MEDI AMBIENT

Hivern càlid, Zika i mosquit tigre: raons per no caure en el pànic

Els serveis de control reben queixes puntuals però rebutgen l’alarmisme

El mosquit tigre té el seu període de màxima activitat entre l’abril i el setembre. Com tots els mosquits, necessita aigua per pondre els ous.
Mario Martín Matas
06/02/2016
2 min

Barcelona“Hem rebut queixes puntuals, però responen a situacions molt concretes que ja es produïen altres anys”. Així respon Carles Aranda, codirector del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, davant del dubte si aquest hivern, inusualment càlid, ha provocat que els mosquits, aquests molestos insectes, estiguin més actius. “No és res escandalós”, corrobora Frederic Bartumeus, l’investigador d’Icrea que participa en el projecte Atrapaeltigre.com.

L’alarma sanitària desfermada per la propagació del virus de Zika a l’Amèrica Llatina i el fet que a Catalunya hi hagi colònies de mosquit tigre augmenten la percepció que la malaltia ens pugui arribar, però es tracta d’una possibilitat remota. Bartumeus, adscrit al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Ceab) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), confirma que aquests dies reben tantes visites a la seva web com en ple mes d’agost, quan l’activitat del tigre és màxima, però ratifica que aquest animal “en principi hiberna”, i ara només pot aparèixer en casos molt puntuals, per exemple embornals que acumulen aigua o canonades d’edificis en què la temperatura no és tan alta com a l’exterior, perquè “la cria a l’aire lliure ara mateix és impossible”, rebla Aranda.

Espècies diferents

El mosquit que està actuant com a vector del Zika és l’Aedes aegypti, una espècie que senzillament no existeix a Catalunya. Sí que hi ha, des de fa una dècada, l’ Aedes albopictus. A simple vista les dues espècies només es diferencien per la forma de la taca blanca que tenen al tòrax. Diversos estudis científics, però, han corroborat que l’ albopictus pot albergar el Zika, de la mateixa manera que totes dues comparteixen la capacitat de fer de vector de malalties com el dengue o el chikungunya. Aquestes dues patologies sí que van produir brots locals a França i Itàlia a partir d’un cas importat, i és per això que Salut Pública no pot descartar que hi hagi alguna transmissió autòctona del Zika de la mateixa manera.

Ara bé, la finestra d’oportunitat perquè això passi és molt reduïda. No només perquè una femella de mosquit tigre com a màxim viu dues setmanes, sinó també perquè el virus el pot transmetre mentre la càrrega viral de l’infectat sigui alta, una situació que es prolonga uns tres dies. Dit d’una altra manera, perquè hi hagi un brot calen molts mosquits i molta gent infectada, dues situacions que ara mateix no es produeixen. De fet, l’any passat es van diagnosticar uns 50 casos de chikungunya i uns 60 de dengue a Catalunya, i no va començar cap cadena de contagi.

Una altra dada convida a la tranquil·litat: només el 2% dels infectats amb el virus de Zika presenten complicacions. Limitar els llocs de cria del mosquit serà sempre el millor mètode de prevenció, i això passa per negar-li els punts d’aigua estancada on ponen els ous.

stats