Ignacio Morgado: “Viuen millor els que ajusten el que volen amb el que poden”

BarcelonaDiu que la intel·ligència emocional és més vella que l’anar a peu, que ja en parlaven l’emperador romà Marc Aureli o el jesuïta aragonès Baltasar Gracián fa 500 anys i que no és una invenció de fa quatre dies popularitzada per Daniel Goleman, a qui considera, mig en broma, una màquina de fer calés i d’escriure totxos impossibles d’empassar. Ignacio Morgado és un referent en l’estudi del cervell i un dels psicobiòlegs més reconeguts del país. Catedràtic de l’Institut de Neurociència de la UAB, va inaugurar les dotzenes Jornades d’Educació Emocional, que aquest cap de setmana s’han celebrat a la Universitat de Barcelona.

Vostè assegura que la clau del benestar és l’equilibri entre la raó i l’emoció.

Sí, jo entenc el benestar com un estat sostenible d’equilibri entre emoció i raó, és a dir, de manca d’estrès.

¿L’estrès és un desequilibri entre emoció i raó?

L’estrès és un conjunt de símptomes com ara mal de cap, nerviosisme, acceleració del cor, ansietat... Però la major part de les causes de l’estrès són desequilibris entre emoció i raó, en l’àmbit que sigui: la feina, els fills, l’economia...

Normalment vinculem l’estrès al fet de tenir molta feina.

Si tu tens molta feina però l’acabes tota i l’acabes bé, no tens gens d’estrès. Al contrari, estàs satisfet. El problema és quan tota la feina que tens no la pots acabar perquè no hi poses prou mitjans. Llavors es produeix un desequilibri entre el que vols fer i el que pots fer. Jo voldria tenir un càrrec o un sou més alt o més reputació... però no puc perquè no hi dedico més hores, no tinc els estudis necessaris o el que sigui. Els que viuen millor són els que tenen més ajustat el que volen amb el que poden en totes les facetes de la vida.

¿En general ens marquem objectius massa alts?

Sí i, com ja hem dit, voler però no poder genera estrès i llavors el nostre cervell activa el cortisol, que és l’hormona de l’estrès que acaba danyant el cor, el cervell i el sistema immunològic.

I com podem eliminar l’estrès?

Has de descobrir quina és la faceta de la vida en què hi ha desequilibri. Per exemple, si ets infidel a la teva parella, l’emoció et porta cap a la nova parella però la raó et diu que el que estàs fent està malament. Si mantens la situació pateixes estrès i no pares de generar cortisol. Llavors o deixes la nova parella i tornes a l’equilibri o trobes prou raons per les quals consideres que tens dret a ser infidel i elimines la culpabilitat.

¿La clau està en la raó, doncs?

Es tracta de fer servir la raó per gestionar les teves emocions. És el que ara en diuen intel·ligència emocional, però això en realitat és de l’any de la picor. L’emperador Marc Aureli ja deia que quan una cosa externa t’amoïna el problema no està en la cosa que no pots canviar sinó en la manera com tu veus aquesta cosa, i això sí que ho pots canviar. ¿Saps com se supera una ruptura sentimental?

Com?

Buscant-te una nova parella. Una emoció forta només es treu amb una altra emoció i aquesta segona emoció s’aconsegueix amb el cap. Sempre mana la raó, però la raó té un taló d’Aquil·les.

Quin problema té?

Que necessita temps per imposar-se i normalment no n’hi donem. Si comptéssim sempre fins a deu abans de reaccionar, sempre guanyaria la raó i no faríem mai el que no ens convé.

Però controlar la impulsivitat no és tan fàcil!

No, perquè els pensaments estan molt influïts per les emocions, però també al revés, el que sentim pot canviar quan canvien els pensaments i llavors podem convertir emocions negatives en positives.

¿Se’n pot aprendre, de canviar les emocions mitjançant la raó?

L’educació és un poderós instrument per modificar el cervell i la conducta humans.

¿Gràcies a la neuroplasticitat?

Exacte. Hi ha parts del cervell més modificables que d’altres. Per a la majoria de persones és més fàcil canviar el pensament que la manera de caminar, des del punt de vista cerebral. Per sort, les neurones que controlen el funcionament bàsic del cos són poc plàstiques; en canvi, les que controlen processos emocionals i racionals són més flexibles.