L'Hospital Clínic fa el primer trasplantament d'úter a Espanya
La intervenció ha estat possible gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra
BarcelonaL'Hospital Clínic ha sigut el primer centre de l'Estat a realitzar un trasplantament d'úter. La intervenció es va fer el 5 d'octubre gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra. La receptora va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar. El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, però també es tenen en compte altres criteris, com ara tenir una donant adequada. "Havien de ser famílies emparentades, i una condició per ser donant és haver tingut fills prèviament -per assegurar que és viable- i que hagin nascut a terme i que l'úter no hagi patit cap problema o cirurgia, i tampoc una cesària", ha explicat Francesc Carmona, cap del servei de ginecologia del Clínic.
En el cas de les dues germanes, la donant té gairebé 40 anys, ja ha complert el seu desig de ser mare i no vol tenir més fills, i la receptora està en la trentena i està sana. "Són dues germanes molt unides que ho han viscut com una qüestió que els afectava a totes dues", ha assegurat Carmona.
Ara hi ha en estudi dues pacients més que podrien ser intervingudes, i en aquests dos casos les donants seran les mares. L'edat límit per ser donant s'ha fixat en 65 anys. "L'úter no envelleix tant, el que envelleix més són els ovaris", aclareix Carmona.
La intervenció ha estat liderada pel mateix Carmona i pel cap del servei d'urologia i trasplantament renal, Antonio Alcaraz. Aquest procés, que es va iniciar fa cinc anys, s'emmarca en un projecte d'investigació amb l'objectiu de validar la viabilitat d'aquesta cirurgia.
L'equip de l'Hospital Clínic ha rebut l'autorització del departament de Salut per fer cinc operacions d'aquest tipus, encara en fase experimental, però Carmona confia que n'hi haurà més: "Crec que es convertirà en una tècnica que podrem fer servir i estarà a l'abast de les persones que no tinguin úter". Actualment el requisit per entrar al programa de trasplantament és haver nascut sense úter, però un cop la tècnica estigui validada no es descarta que també se'n puguin beneficiar dones a qui se'ls ha hagut d'extirpar l'úter i que volen ser mares d'aquesta manera. Així mateix, en altres països del món també s'accepten donants d'úter que hagin passat per una cesària o donants que no hagin tingut fills. "Però per començar, nosaltres hem posat aquests criteris restrictius per demostrar que la tècnica és útil. Quan portem 15 o 20 anys, podrem ser-ho menys", assenyala Francesc Carmona.
Una intervenció de 16 hores
El trasplantament d'úter es divideix en dues fases: l'extracció de l'úter, realitzada mitjançant cirurgia robòtica, per ser el mínim d'invasiva, i la implantació mitjançant cirurgia oberta. L'operació va durar dotze hores per a l'extracció de l'úter, i se'n van requerir quatre més per implantar-lo. Hi van participar, només a quiròfan, més de vint professionals entre ginecòlegs, cirurgians de trasplantament, infermeres de ginecologia i de trasplantament, anestesistes i auxiliars d'infermeria. Segons Carmona, aquesta intervenció, "de gran dificultat tècnica", suposa "un pas de gegant en la cirurgia d'aquest país". El cap del servei de ginecologia també ha destacat "l'entrenament mental de l'equip" per mantenir la concentració durant tantes hores. El dia de la intervenció va entrar per la porta de l'hospital a les set del matí i va arribar a casa a dos quarts de tres de la matinada.
L'extracció és la part més difícil, ja que segons Antonio Alcaraz, l'úter "és un òrgan complex amb pobra vascularització de les artèries i un gran entramat de venes, de les quals cal buscar les més grosses per drenar la sang que arriba a l'úter". L'èxit de l'operació dependrà de "la viabilitat de l'òrgan". És a dir, "que l'òrgan funcioni i que la dona es quedi embarassada", diu Carmona.
Dos mesos després del postoperatori l’evolució ha estat bona, ja que ha demostrat la seva funcionalitat quan la receptora ha tingut el seu primer cicle menstrual. Sis mesos després de l'operació se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament amb els seus òvuls, ja que "no té úter ni trompes però té ovaris i hormones".
En el cas que es quedi embarassada se li administraran fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs. Un cop hagi completat el seu desig de ser mare se li retirarà l'úter per laparoscòpia després del segon part, sempre que sigui aquest el seu desig gestacional.
Casos d'èxit en el món
Fins avui hi ha hagut 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels quals hi ha més de 20 nadons vius. El primer naixement després de trasplantament d'úter d'una donant viva va tenir lloc el 2014 a Suècia a l'Hospital Universitari de Sahlgrenska de la Universitat de Göteborg.