L'home també canvia les eres geològiques: arriba l'Antropocè
Un article a la revista 'Science' defensa que l'Holocè va acabar cap al 1950 i que el nou període estarà marcat per la petjada que deixaran els residus de la humanitat
BarcelonaLa història a la Terra es va iniciar fa prop de 4.570 milions d'anys, i des de llavors s'han succeït diferents eres caracteritzades per esdeveniments geològics rellevants, com el que va provocar l'extinció dels dinosaures. L'últim període, l'Holocè, es calcula que es va iniciar fa uns 10.000 anys i s'ha prolongat més o menys fins ara, distingit precisament pel retrocés de les glaceres que van dominar durant el Plistocè.
Això podria estar canviant, o haver canviat ja. És el que defensen una vintena de científics d'arreu el món en un article que aquest divendres publica la revista 'Science' i que demostra que l'Antropocè, tal com han batejat aquest nou període, presenta canvis prou significatius per haver alterat els registres estratigràfics que queden atrapats en els sediments durant milions d'anys. Això ha sigut especialment rellevant des de mitjans del segle XX, quan s'ha intensificat la petjada pròpia dels diferents residus que la humanitat està deixant sobre la Terra. En concret, i d'acord amb l'estudi de sediments, els científics expliquen que han trobat "combinacions sense precedents" de plàstics, cendres volants, radionúclids, metalls, pesticides i nitrogen reactiu, a més de l'acumulació dels gasos d'efecte hivernacle que estan provocant el retrocés abrupte de les glaceres a tot el món.
La discussió, per tant, més que sobre si l'Antropocè és una realitat o no, té a veure amb fixar la data del seu inici, i és que també podria marcar-se la Revolució Industrial del segle XIX com l'inici, per bé que ha sigut a partir del 1950 quan s'ha produït la gran acceleració. D'aquesta manera, la humanitat torna a confirmar la petjada profunda que deixarà sobre la Terra en un futur, i que els científics ja han alertat també que comporta una extinció massiva d'espècies –el sisè cop en l'evolució del planeta.
Els autors de l'article són una vintena de científics d'institucions d'Anglaterra, els Estats Units, França, Polònia, Alemanya, Austràlia, Àustria, la Xina, Suïssa, Noruega, Kènia o el Canadà, entre els quals també figura Alejandro Cearreta, professor del departament d'Estratigrafia i Paleontologia de la Universitat del País Basc. Tots ells, a partir d'analítiques fetes a tot el món, asseguren que s'han format dipòsits de residus que contenen nous materials d'origen estrictament humà com són l'alumini, el formigó i els plàstics. Els canvis no acaben aquí, perquè també s'ha intensificat l'erosió causada per l'augment de la desforestació i la construcció de carreteres, la retenció de sediments darrere de les preses que amplifica l'enfonsament dels deltes, així com la presència de residus que han deixat les diferents proves amb armament nuclear, la crema de combustibles fòssils i l'ús de fertilitzants als sòls, entre altres.
L'article afegeix que l'augment de la temperatura global entre els 0,6 i els 0,9 centígrads des del 1900, especialment durant els últims 50 anys, va més enllà de la variació viscuda durant els 14.000 anys de l'Holocè, i ha provocat un increment del nivell del mar de prop de 0,4 mil·límetres l'any des del 1993. "Aquestes tendències poden arribar a superar els nivells propis de les condicions interglacials del Quaternari", apunta l'article.
Malgrat que els registres estratigràfics són evidents, els científics afegeixen que la formalització de l'Antropocè és una "qüestió complexa" i encara no ha sigut fixada oficialment. Això és així perquè, tot i que les subdivisions prèvies dels temps geològics són clares, la utilitat potencial de batejar la nova era arriba molt més enllà de la comunitat geològica i, addicionalment, aquest moment té a veure amb una sèrie de canvis ràpids –en termes d'evolució històrica– que podrien intensificar-se encara més.