Els hotels podran omplir les piscines amb aigua de les seves dessaladores

GironaFa quinze dies, el gremi turístic de Lloret de Mar va anunciar que havia comprat una dessaladora mòbil per omplir piscines per tal de garantir l’arribada de turistes durant la temporada d’estiu. La mesura va agafar per sorpresa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que no tenia coneixement del projecte, malgrat que seria il·legal, ja que, segons les normes vigents del pla de sequera, està totalment prohibit reomplir piscines amb aigua tractada. Inicialment, l'ACA, que s'encarrega de la gestió pública del recurs, va mostrar reticències amb la iniciativa, però, tal com ha pogut confirmar l'ARA, en aquestes dues setmanes ha acostat posicions amb els hotelers lloretencs i ja està treballant per flexibilitzar les restriccions. La previsió és que, en els pròxims dies, es presentin esmenes al pla del Govern per autoritzar l'ompliment de piscines amb aigua de dessaladores comprades amb capital privat.

Així s'hi va comprometre el departament d'Acció Climàtica en una reunió celebrada divendres passat amb els hotelers, la secretaria d'Acció Climàtica, la directora general de Turisme i la gerent de l'ACA. Propietaris d'hotels de Lloret presents a la trobada asseguren a aquest diari que la seva iniciativa ha generat un efecte crida a la Costa Brava i que, davant de l'allau de peticions, l'agència hídrica catalana ha adquirit el compromís de modificar el pla de sequera per incorporar aquestes excepcions, encara que sigui amb restriccions. Així ho ha confirmat aquest dijous la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa de la Comissió Interdepartamental de la Sequera: “Permetrem a diferents sectors, com el turístic o la indústria, l’ús de dessalinitzadores privades que compleixin amb els permisos de l’Agència Catalana de l'Aigua, amb l'objectiu de mantenir l’activitat econòmica i els llocs de treball”, ha dit. "Si algú considera que omplir la piscina és imprescindible per mantenir llocs de treball, ho podrà fer amb una dessaladora", ha afirmat el secretari d'Acció Climàtica, Josep Vidal.

En la comissió d'aquest dijous també s'han acordat "canvis rellevants" per fer front a la sequera. "La situació continua sent extremadament crítica", ha avisat Plaja, just abans d’anunciar que a partir de la setmana vinent dotze municipis de la comarca de l’Alt Empordà passaran a estar en nivell 2 d’emergència. Mai cap poble de Catalunya havia arribat a aquesta fase. Els primers seran Cabanes, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Figueres, Fortià, Llers, Riumors, Roses, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Vila-sacra i el Far d’Empordà. Tots s'abasteixen del pantà Darnius-Boadella, que està només en un 11% de la seva capacitat. Ara, doncs, la dotació per persona i dia passa de 200 a 180 litres. Per fer front a aquesta situació extraordinària, la Generalitat ha anunciat que construirà nous pous per abastir d’aigua les poblacions més afectades de l'Alt Empordà.

Flexibilitat per a la ramaderia

Enmig de la sequera més gran que ha viscut Catalunya, però també en plenes protestes de la pagesia, la Generalitat ha intentat fer equilibris. Aquest dijous el Govern també ha anunciat una flexibilització "quirúrgica" del pla especial de sequera per al sector agrari i ramader. “Volem garantir la supervivència del bestiar i els arbres, perquè cap pagès hagi d’abandonar la seva activitat”, ha dit Plaja. Per exemple, no s'aplicarà la reducció del 50% d’ús d’aigua en aquelles explotacions on l’activitat sigui amb femelles reproductores. També, per complir amb les limitacions d’aigua, s’acceptarà que l’explotació ramadera quedi buida durant un període concret i que, després, es pugui omplir fins al 100% de la seva capacitat. Els ramaders poden presentar el seu pla d’estalvi amb un formulari a l’ACA que, segons Plaja, es podrà fer amb un sol tràmit.

Què fer amb l'aigua sobrant

En la reunió d'aquest dijous s'ha solucionat un dels primers aspectes espinosos relacionats amb les dessalinitzadores (si es podran fer servir per omplir les piscines), però encara en queden d'altres. L'ACA, per exemple, també haurà de decidir sobre la possibilitat de fer negoci amb l'aigua tractada sobrant. La dessaladora de Lloret, que costa 1,5 milions d'euros, en una hora permetrà dessalar 500.000 litres d'aigua, dels quals els hotels només n'utilitzaran un 20%. Sobre l’excedent, en el moment de fer pública la iniciativa, els hotelers van prometre que se cediria de manera gratuïta a la xarxa del municipi, amb l'objectiu de proveir aigua de boca. Tanmateix, els propietaris de càmpings i hotels de la Costa Brava s’han fet enrere i reconeixen ara que, abans de la posada en marxa de la instal·lació, prevista per a abans de l’estiu, no seran a temps d’acabar les obres de condicionament que haurien de connectar la dessaladora amb les canonades de Lloret.

Així doncs, l'aigua sobrant no es podrà abocar al servei públic, de manera que, "per no desaprofitar el recurs", els establiments turístics lloretencs obren la porta a vendre cisternes per tal que també puguin omplir piscines els usuaris particulars. "Mentre no la puguem abocar a la xarxa, si ens sobra aigua no la llançarem, això no ens ho podríem permetre; la vendrem a les altres persones del municipi que en puguin necessitar", deia dilluns Enric Dortas, president del sector turístic lloretenc, a Catalunya Ràdio. De moment, algunes empreses de la zona ja s'han interessat a adquirir tancs d'aigua d'aquest 80% sobrant, així com l'Ajuntament de Tossa de Mar, que s'ha ofert a subvencionar una part de la inversió i comprar dues cisternes al dia. Ara bé, el sector turístic de Lloret trasllada a l'ARA que en cap cas no es plantegen vendre aigua a municipis veïns i donaran absoluta prioritat a les transaccions amb usuaris del poble que vulguin omplir la seva piscina.  

Per a l'entitat Aigua és Vida, el fet que es plantegi la possibilitat de fer negoci amb l'aigua, que és un bé públic, en el sector privat és un contrasentit: "Les infraestructures de tractament i producció d'aigua són una competència del Govern, així que, en un moment de crisi com l'actual, si es deixa entrar al mercat actors privats serà molt perillós perquè perdrem la concepció del bé públic", afirma el portaveu de la plataforma, Dante Maschio, que es pregunta "qui ens assegura que no la vendran a un preu desorbitat?" I conclou: "La dessaladora de Lloret no és una mesura per reduir consums, sinó per continuar mantenint-los a l'alça; necessitem inversions en infraestructures per gastar menys, com el reaprofitament de les aigües grises, no per omplir piscines".