Societat15/03/2019

L'Hospital de Bellvitge lidera de nou la implantació de cors mecànics a l'Estat amb sis operacions el 2018

També ha inserit 56 dispositius de curta durada per a casos d'insuficiència cardíaca o respiratòria

Acn
i Acn

BarcelonaL'Hospital Universitari de Bellvitge ha liderat de nou la implantació de cors mecànics a l'Estat amb sis operacions el 2018. En total se n'han col·locat 35. Són sofisticades bombes de flux continu col·locades a la cavitat toràcica que porten la sang del ventricle esquerre del cor a l'artèria aorta. L'aparell es connecta amb un cable subcutani amb unes bateries externes i un monitor que el pacient porta sempre a sobre per controlar que tot vagi bé. Aquests dispositius estan indicats com a pont per a pacients que esperen un trasplantament de cor o com a teràpia definitiva per a les persones per a les quals el transplantament no es una solució vàlida. A més, Bellvitge també ha inserit 56 dispositius de curta durada per a casos d'insuficiència cardíaca o respiratòria aguda d'extrema urgència.

Dels sis cors mecànics que va implantar Bellvitge el 2018, tres eren com a pont per a un trasplantament i tres com a teràpia definitiva. La supervivència entre els 20 pacients que els últims quatre anys han rebut aquest dispositiu és del 90%.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa als dispositius de curta durada, són assistències que permeten que pacients que arriben en un estat molt greu puguin ser hospitalitzats, connectats temporalment a un aparell que supleix la seva insuficiència cardíaca durant un període de temps que pot arribar a ser d’un mes com a màxim, en funció del tipus de dispositiu.

La majoria dels dispositius de curta durada utilitzats a Bellvitge pertanyen al grup dels anomenats ECMO, un sistema d’assistència mecànica d’alta complexitat capaç de proporcionar suport cardíac i pulmonar a pacients que no poden ser abordats amb cap altre tractament. Bellvitge també és líder a l'Estat en la implantació d'aquest tipus d'aparells, fonamentals per atendre casos molt crítics en què no n’hi ha prou amb el suport vital convencional. La supervivència és del 55% durant l'últim any.