La història d'amor de dos tigres que ni 190 km de bosc van trencar
Boris i Svetlaia són un cas exitós de reintroducció d'aquests fèlids en perill d'extinció a la frontera russoxinesa
L'any 2014 un grup de científics russos va alliberar una parella de cadells orfes de tigre siberià a un racó remot de l'extrem oriental de Rússia per salvar l'espècie. Es tractava dels cadells no emparentats Boris i Svetlaia, que havien estat rescatats d'un entorn silvestre de la serralada de Sikhotè-Alín quan tenien entre tres i cinc mesos de vida. Junts van créixer en captiveri fins que van fer els divuit mesos d'edat, moment en què els van alliberar a la vegada, però a 160 quilòmetres de distància per tal d'ampliar al màxim la distribució d'aquests animals a la regió de Priamur, a la frontera russa i xinesa.
Aquests exemplars, també anomenats tigres de l'Amur o els fèlids més grans del món, estan en perill d'extinció. I aquí és on comença una improbable història d'amor. Els científics russos van fer seguiment dels dos tigres fins que, més d'un any després del seu alliberament, van observar alguna cosa estranya: Boris va caminar més de 193 quilòmetres, gairebé en línia recta, fins al lloc on Svetlaia havia construït la seva llar. Sis mesos després, la tigressa va tenir una ventrada de sis cadells.
Tot i que l'estratègia d'alliberar fèlids rescatats que són criats en captiveri per restablir les poblacions a la natura han donat bons resultats amb el linx ibèric a la península Ibèrica, mai s'havia provat amb exemplars tan grans. Ara bé, en un estudi publicat el novembre al Journal of Wildlife Management, científics que treballen per a la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre van afirmar que l'alliberament exitós de cadells com Boris i Svetlaia podria convertir-se, per primera vegada, en una opció viable per tornar aquests animals salvatges a la seva àrea de distribució històrica.
Les estimacions sobre el nombre de tigres que encara viuen a Rússia oscil·la entre els 485 i els 750 exemplars. Ara bé, alguns investigadors assenyalen que a la frontera russoxinesa, inclosa la zona de Priamur on viuen Boris i Svetlaia, hi podrien haver centenars més d'aquests animals.
Altres casos d'èxit
El retrobament de Boris i Svetlaia no és l'únic que s'ha donat gràcies a una reintroducció d'èxit. Dos caçadors van trobar una femella de tigre siberià, Zolushka (Ventafocs, en rus), en una gelera uns anys abans. Després que els conservacionistes la van retornar al seu entorn natural, un tigre no identificat va aparèixer en una càmera trampa a prop d'on havien deixat anar Zolushka. En una zona tan immensa, va ser un cop de sort extraordinari que es trobessin.
"Va aparèixer el príncep de la Ventafocs i van viure feliços per sempre", explica Dale Miquelles, científic especialitzat en tigres de la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre i un dels autors de l'estudi. Zolushka i la seva parella també van tenir fills, que van ser els primers identificats com a nascuts en aquella zona des de la dècada de 1970.
En total, els científics russos han criat en captiveri tretze cadells orfes de tigre siberià, evitant tot el contacte possible amb els seus cuidadors humans per preparar-los per a la seva vida en llibertat. L'equip els va presentar a poc a poc preses vives perquè aprenguessin a caçar. De fet, el moment de l'alliberament dels fèlids també va ser decisiu per a l'èxit del projecte: ho van fer a la primavera, quan les preses són abundants.
Un cadell mascle no va superar la prova de llibertat. Es van endinsar a la Xina i va caçar animals domèstics, entre els quals tretze cabres d'un cobert en una nit. Científics russos van recapturar-lo i el van enviar a un programa de criança en captiveri d'un zoològic. Els dotze exemplars restants, però, van demostrar que eren capaços de caçar preses salvatges i de sobreviure tal com ho fan els tigres siberians a la natura que mai han estat en captiveri.
700.000 km2 d'hàbitat a l'Àsia
A mesura que creixi la població de tigres de Priamur, els científics esperen poder reunir altres tigres, fins i tot a l'altra banda de la frontera, a la Xina. "La gran expectativa és que tota la zona estigui connectada", afirma Luke Hunter, director executiu del programa de grans fèlids de la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre.
"Hi ha molt d'hàbitat que els tigres podrien recolonitzar", afegeix Hunter. Un estudi de 2023 va revelar que hi havia gairebé uns 700.000 quilòmetres quadrats d'hàbitat potencialment adequat a tot Àsia per a fèlids que encara no està ocupat, de manera que les implicacions d'aquest tipus de projecte poden ser d'un gran abast.
"Aquests resultats indiquen que és possible tenir cura de cadells joves en un entorn de semicaptiveri, ensenyar-los a caçar i alliberar-los de nou a la natura", explica Viatcheslav V. Rozhnov, exdirector de l'Institut Severtsov d'Ecologia i Evolució (que penja de l'Acadèmia de Ciència de Rússia) i líder del projecte de reintroducció. "Aquestes troballes proporcionen una via per tornar els tigres a grans zones d'Àsia on encara existeix hàbitat, però on els tigres ja no hi són", afirma.
De la mateixa manera que el retrobament entre Boris i Svetlaia era improbable i va acabar sent decisiu perquè el projecte fos un èxit, els científics esperen que ara aquesta història d'amor pugui servir com a model per a la cooperació internacional en matèria de conservació. "És un testimoni del fet que poden ocórrer coses realment bones quan es comença a treballar en col·laboració, sense que tingui importància la nacionalitat o la política", conclou Miquelle.
