Ajornament de cirurgia no urgent, metges jubilats i més UCI: així faran front els hospitals a l'allau de pacients

BarcelonaEls profesionals sanitaris ja treballen amb la hipòtesi que el nou coronavirus es quedarà i l’objectiu ara és alentir la seva expansió per evitar col·lapsar el sistema sanitari ja que a l’epidèmia de coronavirus se li ha de sumar l’activitat ordinària dels centres. Amb aquest escenari per davant, els hospitals catalans ja tenen a punt plans de contingència per fer front a una possible allau de casos de Covid-19 si l’expansió del virus –a Catalunya el nombre de contagiats ja supera el centenar– continua a aquest ritme. “El pic arribarà segur però l’objectiu és que la corba de creixement de casos s’allargui el màxim possible en el temps per reduir la pressió assistencial dels casos més greus sobre el sistema sanitari”, argumenta el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla.

Xènia Acebes, directora de l’àrea sanitària del Servei Català de la Salut, reconeix que el sistema es prepara “per fer front a escenaris com els de Madrid” malgrat que recorda que el 80% dels casos de Covid-19 continuen sent lleus. No obstant, s’ha de garantir que el 20% restant -un 15% requereixen hospitalització i el 5% restant són pacients crítics- puguin disposar de l’atenció necessària.

Els hospitals han aprofitat els plans de contingència que ja es van desplegar amb l’epidèmia de la grip A del 2009 i estan preveient ja a quines plantes ingressaran els pacients, quines intervencions es podrien cancel·lar o quins professionals extra s’han de mobilitzar. Hem parlat amb els hospitals de la Vall Hebron, Clínic i Germans Trias i aquestes són les principals mesures que es desplegaran en els seus plans de contingència, que es van adaptant en funció de l’evolució del virus.

Ajornar cirurgies no urgents

Els plans de contingència de l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Clínic inclouen, com ja han fet els centres de Madrid, la desprogramació, en cas que sigui necessari, de les cirurgies no urgents, com poden ser les operacions de cataractes, hèrnies, pròtesis de genoll i cirurgia maxilofacial, així com intentar evitar l’ingrés de patologies lleus. "El que s’ha d’intentar és preservar els llits d’hospitalització i de l'UCI per als pacients greus i tot el que sigui intervencions no greus es deixarà d’ingressar", explica la cap d’epidemiologia i medicina preventiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Magda Campins.

Tot i l’excepcionalitat d’una epidèmia, als hospitals continuaran arribant pacients amb infart, amb càncer o per accidents de trànsit. “Hem d’atendre tothom, només faltaria, però la gent ha d’entendre que haurem de fer tots un sacrifici i, si una operació no és urgent, potser no l’operaran d’aquí a tres mesos sinó d’aquí a sis”, indica Trilla, que afegeix que l’augment de la llista d’espera és “el menor mal possible”.

Ajornament de proves

El Servei Català de la Salut també ha demanat als centres d'atenció primària que "evitin" durant unes setmanes les proves i visites que no siguin urgents ni prioritàries i que es puguin ajornar, sobretot les que tenen un major risc de contagi, com per exemple les espirometries, davant de l'epidèmia de coronavirus.A l’Hospital Germans Trias estan revistant les agendes de consultes externes per veure quines visites es podrien solucionar, per exemple, telefònicament.

Més plantes d’hospitalització

En el cas de la Vall Hebron, si hi ha una allau de pacients ja s’ha previst ocupar primer les plantes de malalties infeccioses i, si s’omplen, utilitzar les de cirurgia i les de traumatologia per ingressar els pacients de Covid-19. "El que sí que s’evitarà és posar aquests pacients en plantes on hi hagi malalts crònics, immunodeprimits o amb comorbiditat", explica Campins, que afegeix que a l’hospital maternoinfantil es preveu un escenari molt més lleu. "On podem fer més espai és a les plantes quirúrgiques perquè la suspensió de la cirurgia no urgent és el coixí més gran que tenim", afegeix aquesta epidemiòloga. L’atenció de la patologia greu es continuarà garantint com fins ara i s’intentarà no moure aquests pacients de les seves plantes.

La privada ofereix els seus llits

Pel que fa a la possibilitat d’incorporar llits de la sanitat privada, Salut encara no ho contempla, tot i que hi parlaran en els propers dies, però Trilla no descarta que, si hi ha molta pressió, els centres privats assumeixin part de la feina que la pública haurà de deixar de fer. Així mateix, l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) patronal del sector sanitari privat a Catalunya ha ofert al departament de Salut la possibilitat d’utilitzar els llits hospitalaris dels centres privats i els seus serveis de proves diagnòstiques, en el cas que siguin necessaris, per controlar l’epidèmia.

Més unitats de cures intensives (UCI)

El que més preocupa als centres, i és on s’estan concentrant esforços, és poder disposar de prou llits a les unitats de cures intensives per als pacient greus de Covid-19. "Al Clínic ja tenim una unitat d’aïllament preparada, i que ja té pacients, però la previsió és que s’hi afegeixi una segona i fins i tot tercera unitat de cures intensives si el nombre de malalts augmenta", explica Antoni Trilla. A la Vall Hebron ja han previst sumar-hi també l'UCI de traumatologia. I a l’Hospital Germans Trias i Pujol estan estudiant diferents graduacions d’obertura de llits de crítics i semicrítics per garantir coses bàsiques com “que el nombre de respiradors per atendre les necessitats d’intubació dels pacients crítics sigui suficient”, diu el gerent de l’hospital, Jordi Ara.

Incorporar metges jubilats

Ja hi ha a tot Catalunya 400 professionals mèdics en aïllament domiciliari a causa del Covid-19. Preveient que hi pugui haver més baixes, també s’està avaluant quins professionals podrien donar suport a l'UCI o atendre pacients si hi ha metges malalts. "Hem de preservar i cuidar molt els professionals sanitaris", destaca Antoni Trilla. Al Clínic, per exemple, es treballa en equips que no comparteixen espais o torns perquè si un es posa malalt es pugui fer ràpidament l’estudi de contactes i un equip pugui suplir l’altre. També es preveu la possibilitat d’incorporar altres professionals sanitaris o que algunes especialitats puguin assumir noves funcions. "És evident que no posarem un traumatòleg a fer de cirurgià cardíac però, per exemple, un especialista de medicina interna també pot visitar malalts d’urgències”, diu Xènia Acebes, que també explica que hi ha centres que poden incorporar metges jubilats, si és necessari, com s’ha fet en altres països. De fet, Trilla explica que si hi hagués moltes baixes de personal, es podrien incorporar tant metges a punt d'acabar la carrera -sota determinades condicions i cobertura legal- com metges jubilats "per fer tasques no essencials i de suport que permetin alliberar professionals en actiu", explica, tot i que confia que no s’arribi a aquest extrem.

Limitar les visites

Hospitals com la Vall d'Hebron de Barcelona, el Germans Trias i Pujol de Badalona i el Doctor Trueta de Girona han recomanat als familiars dels pacients ingressats, ja siguin en unitats de cures intensives de crítics o semicrítics o hospitalitzats per patologies agudes, que limitin la presència a les instal·lacions i que només accedeixi un familiar per habitació. L'objectiu és blindar els professionals sanitaris i minimitzar el risc que el virus hi circuli sense control i que els hospitals es converteixin en un focus de transmissió de la infecció. "No és una instrucció però sí que apel·lem al sentit comú: els hospitals no són llocs perquè sis persones s'estiguin en una habitació, perquè els malalts estan en situació de vulnerabilitat”, assenyala Acebes.

Entre els hospitals que ja estan restringint les visites de manera preventiva a totes les seves instal·lacions hi ha també l'Hospital Clínic, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital del Mar o l'Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII.

Comunicació telemàtica i suport psicològic

Un altre escenari en què estan treballant a l’Hospital Germans Trias i Pujol és com comunicar-se amb els familiars dels contagiats per Covid-19 que, en els casos més greus, són majoritàriament gent gran que acostuma a anar a l’hospital acompanyada de fills o uns altres familiars. Però en aquests casos els familiars, com que són contactes, han d’estar confinats en quarantena a casa. Ara mateix la comunicació amb els familiars es fa mitjançant una línia de telèfon segura, però preveient l’increment de casos s’està estudiant la possibilitat que la comunicació sigui telemàtica. "Aquests pacients tenen una bona part de la família confinada i no poden rebre visites, i estem treballant també en el suport psicològic perquè és molt dur ser en un box petit aïllat", reconeix Jordi Ara.

Atenció primària

També es preveu utilitzar tots els dispositius a l’abast del ciutadà. A l’Hospital Germans Trias i Pujol estan treballant el lligam amb l’atenció primària per atendre els casos lleus així com l’hospitalització a domicili per alliberar llits. "Si el 80% dels casos són lleus i poden ser atesos a domicili, la primària hi té un paper destacat i ja l’està exercint”, indica Acebes. A l’Hospital Clínic es treballa globalment amb l’atenció primària i els centres associats a l’hospital i ja hi ha dispositius preparats per assumir la quantitat extra de malalts que hi pugui haver. També s’està a l’espera de disposar d’un dispositiu on puguin anar els pacients lleus de Covid-19 que podrien fer ingrés domiciliari però que ara no poden anar a casa seva ja sigui perquè no compleix els criteris o perquè són turistes, per exemple.

Responsabilitat individual

Les autoritats sanitàries també fan una crida a la responsabilitat ciutadana. "Si la situació empitjora i hi ha molts casos, una part fonamental serà que la gent tingui prou seny per quedar-se a casa i anar als serveis sanitaris només quan sigui necessari", avisa Antoni Trilla. En aquest sentit, Salut també demana que la població vulnerable “eviti anar a espais on hi hagi molta aglomeració de gent” per evitar possibles transmissions, diu Xènia Acebes.

Mesures poblacionals

Tot i que a Catalunya encara no s’ha arribat a la situació de Madrid i Vitòria, que ha obligat a prendre mesures dràstiques com el tancament d’escoles, és un escenari que no es descarta en els pròxims dies. "Si la progressió del virus és la que és, probablement no queden gaires dies perquè les autoritats sanitàries decretin mesures més dràstiques", admet Magda Campins, que explica que la detecció precoç de casos, la quarantena dels contactes de contagiats i la suspensió d’esdeveniments públics a gran escala són algunes de les mesures poblacionals que poden ajudar a alentir l’expansió del virus. "I unes altres que encara no s’han dit, com evitar anar a llocs molt massificats com poden ser les grans superfícies", diu Campins, que considera que les mesures de contenció han de ser molt estrictes. "Hi comença a haver molts contactes i això és una bomba de rellotgeria", afegeix. El també epidemiòleg Antoni Trilla apunta que les mesures de contenció més dràstiques s’han d’aplicar en el moment adequat perquè són decisions "complicades" que, tant per motius econòmics com socials, no es poden allargar gaire en el temps. "No és fàcil dir que tots els nens se'n vagin a casa o que no es pot sortir de Barcelona. No són mesures senzilles d’implementar i si es prendran aquesta setmana o la que ve dependrà de la velocitat de creixement dels casos", argumenta.