Joan Delort: "Hi havia gent que deia que jo era un 'sociata' infiltrat"

BarcelonaCap de la Policia Municipal de Girona amb el govern socialista de Quim Nadal. Director de Trànsit amb el govern convergent de Jordi Pujol. Secretari de Seguretat amb el tripartit. Gerent de Seguretat amb Xavier Trias a Barcelona. Director de Protecció Civil durant el govern de Junts i dels Bombers amb l'executiu d'ERC i, després, del PSC. Joan Delort, l'etern alt càrrec de la Generalitat, es jubila i atén l'ARA per repassar la seva trajectòria.

Podria seguir. Per què es jubila?

— A la primera conversa amb la consellera Parlon ja l'hi vaig dir: però jo plego, eh? "Tu per què has de plegar, per què et jubiles?", em va preguntar. Perquè ja porto més de dos anys més des que em vaig comprometre que aguantaria una legislatura. I li vaig dir: si dures 3 o 4 anys, és que ja m'hauré plantat als 71. Ni parlar-ne, plego. I no perquè estigui malament, eh? He après molt i he estat a molts llocs.

Més de 40 anys en el món de les emergències. Quina li ha impactat més?

— Aquests dies, fent una mica de memòria, recordo quan vaig aterrar de policia local a Barberà. Mai a la vida m'havia plantejat ser policia, i en els meus primers anys hi va haver moltes casualitats. Hi ha hagut grans merders, però recordo que vaig haver d'anar a set atropellaments ferroviaris amb morts. Vaig pensar: què hi foto, aquí? I venia el jutge i deia: s'ha de recollir. Al cap del temps això m'ha ajudat. I de fotudes, sobretot, les morts de bombers i de mossos de servei.

Com s'ho ha fet per sobreviure a tots els governs?

— Primer, no pertanyent a cap formació política. Jo, sent exactament el mateix, si aixeco la solapa i em surt un color, o aixeco l'altra i me'n surt un altre, ja és un impediment. I segon, també crec que ha acabat passant el que em deia un col·lega gerent de Barcelona: "Saps què passa, Joan? Que tu vas amb una garantia sota el braç. Igual que el cotxe". Aquesta garantia, per l'expertesa i pel coneixement, és un valor. Quan em van venir a buscar de l'Ajuntament de Barcelona hi havia gent que els hi havia dit: aquest és un sociata infiltrat. Però el que ningú va qüestionar va ser que ho fes bé.

Ara que plega ho pot dir: com pensa políticament?

— Jo encara crec en la socialdemocràcia. Públic i privat, sí. L'empresa ha de funcionar, sí. L'empresari ha de guanyar calés? Naturalment, perquè pugui contractar molta gent. I em preocupen, per exemple, determinats problemes de caràcter social: si vols comprar un pis o en vols llogar un, depèn dels ingressos, tindràs problemes. I això és un problema de gran magnitud de caràcter social. I hi ha d'haver una intervenció dels poders públics sense perjudicar el propietari.

I en l'eix nacional on se situa?

— Jo fa molts anys, molts anys, a un ministre amb qui tenia molt bona relació li vaig dir: hòstia, és que aquest ritme, després de la resolució de l'Estatut, saps què acabarà passant? Aconseguireu que gent com jo, per un procés de decantació, ens convertim en independentistes. "Hostia, Juan, no me jodas, Juan, eh?", va respondre. De la mateixa manera que tinc amics que diuen que els espanyols ens roben. Així no anem enlloc. És a dir, ¿jo voldria tenir un nivell molt més elevat de desenvolupament d'autonomia política i de gestió? Sí. Jo vull un burot que s'obri i es tanqui a l'Ebre? No.

No li han ofert mai un càrrec polític de primera fila?

— La gent és prou intel·ligent. No hi ha res millor que algú que et vol oferir alguna cosa i sap que el millor que pot fer és no oferir-te-la perquè així no s'haurà de trobar amb el no.

De tots els càrrecs, quin ha sigut el més complicat?

— Secretari de Seguretat: molta complexitat. Set anys, dues legislatures. I als Bombers també he suat. Han estat anys complicats. Com el tema Iturri, una gran nuvolada que ens ha perseguit.

Parlem d'Iturri, doncs. A l'ARA vam avançar l'atestat final dels Mossos, que conclou que hi va haver un sobrecost amb el coneixement de la cúpula de Bombers.

— L'atestat està molt ben escrit, a diferència dels primers. Dit això, després de més de tres anys d'instrucció i d'investigació policial, hi ha maleta? No ha aparegut per enlloc. Jo perquè passava per allà, però hi ha gent que ho ha passat molt malament. No només això, sinó que s'ha hagut de rascar molt la butxaca amb advocats. Sempre he dit el mateix, i ho vaig dir en seu judicial el juny del 2022: va ser una gran precipitació d'enviar-ho on es va enviar, però a més a més hi ha un altre problema, que és que prèviament s'hauria hagut de fer el que no es va fer, el que vam acabar fent, que és agafar el bou per les banyes i resoldre la situació.

En la causa del contenciós administratiu van acabar arribant a un acord amb Iturri i van abonar 2,1 milions d'euros.

— Jo vaig assistir a moltes reunions i els juristes deien: compte. ¿Hi ha fonaments que diguin que les feines no s'han fet? Per què no ho volem pagar si nosaltres mateixos sabem que es va fer? L'únic que estàvem fent era demorar el pagament, ergo, hi haurà interessos.

Ha fet 40 anys a les entranyes de les emergències de Catalunya. ¿Com hauria afrontat una DANA com la del País Valencià?

— Millor. T'ho diré d'una altra manera: l'hauríem afrontat. A València es va afrontar? Tot plegat va ser un desastre. Tens un president de la Generalitat que de cada tres coses que diu, dues te les canvia i la tercera ahir diu que és gris fosc i avui vermell. Però després tens una consellera que està dient coses que no saps d'on ragen. ¿Que això del sistema d'alertes no el podien fer servir perquè està en proves? Des d'aquí, jo i altra gent flipàvem. ¿Com ho pot dir quan resulta que va ser impulsat per tres comunitats: la Generalitat de Catalunya, els canaris i els col·legues valencians, conjuntament amb el ministeri de l'Interior? Tu no pots impedir que et caigui l'aigua que et va caure. ¿Però reduir significativament l'expulsió o el risc de la població? Tens molts mecanismes. Amb el govern del Ximo Puig i la gent que tenia d'emergències això no hauria passat.