“L'heroi de la meva filla és el donant"

BarcelonaNomés té vuit mesos i no arriba als sis quilograms de pes, però la Roma ja sap que és aferrar-se a la vida. Va néixer amb una malaltia rara, la síndrome d’Alagille, que li provocava una cirrosi hepàtica accelerada i posava en risc la seva vida. Gràcies a la donació del fetge d'un altre infant, l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron ha pogut salvar-la. També la Naroa, que té 13 anys i patia tirosina, pot viure com qualsevol noia de la seva edat. Abans tenia una dieta molt restrictiva i no podia ingerir proteïnes. Ara li han trasplantat un tros de fetge del mateix donant de la Roma i pot, progressivament, començar a menjar-ne. Un sol òrgan, i l'altruisme d'una família, ha canviat el futur d'aquestes nenes.

El trasplantament va fer-se aquest juliol i ha estat possible mitjançant la tècnica 'split', una intervenció que consisteix a dividir el fetge donant en dues parts i trasplantar-les en dos pacients simultàniament. És la segona vegada que l'Hospital de la Vall d'Hebron realitza aquest tipus de trasplantament. Encara que es preveu com a possibilitat, de la mateixa manera que la donació de pacient viu, l''split' no es fa sovint.“Les dues nenes estaven en una situació crítica i ens vam veure obligats a buscar una solució més creativa”, assenyala Jesús Quintero, metge adjunt de la unitat de trasplantaments hepàtics pediàtrics.

"La part més petita del fetge, que inclou els segments hepàtics II i III i una artèria, dues venes i un conducte biliar, va ser implantada a la Roma; el lòbul hepàtic dret i una part de l’esquerre, també amb una artèria, dues venes i un conducte biliar, va ser implantat a la Naroa", explica Ramon Charco, cap del servei de cirurgia hepatobilipancreàtica i trasplantaments de la Vall d'Hebron. Així, cadascuna va rebre un fetge completament funcional. L’operació és complexa, sobretot en casos com el de la Roma, que encara és un nadó. El fetge, encara que només sigui una petita part, segueix sent un òrgan gran per al cos d’un infant tan petit, de manera que en el 20% dels casos, explica Charco, es necessita una malla que aproximi la pell a poc a poc en comptes de cosir la ferida directament.

La trucada d'alleujament

Tant la Roma com la Naroa han tingut un postoperatori excel·lent. La Naroa va rebre l’alta hospitalària només una setmana després; “un èxit, com si hagués estat una apendicitis”, explica Quintero. Més lentament evoluciona la Roma, tot i així la funció del seu fetge ja és normal i els símptomes que manifestava, com picors o tonalitat groguenca a la pell, han desaparegut. Segueix ingressada, però rebrà l’alta en els pròxims dies.

"L'heroi de la meva filla és el donant", deia molt emocionada la Vanessa, la mare de la Roma. Assegura que rebre la trucada a les vuit del matí va ser com celebrar un segon aniversari de la nena. “Vaig sentir molta alegria, però alhora vaig pensar que la família del donant havia perdut un ésser estimat. És molt trist. Gràcies a ells, la meva filla ha tornat a néixer”, diu la Vanessa. Hi coincideix la Josefa, mare de la Naroa, que anima a les persones a donar: “És un moment molt difícil, però hi ha nois i noies esperant, que necessiten rebre la trucada i sentir que tot anirà bé”.

Actualment hi ha 10 infants en llista d’espera per a un trasplantament de fetge, segons informa la Vall d’Hebron. L’èxit dels trasplantament és que els nens i nenes puguin seguir sent això: infants. La tasca de l’equip mèdic i sanitari és importantíssima, “però la persona imprescindible és el donant”, ha volgut subratllar Quintero. Sense ell, no hi ha trasplantament possible. “Les famílies fan un esforç enorme en un moment de tristesa immens. Volem enviar-los tot el nostre agraïment i admiració”, conclou en representació de l’hospital.