El pare de les nenes mortes a Almeria tenia una ordre d'allunyament de la mare

BarcelonaLa policia investiga la mort de dues germanes de dos i quatre anys ahir a la nit a Almeria com un possible cas de violència vicària. Diumenge al vespre, la Guàrdia Civil va rebre la trucada de la mare de les nenes amb l'avís que la seva exparella i pare de les criatures havia enverinat les dues menors i s'havia suïcidat. Segons expliquen a Efe fonts properes a la investigació, va ser la mateixa dona qui, en veure que les nenes no havien tornat a casa a l'hora pactada després de passar el cap de setmana amb el pare, va anar al domicili de l'home i va trobar el cos sense vida de les dues nenes. L'informe preliminar de l'autòpsia apunta que l'home hauria utilitzat un pesticida per enverinar-les.

Davant el fet que l'home de 35 anys tenia una ordre d'allunyament de la mare i estava pendent de judici per presumptes maltractaments i amenaces a la dona, la principal hipòtesi amb la qual treballa la policia és que els fets siguin un cas de violència vicària (quan una parella o exparella fa mal als fills amb la finalitat de generar el màxim dolor i patiment a la mare de les criatures).

Aquest matí el subdelegat del govern espanyol a Almeria, José María Martín, també ha apuntat cap a aquesta direcció i ha confirmat que la mare de les nenes, de 23 anys, està inclosa en el sistema de protecció de víctimes de violència de gènere VioGen i que aquest fet "s'haurà de tenir en compte en la investigació". De fet, l'home ja va ser detingut el maig del 2022, després que la dona denunciés que l'havia agredit físicament mentre estava embarassada. En aquest sentit, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) el pare de les criatures tenia una ordre d'allunyament de la mare de les menors per maltractament, dictada per un jutjat de violència contra les dones, i estava pendent d'un judici penal per maltractaments i amenaces que s'havia de celebrar el 10 d'abril. A més, la justícia també havia dictat que l'home havia de portar una polsera de seguretat per evitar el contacte amb la mare de les seves filles.

Tot i aquest reguitzell de mesures per protegir la mare, el presumpte autor del crim sí que tenia permís per veure les menors. Des de març del 2023 l'home gaudia d'un règim de visites durant el cap de setmana i podia veure les nenes els dissabtes i diumenges entre les dotze del migdia i les sis de la tarda. En el seu moment també es va establir que el pare passés a buscar les nenes en un punt de trobada, un espai neutre amb personal qualificat perquè els fills es relacionin amb els seus progenitors de manera segura quan hi ha una situació de conflicte familiar. Fa pocs mesos, però, també es va acordar que aquest servei deixés d'intervenir.

"No entenem que un maltractador pogués estar amb les nenes"

En declaracions a Europa Press, l'alcaldessa de Gérgal, Antonia Contreras (el municipi on havia viscut la parella) ha assegurat que des de l'Ajuntament havien alertat a la Guàrdia Civil en diverses ocasions per les "pallisses" que hauria patit la dona per part del que, en aquell moment, era la seva parella. Contreras també ha dit que no entén "com aquest maltractador podia estar amb dues nenes tan petites". En aquest sentit, l'advocada de Nèmesi, Júlia Humet, explica a l'ARA que tant el Codi Civil català com l'espanyol estipulen que si hi ha una situació de violència acreditada cap a la mare s'ha de suspendre el règim de visites dels fills al maltractador. Ara bé, a l'hora de la veritat, en la majoria de casos no se suspenen les visites perquè els jutges fan prevaldre el dret del pare a mantenir el vincle amb els seus fills a la protecció dels menors. "Ha de ser un cas flagrant d'una violència física molt evident perquè es prengui aquesta mesura", lamenta Humet.

Pel que fa als casos de violència vicària, una xacra que des del 2013 ha provocat la mort de 52 menors a tot l'Estat (xifra que s'elevaria fins als 54 si es confirma el cas de les nenes d'Almeria), l'advocada alerta que aquest tipus de violència no està tipificada com a delicte. "Quan és un cas de violència vicària extrema en què un progenitor assassina els fills és fàcil d'acreditar, però la majoria de casos són situacions de violència psicològica cap a la mare que són molt complicades de demostrar", explica Humet. L'advocada detalla que és habitual que després d'un episodi de violència masclista l'agressor faci servir aspectes que tenen a veure amb la custòdia dels fills per fer patir la mare. "Són situacions com ara no complir els horaris de tornada dels fills i estar hores sense dir res per fer que la mare pateixi per no saber on són els nens o si han tingut un accident", explica Humet, que afegeix que aquests casos són molt difícils de provar davant la justícia.