“Si hem creuat dos oceans és perquè els nostres fills tinguin un futur millor que el nostre”
Els sobreesforços d'una família per sobreviure amb 444 euros al mes i no abandonar els estudis
BarcelonaGladys Tantalean sap fer màgia, o almenys això és el que assegura la Danna, la seva filla de 18 anys. Va néixer al Perú fa 51 anys i ja en fa 19 que viu a Ciutat Meridiana, el barri més pobre de Barcelona. És llicenciada en filologia hispànica, però el camp on té més experiència és en l'“enginyeria econòmica”. Aquesta habilitat, que la seva filla confon amb la màgia, li permet aconseguir que tota seva família (un matrimoni amb dues adolescents) pugui passar cada mes amb només 444 euros.
Els conjurs, com si es tractés d'un conte, es van transmetre de mares a filles: "A casa érem sis germans i la meva mare sempre es reinventava", recorda la Gladys. Per no cometre ni un error, aquesta mare de família ha desenvolupat una tècnica pròpia que descriu amb vocabulari militar: "El primer flanc per on cal atacar és no tirar res. Absolutament res. Tot el menjar que sobra es reinventa. El segon flanc consisteix en aprofitar tots els cupons de descompte i les ofertes del supermercat. El tercer flanc és comprar la carn quan està d'oferta perquè està a punt de caducar. A vegades és un 20% més econòmica. I l'últim consisteix en tenir un rebost i omplir-lo amb llegums secs, pasta i altres aliments així quan estan bé de preu". Amb aquesta estratègia es poden permetre el luxe de menjar, de tant en tant, productes llatins com la quinoa. Quan acaba d'enumerar tots els passos que segueix per tirar endavant la família, la Gladys canvia l'expressió: "Al principi patia quan la meva filla em veia fer tot això, però ara ja no. Tot va canviar el dia que em va dir que m'admirava. Em dona un valor immerescut perquè aquesta és l'obligació de qualsevol mare", assegura.
En gran part, tots aquests esforços són per evitar la idea que les dues filles tenen al cap: deixar d'estudiar per posar-se a treballar. “Si hem creuat dos oceans és perquè els nostres fills tinguin un futur millor que el nostre”, dispara la Gladys. La petita, la Sharon, té 17 anys i estudia segon de batxillerat. "S'estava plantejant posar-se a treballar i reservar la nota durant un any per accedir més tard a la universitat, però ja li hem dit que no", diu. "Seria una pena no aprofitar les ganes que té de voler-se superar i tenint tan clar com té el seu camí". Continuar estudiant, a més de privar-los d'una nòmina, els costa diners, perquè la petita té una plaça becada en una escola concertada però no és al barri i ha d'anar-hi en metro. És una de les despeses que porten pitjor. La filla gran, la Danna, estudia segon de psicologia i està buscant una feina que li ocupi mitja jornada i que podria compaginar amb els estudis. Però la directriu dels pares és innegociable: els estudis no es poden deixar perquè són la clau per evitar que les filles hagin de tornar a viure amb els sacrificis que han viscut els pares. "L'educació és l'eina perquè la societat creixi", reivindica.
"Som una família més"
La Gladys treballava per a un projecte social però es va quedar sense feina fa uns mesos. Vivien gràcies a la feina del marit, que tot i que al Perú era tècnic de motors oleohidràulics, aquí es va haver de reinventar com a oficial d’estructures de pladur. Però fa poc que també el van acomiadar i ara sobreviuen amb l’atur d’ella, els 444 euros mensuals. D'aquí un parell de mesos començaran a cobrar també l'atur del pare, que els anirà molt bé, però tampoc no resoldrà tots els problemes perquè han de tornar un préstec que els va fer un conegut. La Gladys aixeca la mirada i observa la plaça Roja de Ciutat Meridiana. Coneix molt bé el barri perquè forma part de l'associació de veïns. "La nostra situació no és diferent de la que tenen altres famílies, algunes d'elles catalanes d'origen", diu trista i, tot i el seu art per fer màgia, conclou: "Nosaltres només som una família més". I és que en aquest barri, com passa en molts altres, qui més qui menys ha de fer màgia per superar cada mes.
