¿Qui hi ha darrere del moviment contra la 'Barcelona del no'?

Barcelona"Barcelona és imparable". És el lema amb què fa tot just dues setmanes es presentava en societat un nou moviment crític amb les polítiques del govern de Colau, a qui acusen d'haver convertit Barcelona en la ciutat del no i d'haver-la sumit en un clima de pessimisme. La plataforma es presenta com una suma de malestars que té potes importants en associacions esportives, veïnals, comercials i empresarials, i en aquests 15 dies ha omplert les xarxes i les parets i els plafons de la ciutat de cartells en què crida a manifestar-se aquest dijous al vespre a la plaça Sant Jaume per demanar millores en aspectes com la neteja i denunciar que la ciutat ja "no té rumb".

Des de llavors, però, també s'han repetit les acusacions d'interessos polítics al darrere del moviment, que insisteix en presentar-se com a ciutadà. La polèmica, que ja va començar el primer dia amb les renúncies d'entitats com el Gimnàs Social Sant Pau o l'Eix Maragall a mantenir-se entre els impulsors, s'ha disparat ara després que una usuària de Twitter (@Diana F.) hagi destapat que si es clicava al mail d'informació que apareix a la pàgina de Barcelona és Imparable es contactava amb... Junts per Catalunya Olot. Un error del qual s'han desmarcat totes les parts implicades: tant la mateixa plataforma, que ja ha canviat el correu, com Junts per Catalunya, que nega cap vincle amb el moviment, i el PDECat, que és a qui s'assenyalava com a responsable de l'adreça de correu.

El coordinador comarcal de Junts a la Garrotxa i regidor d'Olot, Agustí Arbós, explica a l'ARA que no tenien cap coneixement de l'existència d'aquesta plataforma fins que se'ls va etiquetar en el fil de la polèmica i apunta que, després d'un matí d'investigacions, creuen que l'error que els ha situat al centre de la diana és que algú va copiar el text legal que el grup fa servir en el seu grup de difusió de WhatsApp per posar-lo a la pàgina web de Barcelona és Imparable i va oblidar canviar l'adreça del mail. "No hi trobem cap més explicació, ni tenim cap intenció d'entrar en les discussions polítiques d'un altre municipi", defensa. Fonts del PDECat insisteixen que han fet totes les comprovacions i que no han detectat cap vinculació entre els seus militants i aquesta errada. La confusió, en qualsevol cas, ha fet aflorar tensions entre Junts, que es desmarca de qualsevol moviment electoral que no sigui el de donar impuls a la seva candidata, Elsa Artadi, i el PDECat, que també nega interessos en el moviment.

Qui hi ha darrere de la plataforma? Una de les cares més visibles aquests dies ha sigut la de Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i pròxim a l'òrbita postconvergent, que insisteix en dues idees: d'una banda, que el moviment no té cap intenció de fer el salt a la política i, de l'altra, que la protesta no s'ha d'entendre com un moviment anti-Colau, sinó com una canalització del malestar a Barcelona. "El nostre objectiu és omplir la plaça de Sant Jaume per deixar clar el diagnòstic: el disgust. Barcelona ha entrat en decadència en la majoria d'àmbits", radiografia, i afegeix que un dels punts que uneixen el centenar d'entitats que donen suport a la mobilització és el rebuig a les formes del govern: a la "manca de diàleg" a l'hora de prendre decisions.

El manifest acordat, com admeten els promotors de la iniciativa, no baixa al detall de projectes concrets –no s'oposa a les superilles o al sistemes de recollida porta a porta, i no critica el rebuig a l'Hermitatge, per exemple–, sinó que lamenta en genèric "el moment de desànim, grisor i aturada". El moviment ha fet una inversió important en publicitat, que rebutja concretar i que assegura que s'ha finançat amb les donacions dels impulsors.

Suma de gremis

No és el primer cop que Esteva es posiciona de manera crítica contra les polítiques del govern Colau. La UFEC ja va mostrar la seva crítica a l'alcaldessa, el setembre del 2018, quan va fer pública una enquesta en què els clubs esportius de la ciutat suspenien l'Ajuntament per aspectes com la "manca de suport" o l'estat de les instal·lacions esportives. Un malestar que, segons Esteva, no s'ha solucionat. Critica que hi ha hagut poc interès en les millores en espais esportius i que la política de fer patis escolars més pensats com a jardins que com a pistes dures va en contra de la pràctica esportiva.

Un any després d'aquella denúncia es presentava Barcelona Futur, un espai de debat sobre el futur de la ciutat, també sense adscripció política i presidit pel mateix Esteva, que també compta al comitè directiu amb noms com Gabriel Jené, de la unió comercial Barcelona Oberta –una altra de les cares de Barcelona és Imparable–, Josep Mateu (RACC) o Josep Sánchez Llibre (Foment del Treball).

Els impulsors de la nova plataforma asseguren que una cosa i l'altra no tenen cap vincle, i Foment també defensa que no dona suport de cap manera a Barcelona és Imparable, tot i que entre els signants hi ha socis de la patronal, com la mateixa UFEC, que amb Esteva al capdavant va segellar el 2019 la seva integració a Foment, i gremis com el d'Ascensors o el de Fabricants de Sabadell. "En un moment tan complicat, des del punt de vista de l'empresa, tenim la necessitat que tot vagi bé i que Barcelona, com a motor, funcioni el millor possible", exposa el president del Gremi de Fabricants, Esteve Gené.

La protesta també ha mobilitzat sectors com el de les estacions de servei i els pàrquings. "Ens interessa que Barcelona sigui una ciutat viva, i l'Ajuntament està cada cop més en contra de la mobilitat i també posa traves al turisme", defensa Albert Campabadal, de l'associació de gasolineres de Barcelona i Tarragona. "Els comerciants tenim l'etiqueta que sempre ens queixem, però amb aquest moviment he pogut veure que hi ha molta gent queixosa d'aspectes com la neteja, la seguretat, la mobilitat... i sobretot per la falta de diàleg", explica Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, que afegeix que els eixos comercials que representa l'entitat no veuen cap motivació política en la convocatòria. També s'hi han sumat agents crítics amb la política de Colau com el Gremi d'Hotels o Apartur.

Baixes d'última hora

"Si hi ha cap evidència clara que darrere de la protesta hi ha una força política, nosaltres ens donem de baixa de manera immediata", assegura Manel Martínez, de l'Associació de Veïns de la Barceloneta i portaveu del Tsunami Veïnal, que entén que la protesta de demà és un "inici i un final", una manera de fer evident el malestar. Qui no està content amb com s'han portat les coses és l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, que apareix a la llista de signants però assegura que en cap moment no va veure el manifest ni va accedir a donar-hi suport.

Entitats com el Gimnàs Social Sant Pau se'n van desmarcar ja el primer dia perquè diuen que no se'ls van explicar bé els objectius. També han sigut baixa l'Eix Maragall i la Federació Catalana de Vela, que aquest dimecres mateix ha volgut deixar clar en un comunicat que la decisió de sumar-s'hi no va ser consensuada entre les federacions que formen part de la UFEC. "L'adhesió al citat moviment, d'innegable contingut polític, no està vinculada ni té cap connexió, ni des del punt de vista objectiu ni des del territorial, amb la tasca, els interessos i els projectes de la Federació Catalana de Vela", resumeixen. Cap dels partits polítics amb representació a l'Ajuntament no té previst participar demà en la concentració.