Imagina-ho i ho imprimeixo: la revolució de la impressió 3D
Aquesta tecnologia anuncia canvis en la producció i el consum d’aliments, pròtesis i altres objectes quotidians
La impressió en tres dimensions ja no és un joc ni tampoc un recurs sofisticat a l’abast d’una reduïda comunitat tecnològica. Tot i que a algú li pugui costar de creure, les impressores 3D formen part de cadenes de producció i de projectes de recerca que d’una manera o altra poden canviar la nostra percepció d’un futur que tenim a tocar. I hi ha una manera eficaç -i també divertida- de comprovar-ho: anar al CosmoCaixa i deixar-se sorprendre amb la seva nova exposició temporal, Print 3D. Reimprimint la realitat. Amb 40 peces, proposa una reflexió sobre les possibilitats d’aquesta tecnologia nascuda fa 30 anys i que s’està consolidant en la producció d’objectes essencials en la nostra vida.
Què ho fa que sigui així? De fet, és simple: l’evolució de les impressores, que ja no són les joguines que eren al segle passat; els materials per imprimir, que a més de múltiples combinacions de polímers i plàstics, comencen a endinsar-se en el món de l’acer i la sorra, i, esclar, el programari, obert a tota mena de dissenys i formes. La imaginació i el talent poden fer la resta.
Vegem-ho. Una dona embarassada es fa una ecografia als 8 mesos de gestació i li lliuren un vídeo en què veu el futur nadó en 3D. El pas següent és imprimir-lo. I això és justament el que es veu a l’exposició. També hi ha pròtesis per a salut humana i animal, i peces utilitzades per a la fabricació de mascaretes o respiradors com els que s’utilitzen per combatre la pandèmia. La salut, en un sentit ampli, és un camp d’expansió d’aquesta tecnologia. Hi ha qui pensa, fins i tot, en poder imprimir a casa una dosi d’aspirina o d’ibuprofèn.
També ho és el terreny alimentari. I no només en la generació d’envasos o estris de suport, sinó també per pensar l’alimentació del futur. Fa anys que s’investiga el que es coneix com a carn sintètica. En el cas extrem es produeix carn a partir de cèl·lules mare adultes de teixit muscular, que és el que habitualment mengem. Però hi ha altres fórmules a partir de vegetals que busquen la textura i fins i tot el gust d’una hamburguesa convencional.
L’estratègia de les capes
La impressió 3D planteja un model productiu basat en la fabricació additiva. I això, entès com la suma ininterrompuda de capes i capes de material, és el que proposa l’arquitectura per construir una base lunar. El primer objectiu és aconseguir tractar pols i sorra lunars per emprar-les com a material de construcció. Tot i que pugui semblar estrany, aquesta tecnologia ja s’ha començat a assajar a partir de sorra i fang per aixecar murs de mides diverses que s’utilitzaran per construir habitatges. Amb altres materials, l’arquitectura ja planifica una petita revolta que va des del disseny de maquetes fins a la construcció d’objectes complementaris.
Si aquesta branca rep un benefici directe, també ho fa el món de la creació artística, per repensar l’escultura, el disseny i la moda. Seria el cas d’emprovar-se virtualment un vestit o unes sabates. Kinematics, un vestit de nit dissenyat per la companyia Nervous System, és un dels objectes estrella de l’exposició. Construït d’una sola peça a partir de materials plàstics, qualsevol se’l pot emprovar i ajustar a partir d’un escàner corporal sencer. Quan la tecnologia estigui a punt, que no trigarà, qui vulgui podrà encarregar-ne una rèplica, segurament amb altres dissenys i materials. I si té la impressora adequada, fabricar-lo a casa.
I arribem al que, de fet, és el principi. Les impressores 3D han jugat aquests últims anys un paper més que notable en el disseny industrial i la producció de peces a petita escala. En un futur cada vegada més pròxim, aquesta tecnologia s’ha d’incorporar a plantes de producció més mecanitzades, robotitzades i controlades per ordinadors, de manera que la presència humana serà cada vegada més limitada i la fabricació probablement més eficient, amb costos més reduïts i criteris d’economia circular. Si això passa, potser haurem de pensar com serem productius a les fàbriques del futur o què en farem, de tantes hores lliures. Una reflexió inevitable veient tot el que ens pot aportar la impressió 3D i altres tecnologies complementàries.