Un hospital a cor obert

L’hospital que volia sortir de la Barceloneta és ara indestriable del barri que el va veure néixer. “L’Hospital del Mar només pot estar a la Barceloneta”, reinvindicava en el pregó de les festes del barri la gerent de l’Hospital del Mar, Olga Pané. El centre, que avui celebra la cloenda del centenari, va néixer el 1914 per fer front a les epidèmies que assolaven la ciutat. Quan es va quedar petit, els metges el volien fora de la Barceloneta -ocupada per indústries i per les barraques del Somorrostro-, que consideraven insalubre. Per molt que l’Ajuntament va buscar terrenys, cap barri volia acollir un hospital d’infecciosos i es va acabar quedant a la Barceloneta. “Al principi va ser un problema i al final va resultar un encert perquè, si no, avui l’hospital no miraria al mar”, reflexiona l’historiador Daniel Venteo.

En aquest segle, el centre ha passat de ser estigmatitzat per acollir malalts infecciosos a ser un hospital general capdavanter en càncer de mama, en la salut mental i addiccions, o en malalties neurodegeneratives. “S’ha modernitzat, s’ha tecnificat i, sobretot, s’ha adaptat a les necessitats dels ciutadans”, diu Pané.

El Mar ha deixat de jugar a segona divisió però per ser competitiu el seu futur passa per una ambiciosa reforma. L’any 2010 es van aturar les obres d’ampliació per la crisi i l’any passat, fruit d’un acord entre la Generalitat i l’Ajuntament, se’n va reactivar la primera fase. L’anterior equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a aportar-hi 30 milions d’euros, però quedaven pendents 4 milions més, que són els que ara ha aprovat l’actual equip de govern d’Ada Colau gràcies al superàvit amb què es preveia tancar el 2015. Això permetrà acabar el bloc obstètric -que inclou quiròfans i paritoris-, que havia quedat penjat per falta de pressupost. La primera fase d’ampliació, que està prevista que s’acabi a finals del 2016, consta d’un edifici de gairebé 16.000 m distribuït en cinc plantes que, a més del servei de ginecologia i obstetrícia, ha d’incloure les urgències, que disposaran de gairebé 4.000 m -un espai llargament reivindicat que serà més del doble que ara-, els serveis de radioteràpia i d’hemodinàmia i els hospitals de dia. “Hi ha serveis que depenen de l’ampliació. A urgències s’està treballant en unes condicions duríssimes”, diu la coordinadora d’infermeria Núria Pujolar.

Deixar d’anar a l’Esperança

També s’aprofitarà per renovar les instal·lacions de calor i fred que ja no admeten més càrrega energètica. “L’ampliació no és un caprici. És necessària per posar l’hospital al nivell que li correspon d’hospital terciari de Barcelona”, afegeix Pané. L’actual hospital té una superfície de 44.176 metres quadrats i la primera fase d’ampliació permetrà que augmenti en un 36%. “Els pavellons estan com fa cent anys i les estructures tenen un límit”, reconeix la gerent.

El centre atén la població de tota la franja litoral de Barcelona, de la Mina al Poblenou -més de 350.000 persones-, i per atendre’ls necessita les instal·lacions de l’Hospital de l’Esperança, a l’altra punta de la ciutat. “Aquí tenim deu quiròfans i a l’Esperança sis, això vol dir que tenim serveis quirúrgics aquí i allà, guàrdies aquí i allà i moviment de pacients... És un embolic”, reconeix Pané. Les obres d’ampliació han de corregir aquesta anomalia i acostar els serveis al ciutadà, però per a això cal que també es desencallin les fases dos i tres del projecte, ara aturades. I això ja és més difícil perquè cal una inversió de 191 milions d’euros. La direcció de l’hospital treballa ara amb els arquitectes per fraccionar el paquet d’inversions. “L’Hospital del Mar per poder-se comparar amb els altres hospitals necessita que es completi l’obra en la seva totalitat -reivindica Olga Pané-. Ens permetrà fer moltes més coses de les que estem fent ara i, sobretot, a prop d’on viuen els ciutadans”. Cada dia, 600 pacients de l’Hospital del Mar han de ser atesos a l’Esperança.

Durant les fases dos i tres del projecte -a càrrec dels arquitectes Albert de Pineda i Manuel Brullet-, l’hospital creixerà a sobre dels antics pavellons, que aniran a terra. La complexitat de l’obra és que “ha de ser compatible amb el funcionament de l’hospital”, diu De Pineda. Ell i Brullet també van signar l’última reforma, la que es va fer de cara als Jocs del 1992 i que van permetre obrir l’hospital, com la resta de la ciutat, al mar. Aquesta serà la quarta gran reforma. La primera, als anys 50 i 60, la segona amb la incorporació de l’edifici vertical l’any 1973, i la tercera, la reforma olímpica. La quarta permetrà, en paraules d’Albert de Pineda, “que l’hospital tingui una façana al parc”. “Així com en el seu dia vam recuperar la façana marítima, ara farem una nova façana que donarà més vida al Parc de la Barceloneta”. Quan acabin les obres, totes les habitacions tindran vistes al mar.

Un hospital “de molts colors i olors”

La població atesa per l’hospital és heterogènia. Un 20% dels pacients són de fora de Catalunya. “Aquí pot coexistir un passavolant de l’Hotel Vela amb un immigrant aturat, un enginyer de la Vila Olímpica o un drogoaddicte. I tots comparteixen sala d’espera. “És un hospital comunitari, públic, universal i gratuït, i volem que continuï així ara que alguna d’aquestes idees trontolla”, reivindica el cap de reumatologia Pere Benito. “Aquesta és una de les gràcies de l’hospital -diu la seva gerent-, la varietat de colors, de sabors i d’olors que el fan un hospital divers”.