"Amb la IA passa com a l'Edat Mitjana, quan el poder intel·lectual el tenien els monjos"
Els experts Josep Domingo-Ferrer i Carme Torras debaten a l'IEC, en un acte organitzat amb l'ARA, sobre el pes de la intel·ligència artificial en les nostres vides
Barcelona"En aquest moment, amb la intel·ligència artificial (IA) està passat com a l'Edat Mitjana, quan els únics que sabien escriure eren els monjos i el poder intel·lectual el tenien ells. Ara el tenen les empreses que tenen prou capacitat de càlcul, i a Europa no n'hi ha cap: són als Estats Units o a la Xina", ha deixat clar aquest dimarts el catedràtic d'enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili Josep Domingo-Ferrer, fundador i director del Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya. La matemàtica, doctora en informàtica, professora de l'Institut de Robòtica Informàtica Industrial i novel·lista Carme Torras és menys pessimista: "A Europa hi ha un moviment de grups de recerca en algorismes d'aprenentatge, la xarxa ELLIS, i s'estan seleccionant els millors grups per constituir diverses unitats. A Barcelona n'hi ha una. I ara s'està debatent la concentració dels grans superordinadors europeus en un únic hub que pugui competir amb les empreses nord-americanes".
Domingo-Ferrer i Torras eren els ponents del debat Intel·ligència artificial: podem evitar que els algoritmes governin les nostres vides?, organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb el suport de l'ARA, que ha arrencat parlant d'ètica i ha acabat reflexionant sobre la geopolítica de la tecnologia. Conduïts pel periodista científic Toni Pou, col·laborador d'aquest diari, i en una sala de l'IEC plena a vessar, els experts i membres de l'IEC han partit dels seus coneixements i la seva experiència professional per dibuixar la situació actual de la IA i les conseqüències que pot tenir per a la societat.
"Els humans no podem claudicar i deixar que la IA ens ho faci tot", ha alertat Torras, que veu "preocupant" la "possible pèrdua de capacitats humanes per deixar que les màquines ens prenguin les decisions". Fent referència a ChatGPT, ha recordat: "L'escriptura va molt lligada al pensament i si ens avenim que ens escriguin i les persones no escrivim, necessàriament això provocarà una pèrdua de pensament". Alhora, però, també ha destacat les oportunitats que brinda la intel·ligència artificial, sempre amb una regulació adequada i en una societat prou formada a tots els nivells. Ha recordat el cas de Finlàndia: "S'hi va fer un curs gratuït i onlineamb l'objectiu de desmitificar la IA i ensenyar a fer-ne un bon ús, Elements of AI, que va fer més del 50% de la població". A Catalunya hi ha un projecte semblant, CiutadanIA.
On no arriba la regulació
Torras ha explicat que a l'Institut de Robòtica Informàtica Industrial fan prototips de robots per ajudar discapacitats fent-los entrenament cognitiu, o fins i tot a menjar, ha repassat la normativa europea actual i en preparació per regular tant la robòtica com la intel·ligència artificial. Però tant ella com Domingo-Ferrer han admès que, si bé en el cas de la robòtica la legislació europea pot arribar a temps, la intel·ligència artificial generativa com el ChatGPT i els algorismes que fan servir les grans plataformes d'internet i les xarxes socials avancen massa ràpid. L'expert en ciberseguretat ha recordat el cas recent de distribució d'imatges falses d'unes adolescents nues d'Almendralejo, a Extremadura, i ha reconegut que la capacitat d'aquestes eines de generar continguts "pot ser perillosa". Torras, per la seva banda, ha avisat que ens podem arribar a veure "inundats de continguts falsos".