Un nou hotel de luxe obrirà al Raval tot i la moratòria
L’establiment té tots els permisos i s’aixecarà en un solar on el 2007 es preveia fer habitatge social
BarcelonaSi no sorgeix cap entrebanc, d’aquí dos anys el barri del Raval de Barcelona acollirà un altre hotel de luxe. Serà de la cadena Praktik, que ja en té quatre a la ciutat. S’ubicarà al Portal de Santa Madrona, a l’espai que hi ha entre el carrer del Cid i Peracamps. Aquí l’Ajuntament fa uns anys hi va preveure un projecte de construcció d’habitatge social que el 2007 va quedar en no res. Des d’aleshores, el solar està en desús, i actualment només hi ha cinc taules de ping-pong i dues cistelles de bàsquet. L’hotel serà de cinc estrelles i estarà dividit en dos edificis, amb un total de 200 habitacions.
El projecte ha quedat al marge tant de la moratòria aprovada pel nou consistori com de la proposta de pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), perquè tenia un certificat d’aprofitament urbanístic previ. A més, s’ubica en una zona alliberada pel pla d’usos de Ciutat Vella del 2013. Aquesta norma es va aprovar gràcies a un acord entre CiU i el PP que va permetre modificar el pla d’usos de l’anterior govern del PSC, que prohibia l’obertura o ampliació d’hotels al casc antic per evitar la saturació. La reforma va alliberar certes zones de Ciutat Vella, catalogant-les de perifèriques, com el front marítim, la plaça de Catalunya, les rondes de Sant Antoni i Sant Pau, el Paral·lel o el carrer de Trafalgar. Segons l’Ajuntament, això és el que ara ha permès que els tràmits per construir l’hotel tirin endavant. Però aquest no és un cas aïllat. A la ciutat hi ha un total de 64 hotels que podran tirar endavant, tot i la moratòria, perquè complien requisits anteriors com tenir llicència d’obres o certificat d’urbanístic abans que el govern municipal optés per dictar l’actual moratòria hotelera.
Un barri amb dèficit
“El Raval no necessita un altre hotel de luxe”, diu el doctor en economia i expert en urbanisme Mario Aguiló, que argumenta que la construcció d’un nou hotel no encaixa en un barri on hi ha un dèficit de mercats, escoles i residències per a gent gran. “Els avis han d’esperar quatre anys per entrar en una residència, i molts cops és gent de més de 80 anys que no pot esperar tant de temps”, afegeix. Aguiló ho té clar: cal reequilibrar el pes del turisme; diversificar el comerç perquè, assegura, “tot són minimercats, botigues de mòbils, bars i restaurants”, i aplicar polítiques de decreixement “encara que siguin impopulars”.
L’argument més defensat per hotelers, restauradors i en general per les empreses del sector és la creació de llocs de treball. De fet, Praktik preveu contractar 300 persones per al nou hotel del Raval. Aguiló, però, diu que això és una fal·làcia perquè, si s’analitza la qüestió a nivell qualitatiu, s’evidencia que els contractes són precaris, amb sous baixos, temporalitat, i “sovint ni tan sols contracten gent del territori, sinó personal estranger”.
El cas de Nova York
Aguiló es mostra pessimista quan se li pregunta què implicarà per al barri la construcció d’aquest hotel, un “monstre de 10.000 metres quadrats” que expulsarà veïnat. Argumenta que als llocs on hi ha una forta pressió turística tots els productes i serveis s’encareixen, des del menjar fins a l’habitatge, i la gent que no pot pagar-ho, “la majoria”, acaba marxant. “Això és el que va passar amb el districte Meatpacking de Nova York”, adverteix, un barri de moda saturat d’hotels, botigues de disseny, bars i restaurants. Precisament, el fundador de Praktik Hotels, José María Trénor, ha explicat a aquest diari que s’inspiren en el model que ja s’està aplicant en alguns hotels de Nova York. “Volem que sigui un espai obert, que vingui gent a parlar de cerveses, de música o de la gastronomia del barri”. Per a ell, el problema de fons no són els hotels, sinó els pisos turístics i els que gestiona Airbnb. Argumenta que la intenció última és descarregar la pressió turística de les Rambles en favor del Paral·lel, perquè la densitat hotelera al Raval Sud no té res a veure amb la del Gòtic. “Em costa veure els desavantatges i estem una mica cansats que se’ns assenyali amb el dit”, rebla Trénor.
Tenint en compte el turisme com a activitat econòmica, Aguiló assegura que invertir en turisme a Barcelona ja no és un negoci estable. Observa que cada cop hi ha més visitants que rebutgen la sobresaturació de turistes al casc antic, i considera que “tard o d’hora deixaran de venir”. Per a Aguiló, el problema és que l’economia barcelonina se centra en el monocultiu turístic i considera que el que caldria és diversificar. Si no, confessa, l’escenari és el d’una “lluita que segur que acabaran perdent els veïns”.