“Hem crescut veient el món en crisi i ens farem adults en la precarietat. Això pot ser el nostre 15-M”

BarcelonaQue es desenganyi aquell que pensi que els 200 estudiants que aquest migdia ja ocupaven la plaça Universitat ho feien amb l’estelada lligada al coll i amb la independència com a objectiu. La seva, diuen, és una lluita global: la sentència del Suprem ha sigut, simplement, la gota que ha fet vessar el got. Autoanomenats Generació 14-O, creuen que el dia en què els líders independentistes van ser condemnats a 100 anys de presó és un punt d’inflexió en la seva vida política. “Hem crescut veient el món en crisi i ens farem adults en la precarietat. A l’escola ens ensenyen valors com la solidaritat, i després els governs deixen morir gent al Mediterrani. La sentència només ha servit per dir que, si no ens movem, aquest sistema se’ns menja”, diu l’Arnau. Fa 1r de batxillerat.

L’acampada és una esmena a la totalitat, com ho va ser al seu dia el moviment dels indignats. “Això podria ser el nostre 15-M”, diuen l’Alba i l’Aixa, que acompanyen l’Arnau. “La lluita per l’ecologisme, el feminisme, l’habitatge. Tot són opressions i som aquí per combatre-les totes”, diuen elles. Han muntat la seva tenda de campanya per “plantar-se” i demostrar que, tot i la “criminalització” al moviment estudiantil, el jovent organitzat “no té maldat”. “Només estem frustrats i enfadats, però ho demostrarem sempre des de la lluita no-violenta i la desobediència civil”, afegeixen.

Al migdia hi ha rotllanes preparant pancartes, d’altres fent cerveses, alguns toquen la guitarra. La Marina i el Gerard, del Campus Mundet de la UB, juguen a cartes asseguts a terra. “Estaria molt bé que això fos un 15-M. Ha de tenir continuïtat, perquè les coses excepcionals no es poden normalitzar”, diuen. També hi ha estudiants com l’Alexandra o l’Etna, que han vingut “a veure el panorama i donar una mica de força”. O un grup de noies de 1r de batxillerat que s’ho miren des de la distància: “A vegades no sabem com actuar. No anem vestides com ells, però volem i pensem el mateix”.

La M. Segura i la Mar també s’han acostat a plaça Universitat. “Els presos han fet coses que jo també vaig fer, com anar a votar l’1-O i manifestar-me el 20 de setembre. Estant als carrers els demostrem que no estan sols”, afirmen. Els dies diran si estan plantant una llavor semblant a la del 15 de maig del 2011 a plaça Catalunya. Elles, però, encara no tenien ni deu anys: “Què és el 15-M?”, pregunten.