Maria Dantas Carvalho: "Hi ha el perill que la massacre de Melilla acabi com un altre cas Tarajal i no passi res"

MadridLa diputada d'ERC Maria Dantas Carvalho (Aracaju, Brasil, 1969) va ser un dels vuit membres del Congrés que van visitar dilluns el lloc exacte on el 24 de juny passat es va produir la mort de desenes d'immigrants africans (23 segons el Marroc, 77 segons les ONG) que van intentar travessar la frontera espanyola per Melilla. Dantas està molt indignada amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, al qual acusa d'haver mentit en seu parlamentària. De fet, la situació del ministre és especialment delicada, ja que tots els grups excepte Vox demanen que torni a comparèixer i el PP fins i tot no descarta sumar-se a una comissió d'investigació davant de les imatges que demostren que una part dels morts es va produir en territori espanyol. Marlaska, però, continua negant la major: "Cap fet tràgic va passar en territori espanyol", ha afirmat aquest dimarts.

Quina és la conclusió del vostre viatge a Melilla?

— La principal és que es demostra que hi va haver morts en territori espanyol, tal com demostren els vídeos. Però aquesta és només una de les mentides del ministre Marlaska

Quines més hi ha?

— Doncs per exemple l'ús del material antidisturbis contra els immigrants, que ell va negar. El comandant de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Arturo Ortega, em va reconèixer que s'havien fet servir 270 salves, 28 pots de fum, 86 pots de gas lacrimogen, 65 bales de goma i 40 aerosols. I aquí tens una mostra de les coses que vaig recollir jo mateixa cinc dies després dels fets, entre les quals hi ha les bales que va ensenyar Gabriel Rufián al Congrés i que serveixen per llançar els pots de gasos i fer soroll. Però és que dilluns encara hi vaig trobar restes de material antidisturbis.

El govern espanyol nega que la zona on es van produir les morts sigui territori espanyol.

— Ells en diuen "territori de trànsit" o "zona operacional conjunta", però allò és territori espanyol. I si és una zona que comparteixen els dos estats, alguna responsabilitat deu tenir l'estat espanyol, no?

Van poder veure imatges inèdites?

— Sí, però molt poques. Les càmeres del lloc fronterer no funcionaven perquè estan en desús des de fa anys, però hi ha les imatges captades per drons de la Guàrdia Civil que demostren que el documental de la BBC, on s'afirmava que hi havia hagut morts en territori espanyol, tenia raó. Hem demanat poder veure totes les imatges a la comissió d'Interior i el ministeri ho ha acceptat. Ara només depèn de José Luis Ábalos, que és el president de la comissió.

Què la va sorprendre més del relat del comandant?

— He de dir que va ser precís, pacient, educat i correcte. Es notava que no era un polític. Però alhora s'expressava amb molta fredor, em va recordar una mica l'Eichmann que descriu Hanna Arendt [autora del concepte de la banalitat del mal]. Ell parlava, per exemple, d'"invasió massiva". Tenia molt clar que la seva missió era defensar la frontera espanyola a qualsevol preu. Va dir que va ser una "actuació mínima", traient ferro al que va passar, i que els gendarmes marroquins van "netejar" els sostres. Aquí "netejar" vol dir treure persones. És un llenguatge molt tècnic que impressiona perquè estem parlant d'éssers humans.

Com va actuar la Guàrdia Civil aquell 24 de juny?

— Segons el seu relat, quan va començar l'assalt hi havia una dotzena de guàrdies, i dos van ser ferits pel llançament de pedres. Els van retirar i, aquí ve el més sorprenent, diuen que no van tornar fins al cap de tres hores amb entre 120 i 140 efectius. Expliquen que llavors la situació era terrible, i que és quan es van dedicar a llançar pilotes de goma i pots de fum als immigrants que intentaven passar. Però, esclar, allò era una ratera: 500 persones en un espai de 60 metres quadrats ple de tanques. Molts van morir asfixiats. Vaig gravar l'espai en vídeo perquè us en feu una idea.

Van preguntar per què no es va demanar ajuda mèdica?

— Sí, i diuen que és que l'ambulància no podia entrar-hi. Però a les imatges es veu la Guàrdia Civil colpejant els immigrants. Tot i això, la consigna és derivar tota la responsabilitat a la gendarmeria marroquina. Al final Espanya paga al Marroc perquè faci aquesta feina bruta.

Sí que hi va haver les 470 devolucions en calent que va denunciar el Defensor del Poble, no?

— Sí, però ells en diuen "rebuig en frontera", un concepte que ha estat avalat per la justícia europea. Per això és tan important canviar els punts de la llei mordassa i la llei d'estrangeria que s'hi refereixen.

Què hauria de passar ara segons vostè?

— A escala política, si Espanya fos una democràcia consolidada, el ministre hauria d'assumir les responsabilitats polítiques del cas, que tothom entén quines serien. Després caldria fer una investigació interna a la Guàrdia Civil i destituir també el comandant responsable de l'operatiu. Però hi ha el perill que la massacre de Melilla acabi sent un altre cas Tarajal [la mort de 15 immigrants ofegats davant la costa de Ceuta], que no passi res, que tot sigui fum, perquè el PP voldrà protegir la Guàrdia Civil i pactar amb el PSOE.