Quan es fa ideologia amb l'educació

BARCELONAEn tertúlies com les que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, freqüentava fins que va arribar al govern ha argumentat més d'un cop que totes les lleis educatives que s'han aplicat fins ara -i que no han aconseguit l'èxit escolar- han estat lleis socialistes. Venia a dir que era l'hora de fer una llei del PP. Doncs, segons els experts, el text que ha proposat clarament ho és.

"De totes les lleis de la democràcia, aquesta és la més ideològica, per no dir la més reaccionària", afirma el catedràtic de didàctica i organització educativa de la UB, Francesc Imbernón. És un dels 50 catedràtics i professors d'arreu de l'Estat que van signar la setmana passada a Sevilla la declaració Per una altra política educativa , molt crítica amb l'avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce), que ha rebut ja unes 1.400 adhesions.

Imbernón identifica tres trets ideològics bàsics en la nova llei: la segregació precoç dels alumnes, el currículum instrumental i la recentralització. Els canvis com els programes específics de millora per als alumnes de tercer d'ESO amb més dificultats i la divisió de l'últim curs d'ensenyament obligatori (quart d'ESO) en dos itineraris diferents -un per als de batxillerat i l'altre per als de formació professional (FP)- emanen d'una "ideologia clarament conservadora", segons aquest catedràtic.

Aquesta opinió la comparteix la catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, Marina Subirats, per qui la llei Wert "redissenya un sistema educatiu típicament elitista". "Les separacions en itineraris diferents abans dels 16 anys tendeixen a diferenciar entre qui anirà a llocs directius i qui serà un treballador amb poca qualificació", al·lega Subirats.

El gran pes de les matèries instrumentals "en detriment de les humanístiques", el suport explícit a les escoles que separen per sexe i l'eliminació del poder de decisió dels consells escolars són més canvis ideològics, segons Imbernón. "En lloc d'anar cap a l'educació del segle XXI, anem cap enrere", sentencia l'expert. I Subirats, que també va signar la declaració de Sevilla, hi està d'acord: "Tornem al passat amb la Lomce, una llei que és clarament retrògrada", afirma.

"Una llei per als votants del PP"

Les noves avaluacions estatals que vol instaurar al final de cada etapa educativa, com les antigues revàlides, "són un intent de recentralitzar i uniformar aspectes del sistema educatiu que no pressuposen cap millora en els resultats, sinó que són mesures de cara a a la galeria, pensant en els votants del PP", opina també el director d'estudis de ciències de l'educació de la UOC, Carles Sigalés.

Però la voluntat de fer ideologia amb l'educació no és exclusiva del PP. Segons els experts, que canviï la llei d'educació cada cop que el govern canvia de color polític és una qualitat específica de l'Estat. D'ençà de la llei d'ordenació general del sistema educatiu (Logse) -que el 1990 va culminar el procés d'universalització de l'educació i va allargar l'etapa obligatòria fins als 16 anys- "s'han anat fent canvis que només eren pegats per marcar tics ideològics, tant des d'una esquerra dogmàtica i idealista com des d'una dreta pendent de l'església i poc realista", denuncia Sigalés.

Quan el PP de José María Aznar va assolir majoria absoluta va aprovar la llei orgànica de qualitat de l'educacio (Loce) -que s'assembla bastant a la Lomce de Wert, diu Imbernón-, una llei que no es va arribar a aplicar, perquè el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el 2006 la llei orgànica d'educació (LOE). Tot i que la reforma del PP no fa un redactat nou sinó que modifica articles de la LOE, Subirats creu que en canvia "el punt de vista" completament. Sigalés no ho veu així i creu que només fa "retocs" de cara al seu electorat. Sigui com sigui, tots estan d'acord que les reformes constants desorienten la comunitat educativa i no permeten l'estabilitat necessària per millorar els resultats. I reclamen un pacte d'estat.