Homeopatia, fàrmac eficaç o simple placebo?

BarcelonaPer a alguns és una branca de la medicina tan seriosa com la convencional. D'altres veuen en l'homeopatia poc més que l'excusa que laboratoris sense escrúpols fan servir per enriquir-se. Els pacients asseguren que els funciona, que els ha curat de malalties com l'asma o la migranya. Per a la majoria de metges i científics, en canvi, aquestes petites boles que es desfan sota la llengua són un simple placebo: no neguen que puguin funcionar, però no per les seves propietats sinó només pel poder de suggestió dels pacients. Qui té la raó? Funciona o no l'homeopatia?

Fa temps que preguntes com aquestes suren en l'ambient, i aquest divendres han tornat a situar-se en la primera línia del debat. El motiu, l'anunci del departament de Salut del Regne Unit que obrirà un procés de consultes per determinar si el servei nacional de salut ha de continuar sufragant les despeses homeopàtiques. A diferència del que passa a Catalunya, on qui vulgui seguir un tractament d'homeopatia se l'ha de pagar de la seva butxaca, al Regne Unit és l'estat qui es fa càrrec del tractament. Però la pressió de grups mèdics i científics ha acabat fent el seu efecte i els pacients d'homeopatia podrien haver de tornar a pagar.

La despesa sanitària en l'època de les retallades

Són aquests grups que critiquen que els diners dels contribuents es gastin en el que ells consideren placebos, una denúncia que ha agafat força en l'època de les retallades. Té sentit gastar diners públics en tractaments l'eficàcia dels quals no ha pogut ser provada científicament? El govern ha obert la veda i podria acabar retirant l'homeopatia de la cartera de fàrmacs que els ciutadans poden retirar de les farmàcies. "No estem en contra de l'homeopatia", diu Simon Singh, fundador de la Good Thinking Society, "estem a favor dels pacients i de gastar els diners en allò que funciona".

La decisió del govern britànic de revisar el finançament públic dels fàrmacs homeopàtics és l'última pedra a la sabata d'una medecina cada cop més popular però, potser per això, cada cop més qüestionada. Tot i que té més de dos segles d'història, l'homeopatia no es va fer popular fins fa dues dècades. El salt endavant el va fer en el moment que, de la mà del poder econòmic de grans laboratoris com el francès Boiron, va entrar a les farmàcies amb grans campanyes publicitàries. A aparadors i taulells, la propaganda ens promet hiverns sense grip i digestions lleugeres. El reclam funciona: segons la càtedra d'homeopatia de la Universitat de Saragossa —finançada per Boiron— a Espanya han comprat productes homeopàtics un de cada tres ciutadans.

Guerra oberta

L'auge del fàrmac, i el seu desembarcament a les farmàcies amb una forta inversió publicitària, van fer que el govern espanyol, responsable de la regulació de les medecines, es decidís fa pocs mesos a treure l'homeopatia del llimb legal on es trobava. Però a mesura que l'homeopatia s'ha anat obrint un lloc a les normatives sobre medicaments, a les farmàcies, i a les llars dels ciutadans, també ha anat despertant noves suspicàcies. El món científic, que durant anys va tractar-la amb una certa indiferència i superioritat, ha acabat per declarar-li la guerra. Una guerra cruenta, en què participen universitats, pacients i industrials, i es barregen elements intel·lectuals, humanístics i econòmics.

L'èxit de l'homeopatia ha comportat un volum de negoci molt important. Es calcula que a Espanya mou més de 60 milions d'euros l'any, una xifra que és encara més alta al Regne Unit (més de 300 milions), França o Alemanya (uns 600 milions d'euros). Però tot i que aquest èxit no es pot desvincular de l'auge de les teràpies alternatives i la preocupació general per una alimentació i un model de vida més saludable, el cert és que l'avanç de l'homeopatia ha generat una polèmica molt més gran que la dels tractaments amb herbes o el menjar ecològic, per posar-ne dos exemples.

Allò que provoca la malaltia la cura

L'homeopatia ha estat polèmica des que el metge saxó Samuel Hahnemann la proposés a finals del XVIII. El seu principi és simple: allò que ens emmalalteix és allò que ens pot fer curar, per tant, diluït en aigua en dosis mínimes, i sacsejat, aconsegueix aturar les malalties. Les substàncies es dilueixen en aigua tantes vegades que, finalment, poden acabar desapareixent. L'homeopatia es fa servir per tota mena de malalties, però les més habituals són asma, infeccions de l'oïda, al·lèrgies, depressió, estrès, ansietat, dermatitis, artritis i hipertensió.

Els metges homeòpates afirmen que els grànuls no només poden curar els símptomes, sinó també prevenir les malalties, no només per tractar una grip o un refredat sinó per evitar-ne el contagi. L'objectiu és molt més ambiciós que el de la medicina convencional: es tracta no només de curar, sinó també de restablir l'equilibri natural del cos. Cada tractament és individualitzat, en funció de les condicions particulars de cada pacient. No té efectes secundaris i el pot seguir tothom. Cal tenir present que molts metges homeòpates recomanen compatibilitzar l'homeopatia amb els medicaments convencionals i que, també a la inversa, molts metges que practiquen la medicina convencional no es mostren contraris a complementar els tractaments normals amb homeopatia.

Aversió i desconfiança

Però per a la majoria de metges l'homeopatia no és res més que una fenomenal presa de pèl, un derivat del sucre que si no té efectes secundaris és perquè no en té cap, d'efecte. Ras i curt, un placebo. L'aversió i desconfiança dels científics cap a l'homeopatia té un motiu doble. El primer és que la idea mateixa de l'homeopatia és contrària al coneixement científic del món: la idea que es pot diluir una substància fins que no en quedi ni una molècula en el resultat final, però que el record de l'original quedi present en l'aigua, no té una base empírica, ningú no ha pogut trobar-ne el mecanisme que faria possible aquest comportament químic. Per acabar-ho de complicar, cap estudi científic —i se n'han fet molts— ha pogut demostrar, més enllà de dubtes raonables, que l'homeopatia funciona. Per la majoria de la comunitat científica, el que fan els homeòpates, professionals que exerceixen sense tenir una formació homologada, és molt clar: vendre placebos caríssims.

I és justament aquí, en la seva consideració com a placebo, que el debat es complica sense remei. Perquè, certament, els homeòpates diuen que la pràctica funciona, i la majoria del món científic afirma que no, però entre uns i altres hi ha milions de persones que compren i consumeixen productes homeopàtics. La ciència no pot trobar en un laboratori la prova que demostri que la belladona cura o alleuja la migranya. Però si molts pacients en prenen és perquè creuen que els funciona. I aquí els metges, tot i denunciar el que consideren un frau, admeten que és possible que una mica de sucre curi. Per què? Perquè la ment és un mecanisme tan poderós que pot aconseguir, si no curar-se d'una afecció, sí creure que el dolor és menor, que la boleta sota la llengua funciona. Si el pacient realment se sent millor, qui pot dir que tot és només una il·lusió?