Herbert Girardet: “Barcelona hauria d’estar envoltada de granges solars i molins de vent”

BarcelonaHerbert Girardet ha dedicat bona part de la seva vida a pensar com haurien de ser les ciutats del futur. Va néixer a Essen (Alemanya) el 1943 però va traslladar-se de jove a la Gran Bretanya, on ha desenvolupat la seva carrera com a ecòleg urbà. Autor d’una cinquantena de documentals i d’una dotzena de llibres, té clar que la Terra està en perill i que, malgrat totes les iniciatives que s’han fet, cal accelerar els canvis per deixar de banda tan aviat com es pugui l’ús de combustibles fòssils. Recentment ha participat com a convidat en el 3r Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local celebrat a Barcelona, on ha insistit que les ciutats són actors fonamentals per solucionar el problema.

Què vol dir ciutat regenerativa?

Vaig escriure el llibre Creating sustainable cities fa 15 anys i m’he adonat que és un concepte eficient perquè encara ara és actual. El repte és construir ciutats conscients de l’impacte que tenen en la natura i que facin el que sigui possible per reduir-lo. No hem fet que el planeta sigui sostenible i cal dur a terme molts canvis perquè les ciutats ajudin a pal·liar el dany que estem fent. És a dir, les ciutats agafen menjar del camp i aquest menjar es converteix en residus i en matèria orgànica, però no fan cap retorn postiu a la terra. S’han de fer més passos i fer-los més ràpid. No estem tornant els recursos que extraiem, ni l’aigua, ni la fusta, ni els minerals, i és urgent que pensem com podem regenerar aquests ecosistemes perquè el balanç de resultats és cada cop pitjor per a la Terra.

¿Cal aixecar noves ciutats perquè siguin més sostenibles?

Paradoxalment, són les ciutats històriques les que acostumen a ser més eficients. Les ciutats antigues ja sabien que calia fer alguna cosa amb el clavegueram per reaprofitar l’aigua. Les ciutats modernes fan més dispendi perquè s’han pensat per funcionar amb gas i petroli. En els últims anys la Xina ha experimentat un creixement econòmic brutal i ha aixecat moltes ciutats noves, però la qualitat ambiental és terrible, cosa que ha motivat protestes ciutadanes com mai abans.

Què podria fer Barcelona per millorar el medi ambient?

Barcelona té tots els atributs per convertir-se en una ciutat molt sostenible. És una conurbació molt compacta que, per exemple, té la mateixa població d’Atlanta (EUA) però ocupa 26 vegades menys espai. S’han fet passos molt positius, com la xarxa de carril bici, però s’ha de reciclar més i, sobretot, s’han de fomentar les energies renovables. Barcelona hauria d’estar envoltada de granges solars i molins de vent perquè el futur del transport públic, arreu del món, ha de ser elèctric.

El primer llibre el va escriure fa 25 anys. Han canviat moltes coses?

Hi ha hagut iniciatives molt positives. La societat és cada cop més conscient que calen canvis i els avenços tecnològics els fan possibles, però la classe política no està fent prou per canviar els paradigmes i no té en compte els impactes que les seves decisions tindran en les generacions futures. A finals d’aquest any es negociarà a París el nou Protocol de Kyoto i veurem on som, però ara per ara encara som addictes als combustibles fòssils i el creixement econòmic per se. No hem entès les conseqüències d’això.

Què caldria fer per avançar?

Els polítics han de dissenyar noves economies verdes perquè no hi haurà més creixements massius del PIB. Hem de buscar noves oportunitats. Existeixen, perquè l’energia renovable és cada cop més eficient, però ara mateix tenim una dicotomia entre el fet que sabem cap a on hem d’anar i la realitat de cap a on ens estan portant els que prenen les decisions. La gent jove és el futur i són ells els que sobretot han de pressionar perquè hi hagi canvis. Hi som a temps, però hem d’accelerar i llavors la gent veurà que l’economia verda crea ocupació i té efectes positius en la seva vida diària.