L'hora de posar fre a la massificació turística del congost de Mont-rebei

BarcelonaLes muntanyes catalanes cada cop estan més plenes: els especialistes ja fa temps que detecten que la gent ha perdut la por a fer aquest tipus de sortides i també que activitats com l'alpinisme, l'escalada i la bicicleta estan guanyant adeptes a marxes forçades. Però hi ha paratges que s'estan popularitzant més que d'altres, i alguns directament estan morint d'èxit. Aquest és el cas del congost de Mont-rebei, l'escletxa natural que va traçar el riu Noguera Ribagorçana al mig de la serra del Montsec fa milers d'anys, que és un dels exemples més evidents que la massificació turística també afecta les muntanyes. Per això les autoritats catalanes i aragoneses d’aquesta zona de frontera han decidit que ja n’hi ha prou: a partir del setembre començaran a treballar conjuntament en una comissió que pensarà propostes concretes i que estarà formada pels governs de Catalunya i l'Aragó, les diputacions d’Osca i Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments implicats.

Totes les parts s'han compromès a posar fre a aquesta allau de visitants que s’ha duplicat en els últims sis anys –el 2013 fregaven els 50.000 visitants i el 2018 superaven els 91.000– i que posa en perill els valors naturals de la zona i suposa en risc per a les persones. Es tracta, van dir els representants, de fer les coses de manera “efectiva” i “ràpid”.

En aquest sentit, el delegat de la Generalitat a Lleida ha assenyalat també que "potser pot resultar més fàcil que les diverses administracions facin una regulació pràcticament idèntica, que no pas que una administració faci una regulació global" del conjunt de l'entorn de Mont-rebei, ja que "seria més complexa i llarga de tramitar". Recorda, a més, que la manca de regulació de l'ús públic que impedeix un aprofitament sostenible de l'espai per part de les iniciatives locals, comporta que uns usos perjudiquin els altres i genera un marc d'inseguretat jurídica de cara a possibles inversions.

Objectiu 2020

En el marc de la nova comissió es durà a terme un treball tècnic per determinar les actuacions que caldrà dur a terme pel que fa a l'ordenació de l'ús públic i les activitats turístiques a Mont-rebei. Ramon Farré ha exposat que la voluntat és que l'estiu del 2020 "ja hi hagi prou nivells de regulació perquè ens anem acostant als objectius finals" perquè "si s'ha de fer alguna regulació de caràcter urbanístic o un pla especial, requereix el seu temps de tramitació". "Però aquells elements essencials que puguem avançar, avancem-los", ha afegit.

En la primera trobada, els dos territoris també han expressat la voluntat de continuar treballant amb trobades amb els diversos actors privats que operen a la zona en l'àmbit turístic i de la conservació de la natura, així com amb els cossos de seguretat, vigilància i control.

Una de les mostres del creixement d'aquest tipus de turisme és l’evolució dels rescats a la muntanya, que va clarament a l’alça en els últims anys: s’ha passat dels 386 del 2010 als 837 del 2018. Més de la meitat de les actuacions de l’any passat (el 54%) van ser a la muntanya, el 36% per buscar persones perdudes, el 6% al mar, el 3% al medi fluvial i menys de l’1% en coves o pous. Però, segons els Bombers, la causa d’aquesta xifra rècord no són tant les imprudències com l’augment constant, en algunes zones massiu, dels excursionistes a la muntanya.