El primer ‘Homo sapiens’ europeu va viure a Grècia

BarcelonaTothom té assumit que l’evolució humana es va produir en un lloc indeterminat de l’Àfrica fa milers d’anys. I que a partir d’un moment concret el que en podríem dir humans moderns, els Homo sapiens, van començar l’expansió pel territori africà i van migrar, també, al continent europeu i a l’Àsia. Quin va ser aquest moment i per on van fer la travessia d’un continent a un altre ha sigut sempre una font de polèmica. La datació i reconstrucció d’uns cranis trobats a les coves gregues d’Apidima als anys setanta confirmen ara que el salt s’hauria pogut fer per Grècia i que hauria sigut almenys 160.000 anys abans del que es pensava. Les noves dades les ha aportat la investigadora Katerina Harvati, de la Universitat de Tübingen (Alemanya), que els publicava ahir a la revista Nature.

La recerca no resol definitivament la polèmica sobre el pas intercontinental ni la data precisa, però sí que aporta dades concretes sobre l’humà modern més antic a Europa i “probablement a Euràsia”, explica Harvati. Un dels cranis té aproximadament 210.000 anys d’antiguitat, mentre que l’altre en té uns 170.000 i presenta característiques pròpies de neandertal. Segons la investigadora, els resultats donen suport a la idea que el sud-est d’Europa va ser “un dels corredors més importants per a la dispersió dels humans moderns fora de l’Àfrica”. De la mateixa manera, la datació indicaria que les primeres migracions s’haurien produït molt abans del que estava establert i que “van arribar molt més lluny”.

Els dos cranis fossilitzats es van descobrir a la cova d’Apidima, al sud de Grècia, a finals dels anys setanta, però no es van descriure detalladament a causa de la falta de context associat i de la naturalesa fragmentada dels exemplars. El treball de Harvati ho ha permès ara amb tècniques analítiques modernes. Apidima 1, nom del primer crani, presenta característiques úniques dels humans moderns, com la forma arrodonida de la part posterior del crani. La seva antiguitat supera amb prop de 160.000 anys l’ Homo sapiens més antic trobat fora de l’Àfrica fins ara.

Els resultats també revelen que almenys dues espècies d’homínids diferents van habitar el sud-est d’Europa fa 200.000 anys. Si ho van fer al mateix temps o l’una va substituir l’altra -Homo sapiens a neandertal i a la inversa-, queda pendent de noves troballes.