"No tenia sentit tenir enciams a l'hort i haver-ne d'anar a comprar al súper"

GironaEn Bertrand Dufrasne és un veí de Llagostera (Gironès) de 66 anys que cobra una pensió mínima per invalidesa. Per compensar la manca d'ingressos, fa tres anys va decidir acceptar l'oferiment d'un dels encarregats dels horts socials del poble i treballar un trosset de terra. Des de llavors, planta una mica de tot: des d'enciams fins a tomàquets, bledes, espinacs, cebes o patates. I, com que produeix més del que consumeix ell sol, sempre ho reparteix entre la seva germana i els veïns del seu bloc, "que són tot famílies que ho necessiten".

"I també em faig moltes conserves: així tot l'any tinc verdura fresca", explica Dufrasne, que és un dels usuaris que al principi del confinament no podia anar a l'hort comunitari de Llagostera perquè Protecció Civil no ho permetia. "Ho vaig preguntar a la policia i em van dir que si volia anar-hi serien entre 200 i 6.000 euros de multa si m'enganxaven!", lamenta abans de subratllar: "Per moltes persones com jo l'hort és una necessitat perquè és un complement per poder arribar a final de mes". "No tenia sentit tenir enciams a l'hort fent-se malbé i que m'hagués de gastar diners que necessito per comprar-ne al súper", afegeix el veí.

La situació es repetia arreu del territori, especialment a les zones rurals, on és molt habitual tenir un tros de terra per a l'hort, i afectava a milers de persones. Per aquesta raó cinc entitats (L'Aresta, Arran de Terra, Ramaderes de Catalunya, Arada Creativitat Social i l'Ortiga) van engegar una campanya a les xarxes socials per reclamar que es permetés anar als horts particulars i comunitaris, situats fora del domicili particular, durant el confinament, i el canvi de criteri va arribar fa unes setmanes. "No enteníem que no es permetés anar als horts d'autoconsum, quan és la manera més local i més directa d'aconseguir producte fresc i de qualitat", recalca l'Anaïs Sastre, sòcia de la cooperativa L'Aresta i d'Arran de Terra.

Sastre també lamenta que va ser una decisió presa "amb una visió urbana del territori, quan el 90% és rural. I es donaven moltes contradiccions, com el fet que en pobles petits podies desplaçar-te al municipi del costat per anar a comprar però no podies anar a l'hort que és a deu metres de casa teva". En aquest sentit, també apunta que hi ha menys risc de contagi si una persona va sola a l'hort que no pas "a grans superfícies on s'apleguen moltes persones, amb productes manipulats per molta gent".

Protecció Civil rectifica

Per tot plegat, van elaborar un manifest i, en només tres dies i mig, van aconseguir 23.340 signatures de suport. La pressió va ser fructífera i Protecció Civil va canviar de parer i va permetre l'accés als horts d'autoconsum, tot i que amb restriccions. Així, segons la normativa vigent, s'hi pot anar a collir productes de primera necessitat, com també a treballar la terra i cuidar els animals. Ara bé, només es pot anar als horts de segona residència en el cas de tenir-hi animals, però sense accedir al domicili de segona residència. A més, per evitar el contagi entre usuaris dels horts, només es permet anar-hi en solitari i s'ha de mantenir una distància amb la resta de persones d'almenys un metre i mig. A més, Protecció Civil recomana portar el certificat de declaració autoresponsable i, si es disposa d'un document de la finca o similar, també millor portar-lo.

"Estem molt contentes perquè ho vam aconseguir en un temps rècord", destaca Anaïs Sastre, que ara fa unes setmanes que està treballant amb diferents xarxes per ajudar les persones grans que tinguin hort i que no puguin anar-hi perquè són població de risc. "Si ens organitzem els podem cuidar i collir les verdures, i portar-les-hi a casa seva, amb mesures de protecció i d'higiene". I és que per a l'activista la crisi del coronavirus ha demostrat "com n'és d'important la sobirania alimentària i l'horta d'autoconsum". "Perquè ara es depèn massa de les exportacions i, amb una crisi com l'actual, hi ha perill d'abastiment", defensa.