Henry Chesbrough: “Per innovar, abans el laboratori era el teu món i ara el món és el teu laboratori”

Henry Chesbrough és professor de la Haas School of Business de la Universitat de Califòrnia Berkeley i professor associat d’Esade. El 2003 va encunyar el concepte innovació oberta, que s’ha convertit en la filosofia de referència per a la innovació en empreses consolidades.

¿Em pot resumir en què consisteix la innovació oberta?

Ahir vaig estar a la seu a Sant Cugat de HP, que considera la innovació oberta com un pilar de la seva estratègia d’innovació, i em va agradar molt com ho van resumir ells: per innovar, abans el laboratori era el teu món i ara el món és el teu laboratori. Es tracta de col·laborar amb universitats, start-ups, proveïdors i fins i tot clients de manera que tots formin part del teu procés d’innovació.

Vostè va introduir el concepte en un llibre publicat el 2003, i en els últims anys s’ha posat de moda. S’utilitza bé?

Quan vaig escriure el llibre vaig fer una cerca a Google de l’expressió innovació oberta i vaig trobar un parell de centenars d’enllaços que utilitzaven les paraules dins d’una frase, però l’expressió no tenia significat propi. Deu anys després, i mentre escrivia el meu últim llibre, vaig fer la mateixa cerca i hi vaig trobar milions de resultats que utilitzaven l’expressió, però encara molts l’utilitzaven malament. Es veu com una cosa guai, divertida, fàcil i que costa menys diners, però no s’entén realment.

Fins i tot es pot pensar que surt gratis. ¿Pot funcionar sense diners o cal invertir almenys una mica?

Es pot aconseguir que la gent col·labori amb tu de franc, però no es pot convertir aquesta col·laboració en innovació sense cost. Totes les empreses que he vist que fan innovació oberta necessiten afegir molta feina a qualsevol aportació externa que els arriba abans d’extreure’n valor de negoci. Si et concentres en l’aprenentatge que en pots extreure t’anirà millor que si et concentres en la reducció de costos.

Quina havia sigut la seva trajectòria, abans d’aquell primer llibre?

Com molts professors universitaris, tenia molta formació, però també vaig estar 10 anys treballant al sector tecnològic com a directiu. Vaig treballar en una start-up de Silicon Valley que feia discos durs, competint amb empreses, com IBM, més grans i més avançades. Després vaig tornar a la universitat i vaig començar a investigar com les empreses organitzaven l’R+D, i vaig veure que companyies com IBM estaven canviant el seu model de R+D: van passar de fer-ho només internament a utilitzar un model més obert i col·laboratiu.

Crida l’atenció que després de ser directiu tornés a la universitat per investigar. ¿La seva experiència prèvia va ser clau per desenvolupar la seva teoria?

No és una trajectòria habitual. Tenir aquella experiència a mi em va ajudar molt, va ser útil. Si va ser clau, és difícil de dir, perquè no conec l’altra via, i hi ha gent que no ha tingut aquesta experiència i ha desenvolupat bones teories. A mi m’ajuda a tenir converses més bones i a arribar a conclusions interessants més ràpidament. Quan parlo amb els meus estudiants o amb gent d’empreses, noten que jo mateix també he sigut directiu. Soc un professor, però no soc només un professor.

Ha estat a la seu de Sant Cugat de HP amb els seus estudiants per participar en una experiència d’innovació oberta organitzada per Esade i El Bulli Foundation. Quin era el repte?

Ens van demanar que ens centréssim en el negoci de la impressió de gran format per a la decoració. Un àmbit amb moltes possibilitats, cosa que ho fa una bona elecció per a aquest tipus de procés. Hi ha diferents maneres de desenvolupar-lo, i en situacions com aquesta és bo posar equips diferents a treballar-hi per generar idees diferents.

Un repte d’idees és una forma d’innovació oberta. ¿De quina altra manera es pot aplicar a la pràctica?

A HP ens van explicar que l’oportunitat de negoci de la impressió de gran format per a la decoració va sorgir de la investigació en nous materials, i una part d’aquest coneixement va sortir de dins de HP i una altra part va sortir d’investigadors de la universitat. Per imprimir en materials en què abans no s’imprimia, has d’entendre com funcionen aquests materials, però no ho has de fer internament necessàriament. Pots trobar experts que han estudiat a fons aquests materials i treballar conjuntament.

¿I amb els clients com es fa sense que sigui un caos?

Mentre érem a HP també hi havia una visita de clients. L’empresa volia agafar idees de com ho utilitzarien i què més necessitarien per poder-ho utilitzar per al que volien. Per imprimir una imatge exterior que resisteixi la pluja, per exemple, què necessiten en el material, quan ho han d’aplicar, quant temps els durarà… Aquestes són preguntes que, si els portes a les instal·lacions, els clients poden fer directament als enginyers. Però la idea de la innovació oberta fracassa quan les empreses la intenten utilitzar sense haver fet els deures. Si no has enquadrat bé la necessitat, el que obtens és brossa i no estàs preparat per gestionar-ho.