Un mosso mata l'exparella i se suïcida amb la pistola reglamentària

Sant Feliu de LlobregatUna discussió, els crits de dues nenes i quatre trets de pistola han despertat avui els veïns del carrer Joan Maragall de Sant Feliu de Llobregat. Abans de les vuit del matí un agent dels Mossos d’Esquadra ha matat la seva exparella amb la pistola reglamentària i s'ha suïcidat. Al balcó de la casa de dues plantes hi han quedat la filla de la víctima, de vuit anys, i la neboda, tres anys més gran, plorant, aterrides, tancades i sense poder sortir.

“He arribat a casa de la feina cap a les sis del matí”, explica José Antonio, responsable de seguretat d’una empresa de Sant Just que viu paret per paret amb la casa de la tragèdia. “Cap a les set he començat a sentir crits, ella ha dit alguna cosa com ‘mentider’ però no s’entenia tot, tampoc hi parava atenció, i les dues nenes xisclaven”, afegeix. El policia no vivia a la casa però havia tingut una relació amb la víctima, que es deia Cristina, de com a mínim dos anys.

Ara feia una temporada que havien trencat. Segons l’entorn de la víctima ell no ho havia acceptat. Poc abans de les vuit, de cop i volta, la discussió s'ha acabat. “He sentit quatre detonacions”, explica el vigilant privat; té llicència d’armes i coneix el soroll d’un tret. N'han ressonat tres de seguits, probablement els que ha disparat a la víctima, i després d’una pausa, el quart. I tot ha callat.

El mosso tenia 45 anys i treballava a la comissaria de Ciutat Vella de Barcelona –on havia fet diverses funcions– però estava de baixa des de feia més d’un mes. Com que la raó d’una baixa mèdica és confidencial no es notifica al cos policial i no serveix per detectar casos en què seria urgent retirar l’arma a un agent, com ara algunes baixes per motius psicològics. Ell conservava la pistola reglamentària, segons fonts properes al cas. I és l’arma amb què ha matat la Cristina, que tenia 37 anys, i s'ha disparat a si mateix.

Oficialment els Mossos d’Esquadra no confirmen que l’arma fos la reglamentària, argumenten que no ho poden dir perquè el cas està sota secret de sumari, i que han obert una investigació reservada per aclarir què ha passat. Els Mossos i el Tribunal Superior de Justícia confirmen que l’home no tenia antecedents ni denúncies per violència masclista.

Calma trencada

Sant Feliu de Llobregat té més de 40.000 habitants però el centre és com un poble petit, ple de cases de dos pisos, algunes de principis del segle passat o més antigues, d’altres amb patis plens de plantes i flors, carrers calmats, gent que es coneix i pocs cotxes. “Sant Feliu és un lloc tranquil, mai no hi passa res, però quan passa, és gros”, deixa anar un policia local.

La casa on vivia la Cristina amb la filla que havia tingut arran d’una relació anterior és al centre mateix, a cinc minuts a peu de la plaça de la Vila. No és un edifici antic però conserva l’estructura de dues plantes. Està dividit en dos habitatges, en un hi vivien elles dues i en l’altre hi viuen la germana i el cunyat, que també tenen una filla. És l’altra nena que era al pis quan aquest matí hi ha hagut la discussió i l’assassinat masclista, la més gran. La Cristina, com feia sovint, les havia de dur totes dues a l’escola, que és gairebé a la cantonada. Avui no ho ha pogut fer.

Segons alguns veïns, enmig de la discussió el policia ha tancat les dues nenes al balcó. Ha estat llavors quan ha disparat els quatre trets. Les dues petites s'han quedat allà. El veí vigilant de seguretat, que havia pujat al terrat de casa en sentir els trets, les ha vist abraçades, quietes en un racó del balcó i molt espantades. Un altre veí ha dut una escala per baixar-les però el balcó és prou amunt i un agent de la Policia Local li ha dit que se l’endugués. Les han fet baixar quan han pogut obrir la porta.

La Cristina era coneguda a Sant Feliu, els seus pares hi havien dut un bar al costat de l’Ajuntament, ella els havia agafat el relleu i li va canviar el nom –ara es diu Atipa’t–, però fa un parell d’anys el va traspassar. Avui al migdia, al minut de silenci que s'ha fet a la plaça de la Vila, alguns dels centenars de veïns que hi han anat no han pogut aturar les llàgrimes.

“La violència masclista és un atemptat contra els drets humans, ens avergonyeix com a societat”, ha dit l’alcalde, Jordi San José, abans del minut de silenci. En aquest cas no hi havia denúncia però l’últim trimestre del 2015 a Espanya es van autoritzar un 60% de les ordres d’allunyament per violència masclista que es van demanar als jutjats. A Catalunya, només un 37%. I a Sant Feliu, encara menys: un 33%.

Quan s'ha acabat l’acte, entre dos arbres, ha quedat lligada una pancarta: “No més feminicidis. El patriarcat mata. Ens volem vives”. Aquest és el segon assassinat masclista de l’any a Catalunya: el 13 de gener un home va disparar a l’exdona enmig d’un carrer de Vila-seca. Després es va matar. No és la primera vegada, tampoc, que un agent dels Mossos comet un assassinat masclista: el maig de 2004 un policia va matar a punyalades la dona i la sogra a Lliçà de Vall. Va intentar fer creure que els havien atracat a tots tres, però el 2006 el van condemnar a 40 anys de presó.

Els agents de baixa han de tornar l'arma en un mes

Segons la instrucció 5/2013 del departament d’Interior, quan un agent dels Mossos d’Esquadra porta “30 dies naturals o més de baixa” ha d’entregar l’arma reglamentària. El policia que avui ha matat l’exparella i s'ha tret la vida a Sant Feliu de Llobregat portava aproximadament aquest temps fora del servei, segons fonts properes al cas.

El que no especifica el reglament és amb quina urgència s’ha de produir la recollida de la pistola reglamentària, només que “si el comandament de l’agent en té constància” ha de reclamar-la en aquest mateix període de temps. Aquesta instrucció també estableix que els caps d’unitat han de retirar l’arma “de manera immediata” quan “detectin alguna alteració evident del comportament” d’algun dels seus agents subordinats.

El més habitual és que els agents tornin la pistola reglamentària a l’armeria de la comissaria quan acaben la jornada, però els protocols policials permeten que se la puguin emportar a casa. A banda d’aquesta arma oficial, els mossos poden comprar-ne una de personal. L’han de pagar de la seva butxaca i no la poden portar en hores de feina, excepte si tenen una autorització expressa del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Inicialment el cos no se’n fa responsable, excepte en el cas d’“una alteració evident del comportament” de l’agent.

En aquest supòsit, la instrucció 5/2013 també ordena als caps policials retirar “totes les armes” a les quals tingui accés l’agent, “i que puguin suposar un perill per a ell mateix o per a terceres persones”. Per adquirir la segona pistola, els policies han de passar pels mateixos controls que la resta de ciutadans: la Guàrdia Civil, que és qui porta aquest registre, els realitza un test, mira que tinguin la llicència en regla i els fa pagar una taxa.