’aplicació de tècniques de radioastronomia i després del pas de les dades pel radiotelescopi Alma, situat a Xile, els investigadors han arribat a la conclusió que el punt de llum correspon a un objecte situat almenys a 13.500 milions d’anys llum. El que inicialment s’havia proposat com la galàxia més llunyana de l’Univers, a "només" 300 milions d’anys del Big Bang, podria ser també un forat negre supermassiu. La troballa és signada per l’astrofísic Yuichi Harikane, de la Universitat de Tòquio, tot i que en la recerca també hi han participat científics del Centre d’Astrofísica de Harvard-Smithsonian. El treball s’ha publicat a la revista Astrophysical Journal. 

Trobar aquest punt lluminós, que emet a la banda de llum ultraviolada, no ha sigut gens fàcil. Per identificar-lo correctament, explica Harikane en una nota de premsa, ha calgut destriar fins a 700.000 objectes lluminosos que corresponen a astres, estrelles o galàxies igualment llunyanes. I, esclar, hores i més hores d’observació i anàlisi: segons l’autor, 1.200 hores de treball amb el telescopi Subaru, el VISTA, l’infraroig del Regne Unit i el telescopi espacial Spitzer.

Tantes hores d’observació, no obstant això, no han sigut suficients per aclarir amb precisió què és aquesta llum llunyana. Ara mateix hi ha dues teories que la podrien explicar, per bé que cap de manera absoluta. La primera aposta perquè HD1 sigui una galàxia. Formaria part del conjunt de galàxies primerenques, formades relativament poc temps després del Big Bang i sobre les quals hi ha més teoria que no pas constatació. Diverses teories en prediuen l'existència, però fins a la data no se n’ha observat cap ni una. És a dir, HD1 seria la primera que es veu.

Ara bé, per ser una galàxia aparenta tenir una “producció” extraordinàriament alta de noves estrelles. Fabio Pacucci, astrònom del Centre d’Astrofísica de Harvard i coautor de l’article, explica que HD1 emet una llum ultraviolada “extremadament brillant” que es podria atribuir a “fenòmens energètics” que haurien passat fa milers de milions d’anys. Entre aquests processos hi ha el de formació de noves estrelles. Inicialment, els investigadors van calcular que era una galàxia amb una producció alta. Però els últims càlculs indiquen que es produirien un centenar d’estrelles cada any, una dada que sembla inversemblant. Vindria a ser deu vegades més del que s’esperaria d’una galàxia normal.

Aquests càlculs són justament els que van fer pensar en una altra opció per explicar HD1. “La primera població d'estrelles que es va formar a l'Univers era més massiva, més lluminosa i més calenta que les estrelles modernes”, diu Pacucci a la nota de premsa. “Si assumim que les estrelles produïdes a HD1 són aquestes primeres, aleshores les seves propietats, sobretot les associades a la lluminositat, podrien explicar-se més fàcilment”. Tot i això, aquest mateix fenomen podria ser explicat per un forat negre massiu capaç d’engolir enormes quantitats de gas i amb un entorn que podria emetre fotons d’alta energia. En cas que HD1 fos un forat negre, seria el primer que s’ha observat tan a prop del Big Bang.

Sí que és segur que el rècord de l’estrella Eärendel anunciat el 30 de març per la NASA com l’objecte més llunyà observat mai a l’Univers ha quedat desfasat. La troballa va ser possible gràcies al telescopi Hubble. Els càlculs posteriors situaven l’estrella a 12.900 milions d’anys llum. Ara haurà de ser un altre telescopi espacial, el James Webb, l’encarregat de confirmar la distància de la Terra i, en la mesura que sigui possible, determinar-ne la identitat. És a dir, aclarir definitivament si es tracta d’una galàxia pròxima al Big Bang o bé si és un forat negre d’enormes dimensions i capaç d’emetre fotons de llum d’alta energia des del seu contorn.