La Vall d’Hebron utilitza una tècnica per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius
Un total de 24 pacients ja s'han beneficiat d'aquest tipus de cirurgia, que permet escurçar el postoperatori i reduir les molèsties
BarcelonaL'Hospital de la Vall d’Hebron utilitza una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius, escurça el postoperatori i redueix les molèsties. Es tracta de realitzar només dues petites incisions, una darrere l'orella i l'altra, a l'interior de la boca del pacient, per reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara.
Segons ha indicat en un comunicat la Vall d'Hebron, 24 pacients ja s'han beneficiat d’aquesta nova cirurgia. Aquesta intervenció la fan els professionals de la Unitat de Paràlisi Facial Vall d'Hebron, creada l'octubre passat, que integra diversos serveis de l’hospital.
Els professionals de la unitat utilitzen una combinació d'endoscòpia, microcirurgia reparadora i cirurgia plàstica d'autotrasplantament de teixits, musculatura i nervis per tractar els pacients. El cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats Vall d'Hebron, el doctor Joan Pere Barret, explica que es tracta d'una tècnica “molt complexa, de tercer nivell”, que implica fer un trasplantament de nervis o de nervis i múscul de la cama del pacient a la cara.
A diferència de la tècnica habitual, que deixa una gran cicatriu a la cara, en aquest cas només es fan dos petits talls que queden amagats a la vista. A més, la inflamació i l'edema posteriors són menors, es redueix el dolor i s'avança l'alta del pacient.
Una patologia invalidant i de gran impacte psicològic
La paràlisi facial és una patologia que afecta entre 15 i 45 persones per cada 100.000. De totes elles, fins a un 30% no aconseguiran una recuperació completa. És una paràlisi invalidant que posa en perill la viabilitat de l'ull, altera la parla i dificulta l'alimentació, i té un impacte psicològic i emocional molt important en l'afectat. Provoca deformitat a la meitat de la cara on se situa el nervi afectat, incapacitat per tancar l'ull, absència de llàgrima, caiguda d'un dels costats de la boca i dolor a l'orella quan es produeixen sorolls forts, entre altres problemes.
La causa més freqüent d'aquesta lesió és l'anomenada paràlisi de Bell o paràlisi facial a frigore, d'origen desconegut. Una altra de les causes és la tumoral, per neurinoma del nervi auditiu, seguida del càncer de la glàndula paròtide, així com dos tipus de paràlisi congènita.
